Vies Romanes: Història, Construcció i Rutes a Hispània

Introducció a les Vies Romanes

La més antiga era la Via Àpia (s. IV aC), que unia l’Urbs amb Brundisi (al sud d'Itàlia). La majoria eren vies estratègiques, construïdes per facilitar la mobilitat de l’exèrcit allí on hi hagués un conflicte. Amb el pas del temps, totes van adquirir també un caràcter mercantil. La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en el temps més curt possible.

Vies Romanes a Catalunya: Història i Rutes

Catalunya és un territori romanitzat des de bon principi. Això fa que hi hagi una gran quantitat de vies que connecten el territori. Ara bé, la complicació de l’orografia catalana fa que no n’hi hagi més, ja que molts contactes es feien via marítima.

La via més important era la Via Augusta, anomenada així perquè l’emperador August la va manar reformar el segle I dC. Fins a aquell moment, aquesta via havia rebut el nom de Via Hercúlea, i connectava Roma amb Gades (actual Cadis), entrant a Catalunya des de França per la Jonquera. A més a més d’aquesta via, tenim la Via Annia, que actualment encara es pot visitar, i que servia per unir l’Alt Empordà amb la Garrotxa a través de Capsacosta.

Classificació de les Vies Romanes

Les vies romanes poden ser classificades de la següent manera:

• Viae Publicae: Construïdes a càrrec de l’Estat. Portaven el nom del seu impulsor i eren les vies de vertebració de l’Imperi.
• Viae Militares: Construïdes per l’exèrcit amb finalitats estratègiques.
• Actus: Construïdes i mantingudes pels habitants d’un territori. Serien com les nostres carreteres comarcals.
• Privatae: Construïdes i mantingudes pels propietaris dels terrenys que travessaven.

Com es Construïen les Vies Romanes?

Moltes carreteres eren enllosades (viae stratae), d’una manera molt semblant a com les construïm actualment. Les carreteres es feien rectes, sempre que el terreny ho permetia. Per construir-les, s'excavava un fossat; el fons era aplanat i anivellat amb fustes pesades. A continuació, se superposaven diverses capes de materials diferents:

• Statumen: Era la base, d'altura variable, feta amb pedres petites.
• Rudus: Una capa de 20 cm feta amb grava barrejada amb calç o fang.
• Nucleus: Un llit d'argila i fang amb pedres de 15 cm d'altura.
• Dorsum: El paviment, fet amb grans lloses disposades amb cura.

També, igual que a les modernes carreteres, es col·locaven fites amb una base cúbica i un cos en forma de pilar que indicaven la distància recorreguda, la data i el nom del magistrat que n'havia ordenat la construcció; es deien mil·liaris perquè se situava un cada mil passes.

Monuments i Tombes al Costat de les Vies Romanes

Les viae no només tenien la calçada i els mil·liaris. Quan hom s’acostava a la ciutat, les podia veure plenes de tombes, ja que els romans tenien el costum d’enterrar-se al costat de les viae, fora muralles. Segons la posició social del mort, la seva tomba es trobaria en un punt principal de la via, amb gran afluència de vianants, o bé restaria en una via secundària, poc transitada.

Les tombes podien ser de diferents tipus. N’hi havia de molt austeres, com les que podem veure a la Plaça de la Vil·la de Madrid, a Barcelona, o bé grans monuments com la Tomba dels Escipions a Tarraco.

Principals Vies Romanes a Hispània

A Hispània hi havia quatre grans eixos viaris que articulaven el territori en època romana. Es tracta de la Via Augusta.

La segona gran via era la Via de la Plata, que unia Hispalis amb el nord, travessant Emerita Augusta. El tercer gran eix és la Via Atlàntica, que recorria tota la costa atlàntica, principalment a l’actual Portugal. Finalment, trobem la Via del Nord, que unia la Via de la Plata amb totes les ciutats del nord fins tornar a la Via Augusta.