Vies d'Accés a l'Autonomia a Catalunya: Marc Constitucional

Les vies d'accés a l'autonomia a Catalunya estan regulades per la Constitució Espanyola i els Estatuts d'Autonomia. Existeixen diverses vies, com la via lenta (article 143.2 CE), la via ràpida (article 151.1 CE) i la via singular per a territoris que ja havien plebiscitat afirmativament projectes d'Estatut d'Autonomia abans de la Constitució de 1978.

La Via Lenta (Article 143.2 CE)

La via lenta permet a les províncies limítrofes amb característiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica constituir-se en Comunitat Autònoma (CA). No obstant això, han d'esperar cinc anys per ampliar les seves competències; per això es denomina 'via lenta', ja que per poder assolir totes les competències s'ha d'esperar i el procediment és, en general, més gradual.

Iniciativa per a la Via Lenta

La iniciativa per constituir-se com a CA ha de provenir de:

• Totes les Diputacions Provincials interessades o els òrgans insulars equivalents.
• A més, han de manifestar la seva voluntat dos terços (2/3), com a mínim, dels municipis de cadascuna de les províncies que volen agrupar-se.
• Aquests municipis han de representar, com a mínim, la majoria del cens electoral de cada província.

Aquestes manifestacions de voluntat s'han de produir en un període de sis mesos des de la primera manifestació de voluntat fins a l'última.

Elaboració i Aprovació de l'Estatut (Via Lenta)

Un cop complerts els requisits d'iniciativa, s'ha d'elaborar un projecte d'Estatut. La responsabilitat de preparar l'Estatut recau en els membres de la Diputació Provincial o òrgan interinsular corresponent, juntament amb els diputats i senadors elegits en aquestes circumscripcions a les Corts Generals. Aquest projecte d'Estatut ha de ser aprovat per les Corts Generals com a Llei Orgànica, les quals el poden modificar durant la seva tramitació. Per aquesta via, no es requereix referèndum d'aprovació de l'Estatut a la futura Comunitat Autònoma.

Competències Adquirides (Via Lenta)

Les competències que poden assumir inicialment són només les enumerades a l'article 148.1 de la Constitució Espanyola (CE). Passats cinc anys des de l'aprovació de l'Estatut, la Comunitat Autònoma podrà ampliar les seves competències mitjançant la reforma dels seus Estatuts, amb els límits establerts a l'article 149 CE. Actualment, aquesta limitació temporal inicial ha perdut gran part de la seva rellevància pràctica, ja que totes les Comunitats Autònomes de via lenta han pogut ampliar les seves competències.

Per tant, la via lenta està prevista per a territoris que no havien plebiscitat prèviament un Estatut i volen assolir inicialment les competències de l'article 148 CE. La iniciativa és menys exigent, però l'autonomia d'entrada és menor. Exemples de Comunitats Autònomes que van seguir aquesta via són:

• Castella-la Manxa
• Principat d'Astúries
• Cantàbria
• Regió de Múrcia
• La Rioja
• Aragó
• Comunitat Valenciana (tot i que va accedir per la via de l'art. 143 CE, va buscar equiparar-se a les de l'art. 151 CE mitjançant reformes estatutàries i lleis orgàniques de transferència)
• Illes Balears
• Canàries (amb un règim especial per la seva insularitat)
• Extremadura
• Comunitat de Madrid (constituïda per raons d'interès nacional)

La Via Ràpida (Article 151.1 CE)

La via ràpida permet a les províncies limítrofes amb característiques comunes, els territoris insulars i les províncies amb entitat regional històrica constituir-se en Comunitat Autònoma. Comparteix el punt de partida amb la via lenta, però està dissenyada per a aquells territoris que volen assolir un nivell més alt de competències des de l'inici, mitjançant una iniciativa més reforçada que inclou un referèndum sobre la mateixa iniciativa.

Aquesta via, que atorga una autonomia més àmplia des del començament, només va ser completament seguida per Andalusia. És més ràpida en l'assoliment de competències plenes, però té requisits d'accés més exigents.

Iniciativa Reforçada i Referèndum (Via Ràpida)

La iniciativa requereix:

• L'acord de totes les Diputacions Provincials interessades o els òrgans interinsulars corresponents.
• L'aprovació de tres quartes parts (3/4) dels municipis de cadascuna de les províncies afectades, que representin almenys la majoria del cens electoral de cadascuna.
• Aquesta iniciativa ha de ser ratificada mitjançant referèndum pel vot afirmatiu de la majoria absoluta dels electors de cada província, en un termini de sis mesos des del primer acord adoptat.

En el cas d'Almeria, aquest últim requisit de majoria absoluta no es va complir inicialment, la qual cosa va portar a una modificació de la Llei Orgànica de Referèndum (mitjançant la Llei Orgànica 12/1980) per permetre la seva incorporació al procés autonòmic andalús, substituint la iniciativa popular per la de les Corts Generals.

Elaboració i Aprovació de l'Estatut (Via Ràpida)

Un cop superada la fase d'iniciativa, s'ha d'elaborar un projecte d'Estatut. La responsabilitat de preparar-lo recau en una assemblea composta pels membres de les Diputacions Provincials afectades i pels diputats i senadors elegits en aquestes circumscripcions. Aquest projecte d'Estatut ha de ser aprovat per les Corts Generals mitjançant Llei Orgànica i, posteriorment, ha de ser ratificat en referèndum pels electors de la Comunitat Autònoma per majoria simple dels vots emesos a cada província. El sostre competencial pot ser el màxim previst constitucionalment des de l'inici, sense necessitat d'esperar cinc anys per ampliar les competències.

La Via Singular de Catalunya (Disposició Transitòria Segona CE)

Catalunya va accedir a l'autonomia a través de la via prevista a la Disposició Transitòria Segona de la Constitució Espanyola (DT2 CE). Aquesta via estava destinada als territoris que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament projectes d'Estatut d'Autonomia (com Catalunya amb l'Estatut de Núria de 1932) i que, en el moment d'entrar en vigor la Constitució de 1978, comptessin amb règims provisionals d'autonomia. Això va permetre una recuperació més ràpida de l'autogovern.

No es va recuperar l'Estatut anterior, sinó que es va elaborar un de nou, l'Estatut d'Autonomia de 1979 (conegut com l'Estatut de Sau), adaptat al nou marc constitucional democràtic.

Característiques de la Via Singular Catalana

Catalunya es va poder acollir a aquesta via i aspirar al màxim nivell de competències previst constitucionalment des de l'inici, equiparable al de la via de l'article 151 CE. Va poder elaborar un Estatut que inclogués totes les competències que no estiguessin expressament reservades a l'Estat per la Constitució.

La iniciativa per a l'elaboració de l'Estatut es considerava implícita per als territoris que complien els requisits de la DT2 CE. Els òrgans preautonòmics existents (com la Generalitat provisional restablerta) van poder impulsar el procés.

Elaboració i Aprovació de l'Estatut Català (DT2 CE)

El projecte d'Estatut va ser elaborat per una Assemblea de Parlamentaris catalans (diputats i senadors escollits a les circumscripcions catalanes a les Corts Generals, juntament amb representants designats per forces polítiques amb representació parlamentària). Un cop elaborat, el projecte d'Estatut va ser elevat a les Corts Generals per a la seva tramitació com a Llei Orgànica. Finalment, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 va ser aprovat en referèndum pel poble català el 25 d'octubre de 1979.

Altres Comunitats Autònomes que van accedir a l'autonomia per aquesta via singular (DT2 CE) són Galícia i el País Basc.