Vies d'Accés Venós i Solucions Endovenoses: Guia Completa

Vies d'Accés Venós i Solucions Endovenoses

Vies d'Accés Venós

L'administració de fàrmacs i fluids per via intravenosa és fonamental en l'àmbit sanitari, especialment en situacions d'emergència i cures intensives. Existeixen diferents tipus d'accés venós, cadascun amb les seves particularitats, avantatges i riscos.

Accés Venós Perifèric

L'accés venós perifèric és una tècnica comuna i menys invasiva. Un dels seus principals avantatges és que no és necessari aturar les maniobres de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) per a la seva canalització, permetent una intervenció ràpida i contínua.

Objectius de la Via Perifèrica

• Reposar fluids i electròlits.
• Administrar fàrmacs de manera ràpida i efectiva.
• Obtenir mostres analítiques per a diagnòstic.

Accés Venós Central

L'accés venós central s'utilitza principalment en l'àmbit de les cures intensives. Consisteix en la canalització d'una via endovenosa en artèries com la subclàvia, la jugular interna o la femoral. Aquesta tècnica presenta riscos i complicacions significatius, i la seva execució requereix una gran habilitat i experiència per part del personal sanitari.

Un avantatge clau de l'accés central és la rapidesa amb la qual els fàrmacs arriben a la circulació central i la seva distribució a òrgans vitals. No obstant això, la seva canalització només la pot realitzar personal altament entrenat, ja que sovint s'han de detenir les maniobres d'RCP, per la qual cosa s'ha de fer en el menor temps possible per minimitzar les interrupcions i els riscos associats.

Procediment de Venopunció

La venopunció és la tècnica per accedir a una vena i administrar substàncies. Es pot realitzar de diverses maneres:

Via Directa (Bolus)

La via directa implica l'administració del medicament en forma de bolus, ja sigui dissolt o diluït, normalment en una xeringa de 10 ml que conté la substància a injectar juntament amb sèrum fisiològic. Aquesta modalitat també es pot administrar amb una bomba d'infusió contínua, que s'utilitza freqüentment en situacions d'emergència.

Via per Degoteig Intravenós

La via per degoteig intravenós consisteix en la canalització d'una via venosa per a l'administració contínua de fluids o fàrmacs. És una forma de tractament habitual davant determinades situacions clíniques o per permetre la derivació hospitalària en unes condicions adequades, assegurant una hidratació o medicació constant.

Passos per a l'Administració Intravenosa

Per a una administració intravenosa segura i efectiva, cal seguir els següents passos:

1. Preparar el material necessari: guants, gases, solució antisèptica, compressor (torniquet), catèter venós (angiocatèter), clau de tres vies, sèrum.
2. Preparar el medicament: assegurar la dosi correcta i la dilució adequada.
3. Escollir el lloc d'injecció: seleccionar la vena més apropiada segons el tipus de via i la condició del pacient.
4. Administrar el medicament: seguir la tècnica estèril i monitoritzar la reacció del pacient.

Tipus de Solucions Endovenoses

Les solucions endovenoses són preparacions líquides estèrils que contenen electròlits, nutrients i/o fàrmacs, dissenyades per ser administrades directament al torrent sanguini. La seva classificació principal es basa en el seu pes molecular i la seva tonicitat respecte al plasma.

Solucions Cristal·loides

Les solucions cristal·loides contenen aigua, electròlits i sucres. Es classifiquen segons la seva concentració respecte al plasma en:

• Hipotòniques: menor concentració de soluts que el plasma.
• Isotòniques: concentració similar al plasma.
• Hipertòniques: major concentració de soluts que el plasma.

És important destacar que, si es necessita reposar la volèmia o mantenir la via permeable, s'han d'evitar les solucions glucosades per prevenir la hiperglucèmia, especialment en pacients amb risc o ja afectats.

Solucions Col·loides

Les solucions col·loides són preparacions amb un alt pes molecular que no travessen fàcilment les membranes capil·lars. Aquestes solucions augmenten la pressió osmòtica plasmàtica i, per tant, retenen aigua a l'espai intravascular, sent útils per expandir el volum plasmàtic de manera més efectiva que els cristal·loides en certes situacions.