Vil·la del Poeta Tràgic i Sarcòfag dels Esposos

Vil·la del Poeta Tràgic

Documentació general

Vil·la del poeta tràgic: Desconegut. Segle I aC. Pompeia, Nàpols. Pedra. Estil romà pompeià. Civil (casa). Mosaic (opus tessellatum). Fresc (quart estil).

Context històric

Pompeia era un enclavament important per al comerç entre fenicis i grecs. El 91 aC, la van conquerir els romans i, posteriorment, es va convertir en un lloc d'estiueig de les classes altes romanes. El 24 d'agost del 79, durant el regnat de Titus, el Vesuvi va entrar en erupció i va soterrar la ciutat. El segle XVIII es va descobrir i es van iniciar les excavacions. Actualment, és el jaciment arqueològic romà més ric del món i permet reconstruir la vida quotidiana dels seus habitants, els aspectes urbanístics i la decoració interna dels edificis.

Casa excavada el 1814, davant del fòrum dels banys. Era un habitacle d'una família benestant, possiblement de comerciants.

Espai interior

De planta rectangular i tancada a l'exterior per parets uniformes amb poques finestres. La casa es va omplir amb mosaics decoratius i pintures.

Espai exterior

La casa tenia dos pisos. Destaquem dos grans espais: atrium (pati tancat) i peristylum (pati porticat). Al voltant d'aquests espais s'articulen les diverses estances.

Estances

• Tabernae: dues botigues.
• Atrium: obertura zenital (compluvium) just a sobre de l'impluvium. Als costats, diversos cubiculum (habitacions per a convidats o familiars).
• Tablinum: sala més gran, on l'amo rebia els convidats.
• Cuina
• Triclinium: menjador.
• Lararium: veneraven els déus de la casa.

Mosaic

A l'entrada de la casa hi trobem aquest mosaic d'estil hel·lenístic, típic de les cases pompeianes, del gos lligat a una cadena: Cave canem (cura amb el gos). Els gossos de les cases solien estar lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa. La paraula mosaic prové de musa (muses).

Pintura

El sacrifici d'Ifigènia correspon al quart estil o estil il·lusionista, caracteritzat pel gust per l'arquitectura teatral amb escenes mitològiques. Data del 62 aC i es trobava al pòrtic, avui al Museu Nacional de Nàpols. Agamèmnon, rei de Micenes, està a punt de sacrificar Ifigènia (filla) a Àrtemis com a benefici en la guerra de Troia. Eurípides explica aquest mite en les seves tragèdies.

Interpretació: contingut i significat

El seu nom li ve d'un mosaic del tablinum que representa un assaig teatral. Els romans donaven molta importància a la intimitat i a la protecció dels seus béns. La poca presència de mobles explica la rica decoració pictòrica i musivària.

Funció

Domus modesta, possiblement d'una família que s'havia enriquit amb el comerç.

Models i influències

Les domus romanes partien, tant en estructura com en decoració, de les gregues, les quals al segle III aC ja es decoraven amb mosaics i pintures. L'art del mosaic romà influirà en l'art paleocristià i bizantí. Les tipologies d'habitatges privats romans han arribat fins avui (domus, vil·la i insula).

Sarcòfag dels Esposos

Documentació general

Sarcòfag dels esposos. Desconegut. 520 aC. Museu Nacional de Vil·la Giulia, Roma (necròpolis Cerveteri). Estil etrusc. Modelat. Terracota. Escultura exempta. Grup. Policroma. 2,20 m x 1,41 m.

Context històric

La civilització etrusca (s. X - II aC) es trobava en l'actual Toscana. Va dominar gran part de la península itàlica fins al 509 aC. Durant el segle VIII aC ja comerciaven amb els grecs del sud d'Itàlia. La seva cultura barreja l'art grec i l'oriental. Etrúria va ser un punt de partida de la cultura romana. En aquesta època, Roma encara tenia reis etruscs.

Característiques artístiques: estil etrusc

• Influència grega i oriental.
• Rostres somrients, ulls ametllats i cabell trenat.
• Trets individuals.
• Art marcat per les creences religioses.
• Importància a la vida d'ultratomba.
• Contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades.
• Braços gesticulants.

Anàlisi formal

• Rostres geomètrics i hieràtics.
• Ulls ametllats.
• Somriure arcaic.
• Barbeta punxeguda.
• Gran expressivitat (rostre i mans).
• Cabell llarg i trenat.
• Cames simplificades.
• Gran detallisme: part superior del cos i peus.
• Policromada.

Interpretació: contingut i significat

El fet d'esculpir els morts denota la significació que tenien per als etruscs la idea de mort (pas a una vida millor). La mort és una festa amb participació dels propis difunts (centre de la sala, en el sarcòfag). La festa s'acompanyava amb frescos (danses, músics, banquets, acròbates...) a les parets de la cambra. La parella, amb aspecte harmoniós, té una actitud alegre i serena. Es mostren somrients i conversant entre ells amb gest de complicitat. La mort s'assolia amb naturalitat, confiança i com a continuació de la vida. L'esposa ocupa el primer terme (la societat etrusca no marginava les dones; participaven de la vida pública).

Funció

Funerària i religiosa. Guardava les cendres de la persona difunta, que es disposaven a la part posterior un cop acabat el ritual de la incineració; era una urna funerària. El sarcòfag volia retre homenatge a la vida de les dues persones que hi ha representades.

Models i influències

Són precedents els enterraments col·lectius de la mar Egea i de les pintures egípcies. La influència més directa la trobem en l'escultura grega arcaica (kouroi i korai). Cal destacar dels etruscs l'interès per presentar els rostres amb els seus trets individuals, tot i l'ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realista originarà el retrat, tan estès a la Roma clàssica.