La Vida Quotidiana i Costums a l'Antiga Roma

La Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

La vida quotidiana: Els dies feiners duraven, generalment, de sol a sol. S'aixecaven abans que es fes de dia, es rentaven la cara, els braços i les cames i anaven a la cuina a esmorzar.

Si era ric, rebia a l'atri molt d'hora els clients que saludaven el senyor. Després es dedicava als afers personals o públics. A migdia plegava, cada nou dies a l'època republicana, prenia un bany de cos sencer: els ciutadans ho feien generalment a casa seva, i la resta anaven als banys públics (thermae), on calia pagar una mòdica entrada. Seguidament solia anar a fer un tomb i, cap a l'hora desena (les 4 de la tarda) s'asseia a la taula per prendre el sopar, l'última menjada del dia i la més abundant. Finalment, quan havia acabat de sopar, se n'anava a dormir.

El Menjar i el Menú Romà

El menjar i el menú:

a) El ientaculum: Després de llevar-se, pa, formatge, mel i fruites.

b) El prandium: Espècie de psicolabis que feien al migdia. Prenien carn freda, ous o embotits, així com fruita i vi.

c) El sopar: L'àpat principal, que durava des de mitja tarda fins a la nit. Quan hi havia convidats, el banquet podia durar fins a la matinada. Es feia a una sobretaula molt llarga amb converses, espectacles diversos i passatemps, acompanyada de molt vi, fruits secs i dolços. Sopaven al triclinium (menjador) ajaguts damunt de tres llits. Els esclaus presentaven l'aigua per a l'ablució de les mans i el banquet començava.

a) La gustatio: Mena d'aperitiu. Es menjaven entremesos, amanides, etc. i vi amb mel.

b) La prima mensa: Constava de diversos plats de carn, peixos i julivert. No faltaven mai les salses, sobretot el garum i el pa.

c) Secunda mesa o postres: Que consistia en prendre pastissos, fruita i fins i tot gelats, acompanyats de vi dolç.

La Feina a l'Antiga Roma

La feina a la Roma Primitiva: Els romans es dedicaven al bestiar.

La feina a l'època republicana: Els homes lliures podien exercir diverses activitats: política, sacerdoci, jurisprudència, comerç, artesania, agricultura. Eren els esclaus, però, els qui suportaven la càrrega de les feines manuals més dures.

La feina durant l'imperi: A l'època imperial treballaven molt pocs ciutadans i per això l'Estat va donar menjar. Els esclaus també es van deixar portar per la indolència que afectava els amos i treballaven força menys que a l'època anterior.

La Vestimenta Romana

La túnica: Espècie de camisa, arribava fins al genoll.

La toga: Manta de llana blanca, molt elegant. La toga praetexta la portaven senadors, magistrats, etc. amb una orla de porpra.

La stola: Les dones casades portaven sobre la túnica la stola, un vestit llarg que se subjectava a la cintura amb un cíngol.

La palla: Damunt la stola, les dones duien la palla, un mantell ample que arribava fins als peus i que es posaven en els moments solemnes.