Vida Quotidiana i Estructura Social a l'Antiga Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,15 KB

Adjectius Llatins: Funció i Concordança

L'adjectiu expressa una qualitat del nom al qual es refereix i la seva funció és la de completar el substantiu. Ha de concordar en gènere, nombre i cas amb el substantiu. Hi ha tres formes d'adjectiu en nominatiu (segons la declinació): femení (1a declinació), masculí (2a declinació) i neutre (2a declinació), per exemple: parvus, -a, -um.

L'adjectiu pot exercir diverses funcions:

  1. Funció d'atribut: El nom i l'adjectiu fan la mateixa funció. Exemple: Nos latinam linguam discimus.
  2. Funció d'atribut amb verb copulatiu: En una oració amb verb copulatiu, l'adjectiu fa d'atribut. Exemple: Templa pulchra sunt.
  3. Funció de predicatiu: L'adjectiu expressa una qualitat del subjecte mitjançant un verb no copulatiu. Exemple: Romulus primus in Roma regit.
  4. Funció de substantiu: L'adjectiu fa funció de substantiu (en llatí no cal posar article). Exemple: Romani bellum parant.

El Pater Familias: Autoritat i Estructura Familiar

La família era un pilar fonamental de la societat romana. Estava dominada pel pater familias. El pater familias era l'home de més edat d'una família i tenia el poder absolut sobre tots els membres (la patria potestas).

Entre les seves prerrogatives s'incloïen:

  • Decidir sobre la vida o mort d'un fill acabat de néixer.
  • Vendre un fill i rebre diners com a garantia de pagament d'un deute.
  • Decidir sobre adopcions i matrimonis.

Només el pater familias tenia dret sobre els béns patrimonials de la família i només ell podia vendre, comprar i ampliar el patrimoni.

Quan el pater familias moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de fills barons. Cadascun d'ells passava a ser el pater familias de la seva pròpia descendència.

L'adopció era una pràctica habitual en la societat romana a causa de l'elevada mortalitat infantil i davant el risc que la línia familiar es perdés. Es tractava d'un tracte privat davant d'un magistrat.

El Rol de la Dona en la Societat Patriarcal Romana

En una societat patriarcal com la romana, les dones no aconseguien emancipar-se. Durant la seva infància i fins al matrimoni, estaven sota l'autoritat d'un baró (el seu pare o tutor).

Quan es casaven, deixaven de formar part de la seva família de naixement per passar a formar part de la del marit, i es trobaven sota l'autoritat del pater familias del nou nucli.

Quan el marit moria, se li designava un tutor familiar (germà, fill, cunyat) o un home escollit per ella (en aquest cas, tenien més llibertat).

La dona a Roma, malgrat la manca de drets jurídics, polítics, militars i religiosos, tenia un paper més actiu que en moltes societats posteriors. La dona lliure manava a casa sobre els fills i els esclaus, i se li tenia gran respecte. Supervisava l'educació dels fills i tenia llibertat de moviment per sortir de casa, anar a les termes, etc. Generalment, aconsellava el marit en els negocis i la política, i a vegades l'acompanyava als banquets.

Socialment, les dones eren considerades éssers inferiors, ja que no podien:

  • Accedir a càrrecs polítics.
  • Votar.
  • Servir a l'exèrcit.
  • Gestionar grans negocis o propietats sense un tutor.

El Matrimoni Romà: Cum Manu i Sine Manu

Pels romans, el matrimoni era un acte privat molt important per a la família, ja que suposava l'entrada d'un nou membre. Els casaments solien estar pactats pel pater familias, sense que els nuvis poguessin dir res.

Als primers temps de la història romana, hi havia el matrimoni cum manu, en què la dona deixava de formar part de la seva família i tot el seu dot passava al marit.

Posteriorment, va canviar a un matrimoni sine manu, en què la dona conservava un vincle amb la família de naixement i també amb el seu dot.

Rutina Diària i Oci a l'Antiga Roma

Els esclaus es passaven el dia treballant i els estava prohibit participar en les estones d'oci dels ciutadans.

Les tasques variaven segons la classe social. El dia començava amb la sortida del sol i acabava amb la posta. Dividien aquest període en 12 hores. La primera hora de llum era l'hora prima, després l'hora secunda, i així successivament.

El Matí Romà

  • Hora de llevar-se: S'aixecaven molt aviat per aprofitar la llum del dia. A l'estiu es llevaven cap a les 4:45 h i a l'hivern cap a les 7:45 h. S'anaven a dormir amb la posta del sol.
  • Higiene: Dormien amb roba interior i abans d'acabar-se de vestir es rentaven la cara, els braços i les cames. La resta del cos se'l rentaven cada vuit dies a les termes.
  • Esmorzar (Ientaculum): Seguidament tocava esmorzar, que consistia en pa, formatge, mel, dàtils i olives.

Obligacions Diàries

Després de l'esmorzar, cada membre de la família feia les seves obligacions. El pare, si era ric, rebia els clients que venien a saludar el seu patró (la salutatio). Aquests esperaven molta estona i s'emportaven el menjar i els diners que repartia el patró.

La resta del matí es dedicava als seus assumptes públics i privats. Les persones importants anaven al Fòrum acompanyades de tots els seus clients.

En canvi, la dona estava a casa teixint, distribuint i controlant el treball dels servents i tenint cura del seu aspecte personal (dedicava molt de temps amb ajuda d'esclaves).

Entradas relacionadas: