Vida i Reflexions en un Camp de Concentració

Humanitat i Amor en la Desolació

deficiències del llenguatge. Els homes, afaitats i nets; elles, pentinades amb compte (ben poques continuaven portant el típic mocador al cap) i vestides amb els millors parracs que havien pogut reunir. Algunes provaven de fer acceptar a l'enamorat la meitat del frugal esmorzar que els donaven, i si bé més d'un se l'hauria menjat amb gana, tots se sentien cavallers i refusaven amb gran ostentació de compliments:

Aquest fragment descriu una escena al camp de concentració quan arriben dones russes i els presoners s'enamoren. Les van a veure quan poden d'amagat i els presos són molt cavallerosos amb elles.

La Desesperació dels Presoners i la Venjança

vosaltres. No voldria que us emportéssiu una mala impressió del temps que heu passat en aquest camp. Crec haver estat just i haver apreciat els vostres mèrits com a treballadors. Si hi ha algú que estigui descontent, que m'ho digui amb franquesa, com a un camarada. Jo procuraré explicar els motius que m'han impedit de portar-me com hauria estat el meu desig... Se sentiren riallades:

En aquest fragment, August intenta calmar la gent descontenta del camp per les condicions en què han viscut. Els presoners se'n riuen perquè, després de tot el que han hagut d'aguantar, no els serveix de res aquesta disculpa. Un cop alliberats, els presoners es venjaran matant els que els havien fet la vida impossible.

Reflexió sobre la Societat i la Nova Edat Mitjana

en un ideal. Fem de la naturalesa, del cos, de la salut, de la força física, les fites més altes de la perfecció humana, i és clar, com tots els materialistes, pequem d'ingenus. No ens adonem que el món i nosaltres al davant va cap a una nova Edat Mitjana, però de signe contrari. L'esperit és una cosa nosa, avui, i concedim al cos el culte exclusiu i perniciós que els medievals concedien a l'ànima. Parlem de raça, practiquem l'eutanàsia, fem esport idiotitzador, implantem càstigs corporals com a profilaxi social, menyspreem els vells, posem la caserna per damunt de la família. (SEGUEIX PERÒ ÉS BASTANT LLARG):

Aquest fragment passa cap al final de la novel·la i l'Emili fa una reflexió de cap a on va la societat després de portar tant temps al camp de concentració.

La Falsificació de la Mort al Camp

L'arxiu fotogràfic, com totes les coses alemanyes, estava admirablement organitzat i sistematitzat. Milers de clixés hi havia al dossier de «Suïcidis a la filferrada»; milers també al de «Suïcidis per diversos procediments», i encara altres milers al de «Morts en intent de fuga». Tot ben numerat. No calia gaire perspicàcia per endevinar el significat d'aquelles fileres d'homes esquelètics posats en sèrie al sòcol de la filferrada elèctrica; o la immensitat d'una desesperació que pot impulsar un home a penjar-se de la clau del radiador o de l'aixeta del lavabo; o el sarcasme d'atribuir propòsits d'evasió a un esquelet que no podia fer deu passes seguides:

Aquest fragment del text parla de com els alemanys falsificaven les morts dels qui assassinaven ells. Quan algú feia alguna cosa que no agradava als alemanys, se'l carregaven i ho anotaven en el registre de morts com si fos un suïcidi o un accident al camp.

La Crueltat de les Execucions Públiques

De darrere la porta d'entrada arribaven els sons d'una marxa xiroia. Els presos aficionats a fer música durant els lleures havien estat reunits i obligats a amenitzar la festa. La porta s'obrí de bat a bat i els soldats que s'havien situat als miradors de les torres xineses esclafiren el riure a grans riallades. Una plataforma damunt de rodes, arrossegada per dos presos i ornada amb banderoles i papers de colors, entrava al camp. Tres homes, els dos evadits i el seu còmplice abandonat, anaven a la carretela. L'orquestra al davant, i el King-Kong, amb una vara a les mans, precedint-la bo i marcant el compàs de la marxa. A tall de baranes, la carreta portava unes pancartes: «Hem tornat perquè aquí s'està massa bé»:

Aquest fragment passa quan uns jueus que arriben al camp i anaven a ser assassinats a les cambres de gas escapen i són trobats. Els alemanys obliguen a tothom a celebrar una festa per executar aquests jueus davant de tots els presoners del camp i que vegin què passarà si escapen.