La Vida Quotidiana i el Moviment Obrer a la Catalunya del Segle XIX

VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS

La vida social i les formes d’oci

La cantitat de diners que tenies definia la classe social a la que pertanyies en la nova societat, l’ostentació d’aquesta riquesa va donar lloc al nou gust burgés, aquest expressava unes idees pròpies d’una elit que gràcies al seu poder econòmic satisfeia les seves aspiracions de reconeixement social. Totes les seves propietats i luxós mostraven la classe social a la que pertanyien. En la nova societat industrial i urbnana les formes d’oci es van comercialitzar i es van convertir en un producte per als qui el podien comprar:

-A Barcelona es va fer la Societat del
Liceu (1844) que va inagurar el teatre l’any 1847. Va sorgir un gust pels jardins d’esbargiment que teníem cafés, restaurants… Tmb es van fer famosos els cabarets i els cafés concerts.

-Els casinos i els cercles de propietaris van fer-se importants, eren clubs o societats privades on la gent important i rica d’un lloc es reunien per temes diversos.

-Les classes populars (treballadors) es reunien a la taverna. Tmb degut a l’influència de les idees socialistes i anarquistes, i l’analfabetització dels obrers es van fundar ateneus populars, cases del poble i cercles obrers on es formaven, discutien i s’entretenien.

EL PROLETARIAT:

Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització produït a Catalunya al s.XIX. La nova indústria va canviar la manera gremial de treballar a l’utilització de la mà d’obra assalariada. Això va provocar un augment molt gran de llocs de treball.
Les regles de les formes de treball no tenien res a veure amb les del treball Artésà: l’amo donava feina als obrers a canvi d’un salari baix (difícil mantindre la família), la jornada laboral era de 12 a 14 h al dia Durant 6 dies i es cobrava per dia treballat, la protesta significava l’acomiadament, no hi havia protecció de cap tipus; ni en cas d’atur, ni de malaltia, ni de vellesa, i d’accident… Les dones i els infants majors de 7 anys tmb treballaven a les fàbriques i cobraven salaris encara més baixos als homes, les condicions de vida dels obrers industrials tmb eren dolentes; les cases eren petites i situades en carrers sense asfaltar, sense enllumenat, aigua corrent, ni clavegueram. Hi havia malaties infeccioses com la tuberculosi, la colera que es contagiaven ràpidament degut a la mala alimentació i al treball esgotador.

Els orígens del moviment obrer

-Mentre alguns grups socials es van beneficiar amb el creixement industrial i agrari, les condicions de vida del proletariat no van millorar gens i es van intensificar les lluites socials al s.XIX

-La primitiva legislació obrera no tenia cap normativa per regular les relacions laborals i prohibia l’associació obrera.

-Les 1es mani de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes, al llarg de la dècada del 1820 el luddisme que era un moviment d’origen anglés que consistia en reivinidcar-se violenta i espontaniament mitjançant la crema de fàbriques, destrucció de màquines… va ser la primera rebel·lia obrera contra l’introducció de les màquines,  ja que per culpa d’aquestes es van reduïr els llocs de treball. (1821: treballadors d’Alcoi assalten la ciutat i cremen tallers mecànics, tmb l’incendi de la fàbrica Bonaplata de Barcelona l’any 1835)

-A Catalunya els treballadors es van adonar que l’origen dels seus problemes eren les condicions de treball i no les màquines, llavors el centre de la protesta obrera es va convertir en les millores laborals i la defensa del dret d’associació. Arrels d’això va sorgir el primer associacionisme obrer i es van crear societats de socors mutus on els obrers deixaven una quota per assegurar una ajuda en cas d’atur, malaltia, o assistència dels seus en cas de mort. 

-1840 a Catalunya s’inicien les protestes obreres contra ela fabricants tèxtils que havien decidit allargar la mida de les peces de tela sense canviar la quantitat que se’n pagava per cadascuna, d’aquest moviment va sorgir la primera organització sindical d’Espanya: L’Associació de Teixidors de Barcelona que s’encargava de les reivindicacions laborals (puja de salaris, condicions laborals, reducció de la jornada…) i la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona que tenia un caràcter de societat mutualista (atur forçós, malaltia, invadilesa…). Aquests sindicats eren federacions d’oficis i se’n crearen diversos. Amb la quota dels afiliats tenien coberta una mínima protecció i una caixa de resistència per sobreviure en cas de vaga. La vaga va ser el mitjà principal per forçar els negocis. Davant tot això, els amos catalans no van acceptar les asociacions i van pressionar per a que s’eleminéssin.