Les Vies Romanes: Enginyeria, Funció i Tipus a l'Imperi

Les Vies Romanes: La Xarxa Viària de l'Imperi

Les vies romanes van ser el nervi de l'Imperi Romà, una xarxa viària que unia totes les seves províncies. Permetien una ràpida mobilitat des de la ciutat de Roma fins a les províncies més allunyades. En el procés d'expansió, romanització i creixement de l'Imperi, els romans van transformar els antics camins i rutes naturals en una xarxa de vies de comunicació perfectament estructurades, que van permetre organitzar i dominar nous territoris.

Funció de les Vies Romanes

El procés de romanització de l'Imperi Romà no hauria estat possible sense l'existència d'una gran xarxa de comunicacions que unís les diferents províncies conquerides. Agafant com a punt de partida la ciutat de Roma, van començar a construir-ne les primeres vies, un element clau per al desenvolupament de l'Imperi, ja que van facilitar tant el transport de mercaderies com l'avenç de les legions.

A part de la funció d'unir tots els territoris que anaven conquerint, les vies també tenien altres funcions destacables:

• Controlar tots els territoris romans.
• Poder arribar amb facilitat a qualsevol punt de l'Imperi per tal de sufocar una possible revolta o conflicte.
• Facilitar el comerç i la comunicació entre les províncies de l'Imperi.

Tipus de Vies Romanes

Viae Publicae

Aquestes eren les principals vies de l'Imperi Romà i les artèries de la xarxa de rutes que unien les ciutats més importants entre elles. L'Estat es feia càrrec del finançament de la seva construcció, però es requeria una contribució de les ciutats i dels propietaris de les zones travessades per aquestes vies, que havien de garantir-ne el manteniment.

Viae Vicinales

Partien de les vies públiques i permetien unir entre elles diversos vici (pobles grans) en la mateixa regió. Aquestes eren, evidentment, la majoria de les vies de la xarxa. L'amplada mitjana era de 4 m.

Viae Privatae

Unien les principals propietats, les villae, amb les viae vicinales i publicae. Eren privades, reservades per a ús exclusiu del propietari que les finançava íntegrament. L'amplada mitjana d'una via privata era de 2,50 a 4 m.

A més de les vies principals, que permetien la circulació de dos vehicles en sentit oposat, també existien els actus o camins per a un sol vehicle o bèstia de càrrega, l'iter o camí per a vianants, i els camins de muntanya per al bestiar transhumant.

Parts d'una Via Romana

1. Statumen: Fonament de pedres de mida mitjana.
2. Rudus: Capa de sorra o grava.
3. Nucleus: Estrat de pedres triturades.
4. Pavimentum: Superfície formada per lloses de pedra.
5. Fileres de pedra que en delimiten l'amplada.

Tècnica de Construcció

La construcció començava marcant-ne els marges amb dues fileres de pedres verticals. Després, es buidava la terra d'entremig i s'omplia amb diverses capes de pedres, grava i pedres triturades. Finalment, es recobria amb una superfície de lloses o còdols lleugerament convexa per evitar-hi els bassals.