Violència al futbol: causes, conseqüències i solucions

Seguidors - Violència al Futbol

El nivell de passió dels seguidors del futbol provoca problemes de vegades, i els xocs entre aficions poden resultar en violència. Alguns enfrontaments violents són provocats de manera deliberada per persones o grups organitzats, als que sol anomenar ultras (o hooligans als països de parla anglesa). Aquest fenomen té el seu origen a Anglaterra, i de fet de vegades se l'anomena "malaltia anglesa" a causa de la mala fama dels seguidors anglesos quan viatgen a l'estranger per animar al seu club o l'equip nacional. Però la violència organitzada no és només un fenomen anglès sinó que s'ha estès a altres països, com els Ultras d'Itàlia, les Tortes Organizadas al Brasil i les Barres Braves a Argentina.

La violència dels seguidors ha afectat també als jugadors, però és bastant menys freqüent. Per exemple, el jugador italià Christian Vieri va rebre un missatge, aparentment d'un seguidor de l'Inter de Milà, amenaçant-lo cremar el seu restaurant per la seva actitud en el joc del seu equip.

Els Radicals a Espanya

Els investigadors estimen que hi ha uns 28 grups d'ultras al futbol, només a Espanya, que es composa per més de 2.000 aficionats radicals que es divideixen en diferents ideologies polítiques:

• Extrema Esquerra: Riazor Blues, Celtarras, Herri Norte, Peña Mujika, Indar Gorri, Bukaneros, Biris Norte, Brigadas Amarillas.
• Extrema Dreta: Ultra Boys, Juventudes Verdiblancas, Gauna Sur, Ligallo, Boixos Nois, Brigadas Blanquiazules, Ultravioletas, Comandos azules, Ultras Sur, Frente Atlético, Frente Orellut, Curva Nord, Brigadas Blancas, Jove Elx, Granas Sur, Legiones Sur, Supporters Sur, Ultra Naciente.

Biris Norte: És el grup ultra del Sevilla FC.

Boixos Nois: És el grup ultra de l'equip blaugrana de Barcelona. Va ser fundat el 1981. En la seva història han provocat multitud d'incidents, baralles, agressions a altres aficions. Membres dels 'casuals', la facció més violenta de la penya, han estat associats amb activitats criminals, com el tràfic d'armes i coaccions.

Brigadas Blanquiazules: El grup es va crear el 1985 per animar al RCD Espanyol a l'Estadi de Sarrià.

Frente Atlético: És un grup ultra d'aficionats del Club Atlètic de Madrid fundat amb tal nom el 1982. Compte amb al voltant de 2500 membres, la qual cosa converteix el grup en el més nombrós d'Espanya.

Indar Gorri: És el grup de seguidors del Club Atlètic Osasuna. Fundat el 1986, és un grup d'esquerres i també simpatitzant amb el moviment independentista i unionista basc.

Riazor Blues: Són un grup ultra de seguidors del Reial Club Esportiu de La Corunya constituïts com a penya el 1987.

Symmachiarii: És un grup ultra declarat com apolític, fundat el 1994, del Real Oviedo.

Ultra Boys: És un grup ultra del Reial Sporting de Gijón, fundat el 1981, el que el converteix en un dels més antics del panorama ultra espanyol.

Ultra Sur: Reial Madrid. Amb una ideologia feixista. Històricament, els ultres merengues, molts d'ells neonazis, s'han caracteritzat pels seus enfrontaments amb grups rivals i també per escenes tan impactants com l'enderroc d'una porteria al Santiago Bernabéu en Champions League.

Bukaneros: Rayo Vallecano.

Celtarras: Celta de Vigo. Té més de 25 anys d'història.

Factors que Condicionen la Violència en l'Esport

Els ultres poden ser els primers a animar al seu equip, però són un grup radical que fomenten la violència a l'esport en forma d'insults, provocacions i amenaces. Les notícies que informen del que ells volen ajuden a que s'incrementi la violència al mentir sobre la informació, al mentir sobre el que realment ha passat.

Els ultres, un exemple els hooligans que discriminaven racialment als negres d'altres equips i els amenaçaven cada vegada que tocaven la pilota i els xiulaven. Al metro, actes com un que va passar fa res, uns ultres no van deixar entrar a una persona del Chelsea al vagó de metro mentre cantaven un himne ofensiu que deia que allí manaven ells i que els del Chelsea moririen si volien profanar el seu territori.

Altres exemples de racisme en un partit del Villarreal contra el Barça, quan en un corner un aficionat del Villarreal va llençar un plàtan a Dani Alves, jugador del F.C. Barcelona, en senyal de falta de respecte.

El públic, al xiular als jugadors sobre actes que han comès al camp, incrementa l'odi de la gent i comencen a cridar i agitar-se entre si. Els insults als jugadors fan que la gent reaccioni de manera agressiva i creï altercats al camp.

L'odi entre faccions, l'odi que es poden arribar a tenir les dues aficions pot ser molt gran, i això pot crear conflictes al acabar el partit. També influeix l'aparició de la policia que en comptes de parar l'altercat només fan que augmentar la violència ja que agreugen la situació al intervenir de manera violenta i poden arribar a fer que les dues faccions s'uneixin entre elles i creïn un altercat major i més violent ja que, la policia vol eliminar l'altercat entre faccions, però és pitjor.

Els jugadors, també poden augmentar l'agressivitat del públic al fer una entrada forta, una celebració ofensiva o exagerar molt un simple cop, aquest és un dels factors més agreujants de la violència als camps de futbol.

El racisme, un dels motius més agreujants de la violència és el racisme.

Els àrbitres, males decisions per un equip, bones per un altre, genera molta violència que es pot pagar amb l'àrbitre i poder arribar a ser agredit. Hi ha un cas bastant recent de que en un partit de nens un àrbitre va ser agredit pels pares per una mala decisió i va acabar amb varies contusions i a l'hospital.

Els periòdics, és una de les coses que més fan créixer la ràbia de la gent perquè per molt que diguin estan predisposats per un equip cada periòdic, i com hi han diverses opinions la gent s'enfada i solen enfocar la seva ràbia d'on prové, el futbol.

Factors que Inhibeixen la Violència a l'Esport

La seguretat abans d'entrar als camps, els controls que es fan per que la gent no porti ni botelles de vidre amb tap, les quals es puguin llençar als jugadors o a altres aficionats, que no puguin portar navalles amb les quals puguin ferir o inclús matar algú.

La gent que crea actes vandàlics als camps són fitxats pels responsables de la seguretat i se'ls prohibeix la entrada al camp per un cert període de temps o per sempre, això és una ajuda per inhibir la violència a l'esport però no totalment.

La instal·lació de tanques als camps, als seients dels ultres per que no puguin llençar objectes al camp, jugadors, aficionats.

Gent predisposada a acabar amb la violència a l'esport, i intenten convèncer a la gent de que deixi de fer aquells actes.

Els mateixos jugadors, que volen reduir al mínim la violència i fan campanyes, anuncis en contra de la violència, i la gent els ajuda difonent el vídeo als demés.

La presència policial als camps o cossos privats de seguretat. Aquest factor és una arma de doble fil, perquè pot inhibir la violència però a la vegada agreujar-la.

• Inhibir: Pot reduir/eliminar les baralles entre la gent i fitxar als que més fan.
• Agreujar: La policia, al no deixar als ultres que es barallessin, cap la possibilitat de que les faccions s'uneixin contra la policia i creïn un altercat encara més perillós.

També va haver una forma molt efectiva de reduir la violència, quan en un camp al Brasil, en un derbi ple d'ultres, els policies van ser les mares dels ultres i no van fer res, és una mesura estranya però efectiva.

També prohibir als ultres la entrada al camp i així reduir de manera molt efectiva la violència als camps de futbol, però sempre hi havia ultres que acabaven entrant al camp i fent de les seves.

També fa un temps en un cap van posar unes taquilles pels ultres per que deixessin les seves armes a canvi de poder veure el partit sense necessitat de presència policial, això va ser quan hi havia un president però al canviar de president la perillositat al camp va augmentar ja que aquesta mesura va ser retirada.

Mesures per a la Reducció de la Violència (Exemple: Anglaterra)

1. L'arrel del mal: El Govern Britànic va començar a combatre les accions violentes en tots els centres educatius.
2. La llei i l'ordre: A partir de 1990 es va prohibir l'ingrés de per vida als estadis dels seguidors violents i es va establir la pena de presó per als fanàtics que violessin les lleis, entre elles la prohibició del port d'armes i el consum d'alcohol o drogues en els escenaris esportius.
3. Comando especial: Agents especials es van infiltrar en les barres per conèixer al detall els violents i la seva manera d'operar. Així van aconseguir crear una llista de 5.000 membres de les barres braves als quals els van prohibir l'ingrés als estadis.
4. Club de la baralla: Els 92 equips professionals del futbol anglès van crear els seus propis grups de seguretat, el que va permetre disminuir gradualment la presència de la policia uniformada en els estadis i fins i tot es van eliminar les malles i els murs que separaven les tribunes de la pista. Els clubs van instal·lar càmeres controlades sota un circuit tancat de televisió i un sistema d'identificació de seguidors amb lectors d'empremtes dactilars.
5. Seients per a tothom: La llei incloïa la implementació de seients personals en totes les tribunes, que permetia la millor identificació dels seguidors. La Federació Anglesa va donar un termini de nou anys als seus clubs afiliats perquè els seus escenaris complissin amb la norma.
6. Punts bonus: A partir de 1990, el Govern Anglès premiar als equips que van ser adequant-se a les lleis. Els va atorgar crèdits i va propiciar l'acostament de les empreses privades -sobretot les televisions- perquè patrocinin als clubs. Els clubs van obtenir més ingressos per combatre els delinqüents, contractar millors jugadors i fer de la Lliga Premier un producte més atractiu. El cost de les entrades es va elevar i van fer del futbol un espectacle elitista.
7. Empadronament: Amb la carnetització dels seguidors se'ls va poder identificar correctament per saber si tenien antecedents. A molts d'ells se'ls va impedir l'ingrés als estadis.
8. Un càstig: Després de conèixer la identitat dels 'hooligans', els bars i els serveis de transport públic no podien permetre l'ingrés d'aquests delinqüents, en cas contrari rebien multes i tot tipus de sancions.

Els pares, poden ser la major inhibició per a la violència, o a la vegada el major agreujant ja que són una gran influència, depèn de les inclinacions dels pares i pot ser tan negatiu com positiu.

El club de futbol, pot inhibir o augmentar. Depèn del club, perquè hi ha clubs que no permeten la violència i prenen mesures per tot el que la practiqui en les instal·lacions. Hi ha altres clubs que els hi és indiferent la violència a les seves instal·lacions i si hi ha algun incident no prenen cap represàlia i no hi ha càstig, aquests equips normalment amb el temps durant una temporada la federació al veure que en cada partit hi ha incidents els acaben fent fora de la lliga i imposant-los un tipus de càstig de manera econòmica o sancionaria.

Als equips amb bon comportament i que no han rebut cap queixa al llarg del any reben premis, com patrocinadors, ajuda econòmica per millorar les seves instal·lacions i prestigi.

L'alcohol, és un factor que augmenta de manera moderada la violència de la gent ja que inhibeix els sentits i augmenta la agressivitat, l'alcohol està prohibit als camps de futbol ja que és un dels principals causants de la agressivitat als camps, només venen cervesa sense alcohol i per un preu bastant o molt alt, la qual cosa incita a la gent a no comprar ni consumir alcohol en els camps.