Víkings i l'Expansió Islàmica: Conquesta i Comerç Medieval

L'Expansió Víkings: Conquistadors dels Mars

La construcció d’unes noves naus, excel·lents, els drakkars, els va permetre d’emprendre la conquesta de les mars. Els víkings van arrasar i saquejar les costes de França i Gran Bretanya i van establir petits poblats permanents a algunes zones. Amb les seves naus van remuntar els rius i, atacant per sorpresa, sembraven el terror a les ciutats allunyades de la costa.

Incursions a la Península Ibèrica i la Mediterrània

Van atacar també la Península Ibèrica. De primer van ser els regnes cristians del nord peninsular els qui van patir el flagell víking, però els reis de Lleó van aconseguir de deturar-los en algunes ocasions. Això els va empènyer cap al sud, on van saquejar Sevilla i hi van romandre set dies fins que van ser derrotats per Abd al-Rahman II i les seves tropes andaluses. Els califes de Còrdova (la ciutat més gran del món en aquell moment) van haver de mobilitzar uns quants exèrcits per expulsar-los de la vall del Guadalquivir. Alguns víkings es van establir a Al-Àndalus i es van convertir a l'islam.

En onades successives, van penetrar, més tard, a la Mediterrània i hi van arrasar ciutats del Marroc, d'Al-Àndalus i de Catalunya. Van remuntar el riu Ebre amb les seves naus fins a assolir terres basques i atacar Pamplona. També van remuntar el Roine i van penetrar pel sud dins el regne franc; després van dirigir les seves naus cap a Itàlia i Grècia, que també van haver de patir les seves incursions.

Exploració i Colonització de l'Atlàntic Nord

Però no va ser només l'Occident europeu el marc de les seves incursions; els noruecs van assolir i colonitzar Islàndia i Groenlàndia, on van fundar moltes colònies. Des d'allí i en un viatge d'exploració, és molt probable que arribessin fins a Nord-amèrica, terres a les quals van donar el nom de Vinland, i fins i tot van establir-hi campaments. Però, davant la pressió i l'hostilitat dels indígenes, van haver de retrocedir novament cap a Groenlàndia.

Els Varegs: Rutes Comercials a l'Est

Mentre s'esdevenia tot això, els víkings suecs, també anomenats varegs, van recórrer la mar Bàltica. Es van internar cap a l'interior de Rússia a través dels rius que desemboquen al mar Bàltic, especialment el Duna, i hi van establir campaments i factories. Més tard van descobrir la possibilitat de connectar amb un gran riu que avançava cap al sud. Van carregar les seves naus sobre rodes o troncs i, recorrent així per terra els pocs quilòmetres que els separaven dels afluents del Dnièper, van continuar el seu avanç cap al sud seguint el curs del riu. Van fundar poc després la ciutat de Kíev (Ucraïna) i, més tard, van tornar a baixar pel Dnièper fins a la mar Negra. Des d'aquí van atacar Bizanci. Els bizantins hi van pactar tractats comercials i, així, els varegs van desenvolupar un pròsper comerç que, des de la Bàltica, travessava les grans planures russes fins a la Mediterrània.

L'Expansió de l'Islam i el seu Apogeu Comercial

Orígens i Ràpida Expansió de l'Islam

Mentre l'allau víking s'escampava per Europa, un altre fenomen iniciat el segle VII assolia una gran esplendor: l'islam. Aquest va ser un moviment social i religiós que es va iniciar a la Península Aràbiga i que, de la mà dels guerrers àrabs, es va estendre ràpidament cap a l'Àsia Menor, el nord d'Àfrica i Pèrsia. Al segle VIII l'expansió islàmica va fer caure el fràgil regne visigot i va establir el seu domini a la Bètica (Andalusia) i a bona part de la Península Ibèrica fins a incorporar-la a un gran imperi que s'estenia des del Guadalquivir fins a la llunyana Índia.

El Comerç Islàmic i les Grans Rutes

El comerç islàmic va posar novament en contacte la mar Mediterrània amb l'oceà Índic, i es va beneficiar del comerç de:

• la seda, la porcellana i el paper de la Xina;
• les espècies de l'Índia;
• el vori i l'or del Sudan;
• la fusta, el ferro, els teixits i les manufactures d'Europa;
• i els esclaus de tot arreu.

L'Islam es va beneficiar de les grans rutes comercials de l'època i en va controlar moltes:

• la ruta de la seda;
• la ruta de l'Índic a la mar Roja i al golf Pèrsic;
• la ruta fluvial del Nil;
• i la de la Mediterrània.

És a dir, l'imperi àrab-musulmà va esdevenir el gran intermediari entre el món europeu, l'Índia, la Xina i l'Àfrica interior. Aquest apogeu comercial va produir un període de gran esplendor.

Desenvolupament Intel·lectual i Innovacions

L'organització dels territoris de l'Islam va comportar un gran desenvolupament de la geografia, amb homes com Al-Idrisi o Ibn Khaldun. També l'Islam va tenir els seus «Marco Polo»; els viatges d'Ibn Battuta, que va travessar una gran part d'Àfrica, Europa i Àsia.

A l'època d'esplendor de l'Islam es van introduir tot un seguit d'innovacions que van permetre de revolucionar les tècniques de navegació del moment. Els vaixells, molt veloços, s'impulsaven amb veles llatines, triangulars, que tenien la particularitat de fer avançar el vaixell encara que els vents no fossin favorables. També van introduir la brúixola, un instrument que van aprendre a utilitzar dels xinesos. L'astrolabi va ser també un instrument molt important per a la navegació, ja que permet saber la latitud mesurant la distància que separa els astres de l'horitzó.