Vies Romanes i Expansió: Grècia, Roma i Romanització a Hispània

Vies Romanes: Xarxes de Carreteres

Les vies romanes eren xarxes de carreteres delimitades per pedres mil·liars. La construcció consistia en excavar, posar statumen, sorra i nucleus (pedres i plaques), i cobrir-ho amb pedra. Algunes vies importants són la Via Apia i l'Avelia, que s'enllaçaven a territoris conquerits.

Expansió del Món Grec

L'expansió grega no es considera un imperi, ja que eren polis independents. El fundador, anomenat Oikistés, escollia el lloc, repartia territoris per a l'atac i mantenia llaços culturals i comercials amb les zones conquerides.

1. Les polis gregues van perdre la independència per la derrota a la batalla de Queronea (338 aC) contra Filip II de Macedònia.
2. Es va formar la Lliga de Corint contra els perses per castigar-los i dur la civilització a Àsia.
3. El 334 aC comença la conquesta de l'imperi persa, que dura 10 anys. Amb 10.000 homes (amb sarisses, piques de 6m per a la protecció de la primera fila, i llances), primer derroten a Àsia Menor, després a Fenícia i Síria-Palestina, i triomfen a Egipte. Derroten les tropes de Darios i controlen Mesopotàmia. Les tropes no l'acompanyen al Pakistan i l'Índia. Alexandre Magne mor als 33 anys per malalties, i l'imperi es divideix, donant lloc als regnes hel·lenístics: Síria (Selèucida) i Egipte.

Expansió de Roma

1. Primer van conquerir la península Itàlica.
2. Després van iniciar les guerres púniques contra els cartaginesos per aconseguir Sicília. La Segona Guerra Púnica va implicar l'entrada de les tropes romanes a la península Ibèrica el 218 aC.
3. Finalment, els romans van acabar amb el poder de Cartago el 11 aC.

Roma i Juli Cèsar

Juli Cèsar va ser el protagonista de la conquesta de les Gàl·lies i, després d'estar a Alexandria, va envair Gran Bretanya sense aconseguir-ho del tot.

Expansió durant l'Imperi Romà

Amb August, s'incorpora Egipte al 30 aC. Van patir una derrota contra els germànics a Teutoburg i van posar fronteres al llarg del Danubi. Van conquerir Britània a mitjans del segle I dC i Dàcia en època de Trajà.

Romanització a Hispània

Els territoris es van dividir en províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania. El llatí es va convertir en la llengua comuna, i va desaparèixer l'iber.

Ciutat Grega

La ciutat grega era una unió de diferents pobles, un procés conegut com a sinecisme. El traçat hipodàmic, atribuït a Hipòdam de Milet, consistia en un disseny cuadriculat dels carrers.

Parts d'una Ciutat Grega

• Acròpolis: 'ciutat alta', nucli de la ciutat emmurallat, centre religiós.
• Àgora: plaça pública amb edificis de lleure com el teatre i l'estadi.
• Necròpolis: cementiri a les vies d'entrada.
• Fonts públiques i xarxa de clavegueram.

Edificis de l'Àgora

• Stoa: edificis amb pòrtics, seu de justícia.
• Bulleuteri: lloc on es reunia el consell.
• Tholos: edifici de forma arrodonida, polític i de culte.
• Temples: per al culte.

Parts del temple grec: pronaos (vestíbul), naos (sala principal) i opistodom (lloc per a ofrenes).

Dintre de l'àgora hi havia l'ekklesiasterion i el gymnasion.

Edificis del Fòrum Romà

• Basílica: edifici de planta rectangular amb tres naus separades per columnes, centre de negocis i lloc de reunió de l'assemblea i jutjat.
• Cúria: sala de reunió del senat.
• Tabularium: arxiu on es trobaven els documents importants de les ciutats.
• Temple Capitoli: dedicat a la triada capitolina (Júpiter, Juno, Minerva).
• Tabernae: locals comercials al fòrum.
• Macellum: mercat gran.

Obres Públiques Romanes

Els aqüeductes servien per portar aigua a diferents llocs de la ciutat. Es feien servir arcs, voltes i murs amb inclinació perquè l'aigua circulés. L'aigua arribava al castellum aquae i d'aquí sortien canonades de plom per fer arribar l'aigua.

Parts de les Termes Romanes

• Apodyterium: vestíbul
• Frigidarium: bany fred
• Tepidarium: tebi
• Caldarium: calent
• Palestra: gimnàs
• Laconicum: sauna
• Latrina: lavabo

Divisió d'Hispània

• 197 aC - Escipió: Citerior i Ulterior
• 14 aC - August: Tarraconense, Baetica, Lusitania
• 212 dC - Caracalla: + Gallaecia
• 297 dC - Dioclecià: + Carthaginense
• 386 - Teodosi: + Balearica