Villa Capra (La Rotonda): L'Arquitectura Clàssica de Palladio a Vicenza
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,39 KB
VILLA CAPRA (LA ROTONDA): L'OBRA MESTRA DE PALLADIO
Construïda per Andrea Palladio entre els anys 1551 i 1553, la Villa Capra és un exemple destacat d'estil renaixentista i classicista. Els materials utilitzats per a la seva construcció inclouen pedra, maó, estuc i marbre. Està localitzada a Vicenza, Itàlia.
Context Històric i Arquitecte
Andrea di Pietro, anomenat Palladio en honor de la deessa de la saviesa Pal·les Atena, va ser el primer professional dedicat exclusivament a l’arquitectura. Els seus edificis presenten alguns trets manieristes, motiu pel qual Palladio va ser considerat impur pels teòrics del Renaixement i pels arquitectes del Neoclassicisme.
Les vil·les eren edificis pensats originalment com a centres d’explotacions agrícoles. De la vintena de vil·les construïdes per Palladio als voltants de Vicenza, només una està destinada a l’esbarjo: la Villa Capra, també coneguda com La Rotonda. En aquesta obra, Palladio posa en pràctica la concepció de vil·la clàssica com a construcció de planta central.
Descripció Formal i Estructura
L'Exterior: Simetria Perfecta
A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a les quatre façanes. Cadascuna s’articula a partir d’unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb el seu corresponent entaulament i frontó triangular, rematat amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula que cobreix la sala circular central de la casa.
La Planta i Distribució Interior
La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma de creu grega, pel fet que al quadrat de l’habitatge s’hi afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular que serveix d’eix distribuïdor de les habitacions i les dependències que l’envolten.
- Els dormitoris estan ubicats als quatre angles de l’edifici.
- Als soterranis hi ha la cuina i l’administració.
La Sala Central
La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un òcul, està decorada amb vigorosos frescos fets per diversos pintors italians de l’època. La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, ja que, a part de l’òcul, la llum només entra a través dels quatre passadissos que hi coincideixen.
Entorn i Integració Urbanística
Situada sobre un petit monticle al mig del camp, les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al màxim la vista privilegiada de l’entorn natural que els envolta.
Funció, Contingut i Significat
La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós clergue Marius Cara Gabrielis, el nom del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics. La casa també és coneguda popularment amb el nom de La Rotonda, a causa de l’espectacular sala circular central, coberta per la gran cúpula semiesfèrica construïda per l’arquitecte Vincenzo Scamozzi entre el 1580 i 1591, i que va alterar el disseny inicial de Palladio.
Seguint els principis renaixentistes, Palladio va reprendre l’estil arquitectònic dels temples romans i els va aplicar a edificacions civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes (residències campestres luxoses allunyades de la urbanització) desaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.
Models i Influències Arquitectòniques
El llenguatge arquitectònic de l’antiguitat clàssica és, sens dubte, el model bàsic de referència en l’arquitectura palladiana. És clarament visible l’herència dels temples romans a les quatre façanes porticades de la Villa Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul central.
La Villa Capra va ser un referent crucial:
- Va inspirar la Chiswick House de Lord Burlington, un exemple clau del neopalladianisme anglès.
- Des d’Anglaterra, l'estil palladià va tenir una gran acceptació en les mansions del sud, així com en els edificis públics dels Estats Units construïts al segle XIX.