La Vida i la Societat durant l'Antic Règim: Segle XVIII

Com Vivien Homes i Dones durant el Segle XVIII a l'Antic Règim?

Condicions de Vida

Els homes i les dones d'aquest segle vivien en baixes condicions a causa de la mala qualitat de les terres, les guerres, els paràsits... Una gran part de la població eren camperols, mentre que la minoria eren nobles i clergat, que eren propietaris de terres i posseïen més riquesa. També hi havia els artesans que vivien a la ciutat, així com els burgesos i comerciants que començaven a tenir un paper important a la societat gràcies al comerç triangular.

Organització de la Societat durant l'Antic Règim

En quins grups estava organitzada la societat durant l'Antic Règim i qui en formava part de cadascun? Quines són les seves característiques?

La societat del XVII era força desigual, és a dir, estava dividida en grups: privilegiats i no privilegiats.

• Els no privilegiats: la burgesia, les classes populars i els pagesos.
• Els privilegiats: la noblesa i el clero.

Característiques dels Privilegiats

• El clero: vivia de rendes d'explotació del seu patrimoni territorial i del delme.
• La noblesa: eren propietaris de terres i vivien de l'acumulació de grans riqueses i de les rendes.

Característiques dels No Privilegiats

• Classes populars: treballadors manuals: artesans, servents, soldats...
• Pagesos: eren el grup més nombrós i tenien unes condicions de vida molt dures. Els obligaven a treballar les terres dels privilegiats i els pagaven uns impostos molt alts.
• Burguesos: eren grans artesans, comerciants i banquers. Eren el grup més actiu econòmicament i, en el segle XVIII, el seu poder va augmentar, gaudint de més poder polític i prestigi social.

Característiques Principals de la Monarquia Absoluta

• Successió hereditària: el tron s'hereda de pares a fills.
• Governants eren súbdits: no tenien cap tipus de dret.
• Poder absolut: no hi havia divisions de poders legislatius, executius o judicials. Els reis adquirien els tres poders.
• Monarquia de poder diví: l'autoritat provenia de Déu.

Despotisme Il·lustrat

El terme despotisme il·lustrat fa referència a un model polític en el qual, durant la segona meitat del segle XVIII, van convergir els principis de l'Antic Règim, basat en la monarquia absoluta, amb algunes idees provinents de la Il·lustració, com la fe en la raó com a motor de les societats. Els monarques d'aquesta doctrina van contribuir a l'enriquiment de la cultura dels seus països i van adoptar un discurs paternalista, exercint un poder sobre el poble i prenent decisions en nom seu, ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalisme i la idea que ho feien pel seu propi bé.

Pensadors Importants de la Il·lustració

La il·lustració és un corrent filosòfic ideat per la burgesia del segle XVIII amb l'objectiu d'acabar amb l'Antic Règim i els privilegis, convertint el seu poder econòmic en poder social i polític. Els pensadors més importants són: John Locke, Montesquieu, Voltaire, Isaac Newton i Diderot.

Crítiques de la Il·lustració

• La societat estamental: en contra de privilegis i l'Antic Règim.
• La intervenció de l'Estat en l'economia: en contra del mercantilisme i a favor del liberalisme.
• La concentració dels poders polítics: en contra de la monarquia absoluta.

Característiques Essencials de la Il·lustració

• Predomini de la raó: el món i la naturalesa humana s'han d'explicar a través de la ciència per evitar la visió religiosa.
• Llibertat de consciència i de pensament: a favor de poder pensar i expressar qualsevol idea política.
• Principis de llibertat i d'igualtat: tots els homes neixen amb el mateix valor i els mateixos drets, i els seus actes marquen la seva posició social.
• Interès per l'economia i el progrés material: la voluntat de cadascun dels individus, i no la de l'Estat o la monarquia, és el motor de l'economia i del progrés.
• Promoció de l'educació pública i les ciències experimentals.

La Guerra d'Independència Americana

El 4 de juliol del 1776, es reuneixen representants de les 13 colònies americanes i declaren la seva independència del Regne Unit. Comença una guerra entre metròpoli i colònia que acaba el 1783 amb el reconeixement del nou país: els Estats Units d'Amèrica.

Podem afirmar que la guerra d'independència americana és també la primera revolució liberal de la història perquè, una vegada que les colònies es van independitzar de la metròpoli, van construir un estat basat en les idees i preceptes de la il·lustració i el liberalisme. Així, es van canviar de forma radical les estructures i el sistema social provinent d'Europa, sense reproduir els models sociopolítics que hi havia a la metròpoli.

Influència de la Il·lustració en la Constitució Americana

1. La sobirania popular.
2. La república.
3. La separació de poders.
4. La responsabilitat dels governants.
5. El bicameralisme.
6. La llibertat religiosa, política i de premsa.
7. La igualtat natural dels homes.

Importància de la Revolució Americana per Europa

La revolució americana va ser molt important per Europa, ja que va servir com a model d'inspiració i referència. Poc anys després, tindrà lloc la revolució francesa.

Minories Excloses de la Revolució i la Constitució Americanes

Els afroamericans van continuar sent esclaus fins al 1865, i l'altra minoria ètnica que va ser discriminada de la constitució van ser els indis. Les dones van obtenir el dret de vot als Estats Units al 1933.

Causes de l'Esclat de la Revolució Francesa

• Èxit i penetració de la il·lustració i el liberalisme de la burgesia (poder econòmic i cultural).
• Influència de l'èxit de la revolució americana (model de referència).
• Crisi financera de la monarquia francesa, amb un augment de despeses (manteniment de Versalles, exèrcit reial, luxúria, vestits, etc.) i disminució d'ingressos (impostos i rendes dels no privilegiats).
• Crisi econòmica i de subsistència dels no privilegiats, amb menys impostos perquè no guanyen diners.
• Negativa de la noblesa a acceptar pagar impostos (reforma fiscal de Lluís XVI).

La revolució francesa és la revolta violenta per part de la burgesia contra el poder existent en aquell moment, que era la monarquia, la noblesa i el clergat. Aquesta revolució violenta va ser la conseqüència de la negativa del rei a cedir part del poder, cosa que va acabar amb l'aguillotinament del rei i la fi de la monarquia a França. Aquesta fi de la monarquia va provocar el naixement de la república, amb la implantació de la divisió de poders entre el legislatiu, l'executiu i el judicial.

L'aparició de Napoleó va suposar l'intent d'exportar els principis de la revolució francesa a altres països, però renunciant a alguns dels principis inspiradors de la mateixa revolució.