Villa Capra i San Pietro in Montorio: Anàlisi comparativa

Villa Capra (La Rotonda)

• Nom de l'edifici: Villa Capra (o La Rotonda)
• Arquitecte: Andrea Palladio
• Datació: Començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i el 1591.
• Localització: Vicenza (Itàlia)
• Estil: Renaixement (Cinquecento)
• Materials: Pedra i marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 25 m (els costats de l'edifici central)

Descripció

Aquesta obra arquitectònica s'alça principalment amb murs, amb sis columnes jòniques que aguanten un frontó en les quatre entrades. Està coberta per una cúpula central amb llanterna. L'obra està construïda a sobre d'un turó i domina el territori, donant la sensació d'escala humana, ni molt gran ni molt petita.

Els elements que hi destaquem són les quatre escales idèntiques, la simetria exterior i les estàtues en aquestes escales.

La Villa ve de la tradició romana, cases de residència i explotacions agrícoles, d'igual forma que la Villa Capra.

L'estil pal·ladià es basa en les proporcions, la simetria i la decoració austera. Venècia perd la seva influència comercial i la gent rica està començant a abandonar la ciutat i a dedicar-se a l'agricultura, un comerç més pròsper. Plantes i entrades centralitzades orientades als quatre punts cardinals. Es troba situada en aquest turó dominant el territori, per tant, el senyor pot controlar les possessions.

San Pietro in Montorio

• Autor: Donato Bramante
• Cronologia: 1502
• Estil: Renaixentista
• Tipologia: Església
• Materials: Pedra, marbre i granit
• Localització: Roma
• Sistema constructiu: Arquitravat i voltat
• Dimensions: 4,50 m (diàmetre de la cúpula i del cilindre central)

Elements de suport

S'alça principalment amb columnes d'època romana en marbre, a la base i capitell, i en granit al fust de les columnes. Són columnes toscanes, que s'aguanten damunt d'un sòcol esglaonat. Aguanten el cos superior on trobem una cúpula, la qual aguanta un tambor amb els murs inferiors formats amb pilastres adossades. Està coberta per una cúpula nervada.

Descripció

Es tracta d'una planta centralitzada de tipus circular, que recorda uns edificis antics, paleocristians, que es deien martyria, llocs on s'enterraven persones santes o molt importants. La planta genera dins uns petits espais per fer petits altars.

Els elements que hi destaquem són les escales, el sòcol esglaonat, la columnata circular i, entre el mur de la cel·la i la columnata, hi trobem un passadís.

És un edifici del Renaixement romà del Cinquecento.

Funció

La funció és commemorativa, finançat pels Reis Catòlics, per commemorar el lloc de la crucifixió de Sant Pere. Es tracta d'un temple. Plantes centralitzades com a perfecció, la cúpula com a representació del cel i la nova basílica de Sant Pere.