Villa Capra: La Rotonda d'Andrea Palladio

Villa Capra

Nom: Villa Capra (o La Rotonda)

Arquitecte: Andrea Palladio (1508-1580)

Cronologia: Començada el 1551 i habitable el 1553. Vincenzo Scamozzi hi introduí alteracions entre el 1580 i 1591.

Localització: Vicenza (Itàlia).

Estil: Manierisme.

Materials: Pedra i marbre. Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.

Dimensions: 25 m (els costats de l'edifici central).

Autor

Andrea Pietro della Góndola va néixer a Pàdua. Als 13 anys, començà com a aprenent en un taller de picapedrer d'aquesta ciutat. Als 18 mesos va trencar el contracte i va fugir a la ciutat propera, Vicenza, on s'establí. Fou ajudant en els principals tallers de paletes i picapedrers de la ciutat, on frequentà el taller de Bartolomeo Cavazza, de qui va aprendre algunes tècniques. Andrea di Pietro, anomenat Palladio en honor de la deessa grega de la saviesa Pal·les Atena, fou un erudit de l'arqueologia i estava fascinat per l'Antiguitat clàssica i per la simetria. Va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l'arquitectura.

Context històric

A Itàlia, el 1527 es produí el "Saco de Roma", fet que marca l'inici del manierisme. Molts artistes hagueren de fugir de Roma traslladant-se a Florència i a Venècia. A Florència, els Mèdici tenien problemes per conservar el poder; en canvi, Venècia es convertí en un lloc artístic i cultural de primer ordre, gràcies també a la gran activitat editorial. El Papa Paulo III restaurà la Inquisició el 1542, i poc després s'inaugurà el Concili de Trento. El camí cap a la Contrarreforma s'havia iniciat. El Barroc no trigaria a arribar.

Anàlisi

La Villa Capra és coneguda popularment com La Rotonda per la seva sala circular, coberta per una cúpula, al voltant de la qual s'erigeix un edifici de planta quadrada. Als angles hi van situar els dormitoris. La sala circular central té 4 corredors que van al centre, projectant les proporcions geomètriques. L'edifici principal és quadrat, completament simètric i s'inscriu en un cercle perfecte, com podem veure al dibuix. Tot i això, no és correcte descriure'l com la "Rotonda" (rodona), ja que la planta no és circular. Pot ser definida com la superposició d'un quadrat i una creu. L'única part rodona és la sala central. A cadascun dels quatre pòrtics hi trobem 6 columnes jòniques, coronant les escalinates. Aquestes suporten les respectives arquitrau, fris i cornisa, i 4 frontons triangulars. Els murs de pedra tanquen la mansió principal i suporten una teulada amb una cúpula al centre de l'edifici. La sala central és bastant fosca i només rep llum dels quatre corredors que hi convergeixen i del petit ocul del centre de la cúpula.

Models i influències

Els elements arquitectònics s'inspiraren en l'arquitectura religiosa, les façanes dels temples grecs i romans, i són el resultat d'una geometrització extrema que es basa en les proporcions matemàtiques exactes. Palladio dibuixava les ruïnes de Roma i estudiava els cànons arquitectònics de Vitrubi (70-25 aC). L'obra de Bramante també li serví de referent. L'edifici que va fer Palladio es convertí en prototipus arquitectònic, i va ser un dels més estudiats i imitats durant els cinc segles següents. Ha servit d'inspiració a milers d'edificis.