Vies d'administració del flúor

Via sistèmica:

És aquell que és ingerit i pel torrent sanguini es diposita als ossos i dents.

1. Fluorització de les aigües

   Procés mitjançant el qual s'afegeix fluorur a l'aigua de consum públic. Constitueix la mesura més eficaç i econòmica per a la profilaxis col·lectiva de la càries. La fluorització de les aigües redueix la incidència de càries en un 40-50% en el cas de dentició temporal i un 50-60% en la dentició definitiva. No totes les superfícies dentals es beneficien del mateix nivell de protecció: superfícies vestibulars (86%), interproximals (30%) i solcs i fissures (75%) redueixen la càries. El nivell apropiat de flúor a l'aigua de consum públic seria d'1ppm, ara 0,6-0,8 mg/l. El motiu: aquesta aigua és utilitzada per a la elaboració de productes a nivell industrial i això augmentaria la ingesta de F derivada de la fluorització de l'aigua.

Aliment amb flúor

El F es pot trobar a la natura, per tant determinats aliments el contenen derivat de la seva absorció directa del medi en el que viuen. Ex:

• Llet de vaca (menys de 0,2mg/l), tè (60mg/l), peixos i mariscs.

Suplements de flúor oral

Poden administrar-se en forma de comprimits, gotes o complexes vitamínics.