Villa Capra (La Rotonda) de Palladio

Cronologia i context històric

1561-69. Vicenza (prop de Venècia).

El segle XVI suposa la plenitud i culminació del Renaixement. La cultura humanista i l'interès per l'Antiguitat clàssica s'aprofundeixen i s'estenen, entre ells, el coneixement de la literatura de Virgili (Bucòliques, Geòrgiques), amb la seva visió idealitzada de la vida rural. També es difonen els llibres sobre Arquitectura de Vitrubi, que són la base de l'obra de Palladio, autor ell mateix d'una celebèrrima obra teòrica.

D'altra banda, després del primer terç de segle entrem en un període més conflictiu, on comencen a naufragar els ideals de racionalitat i harmonia (Sacco di Roma, confrontació entre Reforma i Contrareforma). Venècia inicia el seu declivi com a gran potència comercial, això empeny els rics cavallers venecians a dedicar més interès a les seves explotacions agrícoles, on construeixen els seus viles a l'estil antic, buscant alhora rendibilitat i refugi.

Estil

Encara contemporània del Manierisme, la Vila Capra és una obra del més pur estil renaixentista. La inspiració clàssica és especialment visible en els seus pòrtics que, com façanes de temples romans, s'eleven sobre podis amb escalinates, en els seus elements arquitectònics (columnes d'ordre jònic, frontons del pòrtic i finestres, cúpula central, amb referències al Panteó romà). La seva estètica es basa en la racionalitat: formes geomètriques simples (tant en la planta com en els alçats), clara articulació dels volums, equilibri, proporció, simetria.

Estructures i espais

La planta és un quadrat al qual els quatre pòrtics transformen en una creu grega, en el centre, l'habitació circular (Rotonda) que dóna nom a l'edifici. Entorn d'aquesta habitació (de doble alçada, coberta per la cúpula) s'organitza tot l'espai interior. Hi conflueixen els passadissos que donen accés als pòrtics, entorn, es disposen les restants habitacions principals, rectangulars. La Rotonda és el centre, tant físic com espiritual, de l'edifici.

L'existència de quatre façanes idèntiques és el tret més característic d'aquest edifici. La divisió interna en tres plantes (soterranis, planta noble i àtic) es traspassa a l'exterior amb claredat, establint una simetria en vertical, ja que la planta noble presenta, amunt i avall, dues franges idèntiques, que repeteixen les finestres quadrades. Els pòrtics es situen en el centre de cada façana, a cada costat les finestres rematades amb frontons, repeteixen rítmicament el motiu de la porta central i del pòrtic.

De baix a dalt, els volums de l'edifici es desenvolupen de forma piramidal, des de la base de les escalinates als pòrtics, a la teulada a quatre aigües i, finalment, a la rematada de la cúpula.

Funció i significat

Com hem dit abans, l'edifici és una vila, construcció campestre amb una doble funció, com a residència i com a centre de l'explotació agrícola. Respon a una idealització bucòlica de la vida rural, d'influència virgiliana, per altra banda, Palladio pretenia reproduir les antigues villae romanes, descrites per Vitrubi, en aquesta època es considera que un autèntic cavaller (com un patrici de l'Antiguitat) ha de tenir un palau a la ciutat i una vila en el camp.

El seu significat deriva, d'una banda, de la relació que s'estableix entre raó i natura: una relació d'apropament i harmonia, però on és la raó el que ha d'establir el seu domini. Deriva també del propi significat de les formes, de la sensació de serenitat, equilibri i racionalitat que emana del seu rigorosa simetria i proporcions. La utilització d'elements propis dels temples clàssics en una residència privada serveix també per dignificar i ennoblir.

Tot això converteix aquesta obra en un model clàssic d'enorme influència posterior, especialment en les mansions rurals angleses i, a partir del XVIII, nord-americanes.