La vida a Roma: Família, temps i éssers mitològics

2.- VIURE EN FAMÍLIA:

2.1.- UNA GRAN FAMÍLIA:

La família era un pilar fonamental a Roma. Era dominada pel pater familias, qui tenia sota la seva autoritat l'esposa, la descendència, els esclaus i els lliberts. Era l'home de més edat d'una família, i podia fer el que volgués amb els seus membres. Jurídicament, només ell podia actuar. Quan moria, cada fill passava a ser el pater familias de la seva descendència.

2.2.- LES DONES ROMANES:

En ser una societat patriarcal, la dona no es podia emancipar. És a dir, des del seu naixement fins al casament depenia d'un parent home. En cas de mort del marit, se li assignava un tutor. No obstant això, en comparació amb altres civilitzacions, la dona romana no ho passava tan malament. Supervisava l'educació dels fills, gaudia de força llibertat i acostumava a aconsellar el marit.

_{^{- MATRIMONI A ROMA:}}

Per als romans era quelcom privat. Solien estar pactats pels patres familias, sense l'opinió dels nuvis. Al principi, els casaments eren "cum manu", en els quals la dona passava a formar part de la família del marit. Més endavant sorgiren els matrimonis "sine manu", en els quals la dona conservava un vincle amb la seva família.

2.3.- ACTIVITATS DIÀRIES:

Durant el dia tothom tenia les seves tasques. Els esclaus, però, no podien gaudir dels moments d'oci com els ciutadans. Aquests últims:

^{- MATÍ:}

Es llevaven i es rentaven. Ho feien millor quan anaven a les termes. Després, tocava el ientaculum, que constava de pa, formatge, dàtils, mel, olives… El pare, si era ric, rebia els clients i els obsequiava amb menjar o diners com a patró. Després, tothom es dedicava als seus assumptes públics i privats, i la gent important anava al fòrum acompanyada de clients.

Mentrestant, la dona s'estava a casa teixint, distribuint i controlant el treball dels esclaus… Els nens anaven a l'escola. Hi havia tres etapes: primària (llegir, escriure, comptar…), secundària (gramàtica i comprensió de textos literaris) i superior (fer discursos). Les noies, normalment, només feien la primària.

^{- MIGDIA:}

Per a molts ciutadans era quan acabava la jornada laboral. Era l'hora de dinar, el prandium (molt lleuger, fred, restes…). Després, feien la migdiada. Els nens havien de tornar a l'escola.

^{- TARDA:}

Cada vuit dies anaven a banyar-se; els rics ho feien a casa seva. Dones i homes tenien horaris diferents, llevat que fossin termes mixtes.

^{- VESPRE:}

Cap a les 3 o 4 de la tarda començava el sopar o cena, l'àpat principal i més abundant. Constava de:

• Entrants: amanides, verdures, olives, ous…
• Plat fort: peix o carn…
• Postres: fruita seca, formatges…

Els més humils anaven a dormir, però els que s'ho podien permetre feien balls, bevien i miraven mims…

3.- LÈXIC SOBRE EL CALENDARI I EL TEMPS:

3.1.- LÈXIC RELACIONAT AMB EL CALENDARI ROMÀ:

- Mesos de l'any:

Antigament, el calendari començava pel mes de març i constava de deu mesos lunars: Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quintilis (cinquè mes, canviat a Iulius en honor de Juli Cèsar), Sextilis (sisè mes, canviat a Augustus en honor d'Octavi August), September, October, November, December. Amb el temps, van afegir Ianuaris i Februarius. Més endavant, Juli Cèsar va modificar el calendari afegint un dia cada quatre anys.

3.2.- EXPRESSIONS RELACIONADES AMB EL TEMPS:

- A posteriori (després dels fets), a priori (abans dels fets), ad kalendas graecas (per les calendes gregues, és a dir, mai), ante meridiem (a.m., abans del migdia), ipso facto (ara mateix), post meridiem (p.m., després del migdia), sine die (sense data), tempus fugit irreparabile (el temps s'esmuny sense poder-hi fer res), carpe diem (aprofita el moment).

4.- ÉSSERS MITOLÒGICS:

4.1.- L'HIDRA:

Vivia en una cova al llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp; si li tallaven un cap, en creixien dos. Un dels dotze treballs d'Hèrcules fou matar-la. El seu cosí l'ajudà cremant els caps després que Hèrcules els tallés. La llegenda diu que va mullar les seves fletxes amb la sang de l'hidra, convertint-les en verinoses.

4.2.- LA QUIMERA:

Era un monstre amb cos de lleó, cua de serp, dos caps (un de lleó i un de cabra) i treia foc per la boca. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que la matés. Ho va aconseguir amb l'ajuda de Pegas, el cavall alat, i fletxes de plom.

4.3.- LES HARPIES:

Eren monstres amb cap de dona i cos d'ocell, ales i urpes potents. Se les relacionava amb desaparicions i raptus. En un mite, l'endeví cec Fineu era molestat per les harpies, que no el deixaven viure en pau. Va demanar als argonautes que les matessin a canvi d'endevinar-los el futur.

4.4.- LES SIRENES:

Eren dones amb forma d'ocell que cantaven tan bé que els mariners quedaven encisats i naufragaven. Si algú aconseguia passar sense naufragar, les sirenes s'ofeguen. Ulisses va tapar les orelles dels seus navegants amb cera i es va lligar al pal del vaixell.

4.5.- ELS CENTAURES:

Eren una barreja d'home i cavall. Vivien a Tessàlia i eren bastant primitius i grollers. El més famós era Quiró, que era molt savi en herbes medicinals. Va ser el tutor d'Aquil·les, Enes i Asclepi (fill d'Apol·lo).

4.6.- ELS SÀTIRS:

Eren homenots amb potes i ungles de cavall, orelles punxegudes i petites banyes al cap. Vivien als boscos i a les muntanyes i perseguien les nimfes. En el mite d'Orfeu i Eurídice, una nimfa intenta escapar d'un sàtir, però la pica una serp mortalment. Acompanyaven Dionís en les seves festes. Pan, en una de les seves aventures amoroses, perseguia Sírinx, la qual, en arribar al riu, va demanar a les altres nimfes que la convertissin en canyissar. Pan se'n va fer una flauta, d'aquí el nom.