Vies Auditives: Processament, Codificació i Localització So

Vies auditives: Audició i equilibri

Des de la recollida d'informació existeix la via principal (contralateral), que predomina, i la via secundària o ipsilateral. A nivell de l'encèfal i el bulb raquidi hi ha integració binaural. L'escorça auditiva primària (A1), des d'una visió lateral esquerra, no es veu ja que és interior. L'escorça associativa o A2 envolta A1 com si fos un cinturó.

Via principal: Gangli espinal → Nervi auditiu → Nucli coclear ventral → Oliva superior → Lemnisc lateral → Col·licle inferior → Nucli Geniculat Medial (NGM) → Escorça auditiva.

Codificació i percepció en el sistema auditiu

Funcions del sistema auditiu:

• Detectar el so.
• Determinar la localització de la font sonora (mitjançant senyals binaurals i comparant-ho en el pla horitzontal d'ambdues orelles). Això passa principalment en el tronc de l'encèfal i també contribueix a la percepció del moviment en l'espai acústic.
• Reconèixer la identitat del so i, per tant, el seu significat: to, volum, timbre (a la còclea, tàlem i escorça auditiva).

Codificació de la localització de la font sonora

Pla horitzontal

Tons de baixa freqüència

So breu: Hi ha una diferència de temps entre que el so arriba a una orella o a l'altra. Existeixen neurones situades al tronc de l'encèfal que detecten el retard temporal entre l'arribada del so a una orella i l'altra.

So continu: Si el so prové de la dreta, s'estimulen en cert grau els dos timpans. Segons l'ona (major o menor concentració de partícules) està en una fase o una altra. Hi ha neurones que detecten la fase de les ones; si el so prové de davant, impacta amb les dues orelles en la mateixa fase d'ona.

Tons d'alta freqüència

Quan el so és d'alta freqüència, el cap absorbeix part d'aquestes ones, produint una ombra sònica al costat contrari del cap, de forma que l'orella oposada a la font sonora rep una estimulació de menor intensitat. La primera codificació té lloc al bulb raquidi, en el complex olivar superior. Dins del complex hi trobem detectors de la codificació dels tons de baixa freqüència, i també de la diferència de temps d'arribada i de fase.

Pla vertical

Algunes de les ones sonores que sentim entren directament al canal auditiu (So Directe), però la major part d'elles reboten en els plecs i ondulacions del pavelló auricular (So Reflectit). El sistema auditiu determina la localització i el moviment de la font sonora en la dimensió vertical a partir, principalment, de senyals monoaural.

Resum de la codificació del to a la còclea

Quan els sons són molt greus (freqüència menor a 200 Hz), el to es codifica exclusivament de forma temporal.

Quan els sons estan entre 1.000 i 4.000 Hz, poden codificar-se de forma temporal, mitjançant l'efecte sumador del nervi auditiu, o de forma espacial.

Però quan els sons són aguts, superiors a 4.000 Hz, no poden codificar-se de forma temporal i es codifiquen només de forma espacial.

Corrents d'anàlisi de la informació auditiva