La Viquipèdia: Història, característiques i crítiques

La Viquipèdia (Wikipedia en anglès, manlleu del hawaià wikiwiki –pronunciat amb variació lliure /ˈvikiˈviki/ o /ˈwikiˈwiki/– que vol dir «molt ràpid», i enciclopèdia) és una enciclopèdia lliure^[6] mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. Els més de 38 milions d’articles (dels quals 5 milions en anglès i 523.590 en català) han estat escrits col·laborativament per usuaris d’arreu del món, i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.^[7] Va ser creada el gener del 2001 per Jimmy Wales i Larry Sanger,^[8] i actualment és l’obra de referència més gran i popular^[9][10][11] a Internet.^[4]

Les crítiques a la Viquipèdia se centren en el fet que, per sistema, conté prejudicis i inconsistències^[12] i la seva norma d’afavorir el consens per damunt dels credencials en el seu procés editorial.^[13] També se centren en la seva fiabilitat.^[14] Algunes altres crítiques se centren en la seva susceptibilitat al vandalisme o que s’hi afegeixi informació no verificada.^[15] Tanmateix, altres treballs defensen que el vandalisme normalment es treu ràpidament.^[16][17]

Jonathan Dee, del New York Times,^[18] i Andrew Lih, en el 5è Simposi Internacional sobre el Periodisme en Línia,^[19] han citat la importància de la Viquipèdia, no només com a referència enciclopèdica sinó també com a font de notícies actualitzada regularment. Quan la revista Time va donar el premi «Persona de l’any 2006» a «You», va reconèixer l’èxit de la col·laboració en línia, va citar la Viquipèdia com un dels tres exemples dels serveis «Web 2.0», juntament amb YouTube i MySpace.^[20]

La Viquipèdia en català/valencià fou la segona Viquipèdia a fundar-se, el març del 2001, després de l’anglesa. Actualment hi ha versions de la Viquipèdia en més de 250 llengües, però només 236 estan actives, i el conjunt de Viquipèdies tenen més de 36.190.141 articles (octubre 2015^[21]) i reben més de 50 milions de visites per dia (2005).

Actualment (2 de novembre del 2016) la Viquipèdia en català té 523.590 articles i la versió anglesa en té 5.275.341.

Etimologia

Wiki-Wiki Bus a l’aeroport de Honolulu

La paraula Wikipedia, nom propi encunyat originalment pels creadors de la Wikipedia en anglès a començament de 2001 i adaptat al català com a Viquipèdia, és una construcció a partir del hawaià wiki i el grec pedia, literalment «educació ràpida», amb el significat d’enciclopèdia amb sistema wiki o enciclopèdia d’actualització ràpida. El nom pels sistemes wiki es va adoptar per primera vegada a WikiWikiWeb per similitud amb World Wide Web i Wiki-Wiki Bus, l’autobús llançadora de l’aeroport de Honolulu.^[22] Wiki en hawaià vol dir «ràpid» i la duplicació en les llengües polinèsies és un augmentatiu, «molt ràpid». El sufix «-pèdia» s’utilitza en formacions de paraules cultes com enciclopèdia, logopèdia o ortopèdia. Prové del grec clàssic paideia (παιδεία) que vol dir «educació» o «ensenyament».

Altres llengües que també van usar el nom Wikipedia van ser, entre altres: alemany, asturià, bretó, castellà, cors, danès, euskera, filipí, finlandès, gallec, neerlandès, indonesi, islandès, italià, nauruà, noruec, polonès, romanès, sicilià, somali, suahili i suec.

Història

El logotip de Nupedia.

El 9 de març de 2000 Jimmy Wales va crear Nupedia, un projecte d’enciclopèdia lliure basat en un ambiciós procés de revisió per parells, dissenyat per fer els seus articles d’una qualitat comparable a la de les enciclopèdies professionals gràcies a la participació d’erudits (principalment doctorands i acadèmics), als quals es proposava de col·laborar de manera no remunerada. La pàgina web va tenir la col·laboració de l’empresa recaptadora Bomis, a més de Richard Stallman, qui va proposar el canvi a la llicència pública general de GNU, des de l’antiga Nupedia Open Content License.^[23]

A causa del lent avançar del projecte, el 2001 es va crear un wiki (anomenat UseMod) lligat a Nupedia, la finalitat inicial de la qual era agilitar la creació d’articles de forma paral·lela, abans que aquests passessin al sistema de revisió per a experts. Existeix una certa polèmica entre els fundadors de Nupedia sobre qui va proposar originalment la idea d’utilitzar un wiki a Jimmy Wales si Larry Sanger o bé una tercera persona,^[24] però el cas és que l’èxit d’aquell «petit projecte paral·lel» (Wikipedia) va acabar eclipsant la Nupedia, que va deixar de funcionar el 2003.

El projecte Viquipèdia es va engegar el 15 de gener de 2001. L’article més antic que es pot trobar a Wikipedia és UuU del 16 de gener de 2001 a la versió anglesa; consistia en tres enllaços cap a tres articles sobre el Regne Unit, Estats Units i Uruguai.^[25] Se’n poden consultar els detalls a l’historial de la pàgina corresponent de la Viquipèdia anglesa.

Larry Sanger, editor responsable de la Nupedia, va passar a col·laborar amb la Viquipèdia i va treballar activament amb l’organització i directrius del projecte, marxant-ne el 2002. Aquell any, la Viquipèdia abastava 26 idiomes, 46 el 2003 i 161 a final de 2004. Viquipèdia i Nupedia coexistiren fins a l’extinció de la segona, l’any 2003.^[26]

El 20 de setembre de 2004, la Viquipèdia va aconseguir un milió d’articles en 100 idiomes.^[27] El 2007, la versió en anglès va superar els 2 milions d’articles, convertint-se en l’enciclopèdia amb major nombre d’articles de la història i superant en aquest aspecte a la Yongle Dadian de l’any 1407, en xinès, que va sostenir el rècord durant diversos segles.^[28] A causa de la seva popularitat i senzillesa, l’Oxford English Dictionary va acceptar el terme wiki a principi del 2007.^[29]

S’han iniciat diversos altres projectes d’enciclopèdia amb format wiki, en gran part sota una filosofia diferent de l’obertura i el model editorial del «punt de vista neutral» desenvolupat per la Viquipèdia. Per exemple, Wikinfo, un portal web, no requereix un punt de vista neutral i permet la investigació original. També hi va haver nous projectes inspirats en Wikipedia –com ara Citizendium, Scholarpedia, Conservapedia, i Knol de Google^[30]– on alguns dels aspectes que són fonamentals en la Viquipèdia s’aborden de manera diferent, com les polítiques de revisió per parells, la recerca original, i la publicitat comercial.

Antecedents

La Viquipèdia és una versió electrònica de les enciclopèdies en paper. Els primers passos en la utilització de ginys automàtics que superessin la impremta com a mitjà més flexible i pràctic d’accés als continguts enciclopèdics es produeixen en la dècada dels anys trenta amb la novel·la de ficció d’H. G. Wells El cervell del Món (1937) i la visió futurista Memex, de Vannevar Bush, d’utilitzar microfilms per a emmagatzemar tota la informació rellevant d’una persona (idea exposada posteriorment en la seva obra de 1945 As we may think). Una altra fita important va ser el projecte Xanadu (1960) de Ted Nelson.

Amb el desenvolupament d’Internet s’han produït molts intents de desenvolupament d’enciclopèdies en línia. El líder del moviment de programari lliure, Richard Stallman, va proposar el 1999 la creació d’una «Enciclopèdia Lliure i Universal» i va qualificar el naixement de la Viquipèdia com una notícia emocionant. Des del portal de la Fundació del Programari Lliure es convida els usuaris a visitar i contribuir a la Viquipèdia.

Evolució del logo de la Viquipèdia

El «Wiki logo Nupedia», primer logo de la Viquipèdia, utilitzat des de les primeres setmanes del projecte fins al febrer del 2002.

La primera imatge utilitzada a la Viquipèdia va ser la bandera nord-americana, posada per Jimbo Wales de manera precària i sense intenció que la mateixa assumís la condició de logo del projecte. De tota manera, el fet va aixecar algunes crítiques sobre etnocentrisme.^[31]

Pocs dies després es va dissenyar el primer logotip de la Viquipèdia, conegut com el Wiki logo Nupedia, que marcaria el desenvolupament del projecte, com una eina auxiliar de Nupedia. Atribut erròniament a Stephen Gilbert, el seu autor en realitat no està identificat. El logotip es va instal·lar el març del 2001.

El logo està fet mitjançant la superposició d’una frase de l’escriptor i matemàtic anglès Lewis Carroll sobre un cercle, usant l’efecte d’ull de peix per a simular una esfera. La frase és una cita en anglès presa de Euclid and his Modern Rivals (Euclides i els seus rivals moderns) de Lewis Carroll (Prefaci, pàg. X), que diu:

Característiques

El creixement de la Viquipèdia és cada vegada més gran en diverses de les edicions amb major nombre d’articles.

Classificació de continguts majoritaris de la Viquipèdia en anglès en 2008.^[33]

El lema de la Viquipèdia és «L’enciclopèdia lliure que qualsevol pot editar» i, segons paraules del seu cofundador Jimmy Wales, el projecte constitueix «un esforç per a crear i distribuir una enciclopèdia lliure, de la més alta qualitat possible, a cada persona del planeta, en el seu idioma», per a aconseguir «un món en el qual cada persona del planeta tingui accés lliure a la suma de tot el saber de la humanitat».^[34] El lloc web Wikipedia.org es desenvolupa fent ús d’un programari wiki (terme originalment usat per al WikiWikiWeb), i té un llibre d’estil amb directrius a seguir per a mantenir una certa qualitat i coherència en els articles. Una d’aquestes directrius és, per exemple, que el títol de l’article ha d’aparèixer en negreta a la primera oració d’aquest. Quan cal establir noves directrius, els usuaris proposen les diverses possibilitats i en parlen fins a arribar a un consens. Aleshores, la nova decisió s’inclou en el llibre d’estil.

Segons un estudi realitzat per la revista Nature el 2007, «Viquipèdia assoleix l’Enciclopèdia Britànica» en qualitat,^[35] encara que hi ha controvèrsia sobre aquest subjecte, l’Enciclopèdia Britànica va rebutjar la manera d’avaluar el contingut de totes dues enciclopèdies emprada per Nature^[36] i aquesta revista va respondre que el sistema d’avaluació s’havia anunciat clarament: estudiants independents van analitzar una selecció d’articles i van triar-ne els millors sense saber-ne la procedència.^[37]

Existeixen tres característiques essencials del projecte Viquipèdia que defineixen conjuntament la seva funció en la web:

1. És una enciclopèdia, entesa com a suport que permet la compilació, l’emmagatzematge i la transmissió de la informació de manera estructurada.
2. És un wiki, de manera que, amb petites excepcions, pot ser editada per qualsevol.
3. És de contingut obert.

Les contribucions anònimes són poques en comparació amb les contribucions dels usuaris registrats.

En un estudi realitzat per la Universitat Carnegie Mellon i el Palo Alto Research Center sobre les grans categories d’articles a la Viquipèdia en anglès des de juliol de 2006 fins a maig de 2010, els resultats van ser els següents:^[33]

• Cultura i art: 30%
• Biografies i personatges: 15%
• Geografia i llocs: 14%
• Sociologia: 12%
• Història i esdeveniments: 11%
• Naturalesa i psicologia: 9%
• Tecnologia i ciències aplicades: 4%
• Religió: 2%
• Salut: 2%
• Matemàtiques: 1%
• Pensament i filosofia: 1%

Alguns projectes, com el de la Stanford Encyclopedia of Philosophy, o el de l’ara abandonada Nupedia, han usat normes editorials tradicionals i d’autoria d’articles tipus «escriptura per a experts». Ocasionalment es troben llocs web com h2g2 o everything2 que segueixen unes regles generals preestablertes, on els articles només poden ser redactats i controlats per cada persona de forma individual.

Projectes com Viquipèdia, Susning.nu i l’Enciclopèdia Libre són wikis en els quals els articles són desenvolupats per nombrosos autors, i no hi ha un criteri de revisió formal. Viquipèdia és l’enciclopèdia més gran quant a nombre d’articles o paraules mai escrites. Al contrari del que passa amb moltes altres, el seu contingut està alliberat sota llicències de contingut obert.

Viquipèdia disposa d’un conjunt de normes d’admissibilitat que ajuden a discriminar quina informació s’hi pot incloure o no. Aquestes regles s’utilitzen per a resoldre disputes relatives a afegir, revisar, transferir a un projecte germà, o esborrar articles.

Contingut multimèdia

Malgrat que la Fundació Wikimedia prefereix que el contingut multimèdia es carregui a la pàgina web de Wikimedia Commons, permet que també es faci a les pàgines de les diferents Viquipèdies. Per a afavorir el fet que aquests continguts estiguin disponibles més fàcilment per als projectes en qualsevol llengua, la Viquipèdia en català ja no permet que s’hi carreguin arxius que s’acceptarien a Commons (arxius de contingut lliure). D’altra banda, hi ha Viquipèdies, com l’anglesa, que permeten l’ús d’il·lustracions amb drets d’autor gràcies al fair use (ús raonable), permès en la legislació dels Estats Units d’Amèrica.^[38] La Viquipèdia en català és més restrictiva, i accepta els continguts no lliures quan no hi ha cap altra opció similar i aquests continguts són necessaris per a comprendre una explicació.^[38][39] No s’accepten si l’objectiu és purament decoratiu i s’eviten en el cas de persones vives.^[38][39]

Llengües en què s’edita