Vida Quotidiana i Arquitectura a les Ciutats Romanes: Un Viatge Històric

Ciutats Romanes: Urbanisme i Vida Quotidiana

Per fundar-les, els romans buscaven llocs amb bon abastiment d'aigua, condicions climàtiques òptimes i ben comunicats. El seu disseny era rectangular, dividit per dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). Es dividien en tres àrees principals: privada (habitatges), religiosa i pública.

El centre de la vida pública era el fòrum, una plaça rectangular on hi havia:

• El temple: on se celebrava el culte religiós.
• La basílica: on es reunia el tribunal de justícia o es feien negocis.
• Les tabernae: botigues.
• La cúria: per a les reunions del Senat.
• Les tribunes: per a discursos polítics i governants.
• La latrina pública.

Les ciutats també disposaven de teatre, amfiteatre i circ. La necròpolis era el cementiri. Estaven protegides per muralles. Els aqüeductes eren canals impermeabilitzats, amb arcades sobre les quals passava l'aigua. Comptaven amb pous, cisternes i fonts per al subministrament d'aigua.

Empúries: Cruïlla de Cultures Antigues

Fundada al segle VI a.C., Empúries va ser un assentament de tres ciutats: grega, romana i ibera, amb forts interessos econòmics. El seu nom és plural perquè conté tres assentaments i reuneix tres cultures.

Entre les seves restes destaquen: la muralla, el temple d'Asclepi, santuaris dedicats a Zeus i divinitats egípcies, l'àgora, cisternes, mosaics, termes i domus. Ocupava unes 20 hectàrees. La mida de les cases era desproporcionada en comparació amb la ciutat, suggerint que estava poc poblada però amb habitants molt rics. No tenia aqüeductes perquè és una zona on plou molt i ja disposaven d'un riu i cisternes. El teatre i la palestra es trobaven fora de les muralles.

Tipus d'Habitatges Romans

La Domus: Llar Unifamiliar Romana

La domus era una casa unifamiliar, orientada a l'interior, d'un sol pis, amb habitacions destinades a un ús determinat. Tenia una sala principal (atrium) on es desenvolupava la vida familiar, i un petit jardí (hortum). A l'entrada hi havia una porta (ianua) que es trobava al mig d'un passadís (vestibulum) i les fauces després de la porta. Hi podia haver l'habitació de l'esclau (cella ostiarii). A banda i banda de la porta hi havia les tabernae (botigues), que tenien el sostre baix.

Les Insulae: Edificis d'Apartaments Romans

Les insulae eren blocs de pisos de lloguer, on habitaven diverses famílies, amb balcons i finestres exteriors. Les habitacions no tenien un ús determinat i es construïen amb fusta.

La Villa: Residència Rural Romana

La villa era una casa de camp. Hi havia la granja dedicada als treballs de camp i als treballadors (villa rustica) i la residència del senyor (villa urbana).

L'Art dels Mosaics Romans

Els paviments eren decorats amb mosaics, fets amb petites pedres (tessel·les) intentant aconseguir efectes cromàtics artístics.

L'Amfiteatre Romà: Espectacles i Estructura

A l'amfiteatre es realitzaven diversos tipus d'espectacles:

• Les lluites de gladiadors: gairebé sempre acabaven amb la mort d'un d'ells. S'entrenaven en escoles especialitzades on feien exercicis físics duríssims. L'home encarregat de dirigir una escola era el lanista. Les lluites eren per parelles, i moltes vegades era el públic qui decidia el destí del vençut.
• Les venationes: combats en què intervenien animals.
• Les naumàquies: batalles navals històriques.
• Les representacions de drames mitològics: en què els actors morien o patien de manera real el càstig que rebien els protagonistes del mite representat.

Estructura de l'Amfiteatre

Era un edifici el·líptic descobert, que es podia cobrir amb un tendal. Les parts principals eren:

• L'arena: l'espai on es feien els espectacles.
• La càvea: l'espai on se situava el públic.
• El soterrani: sota l'arena, era el lloc on es guardaven els decorats i els animals.

El Circ Romà: Curses de Carros

Al circ es realitzaven les curses de carros tirats per cavalls. El magistrat tirava un mocador blanc i començaven les proves. Els aurigues, amb un fuet a la mà dreta, es disposaven a ser els primers a fer les set voltes a l'entorn de la spina. Hi havia quatre faccions, que es distingien per quatre colors.

El Teatre Romà: Comèdia i Estructura

Al teatre es feien les representacions teatrals, sobretot comèdies, influïdes per la comèdia nova grega i per autors com Menandre i Dífil. La més exitosa era la Palliata. Els principals autors romans van ser Plaute i Terenci.

Els personatges principals eren esclaus que ajudaven a solucionar els enamoraments dels seus amos. Altres personatges típics eren els soldats fanfarrons i creguts, o els vells rígids en l'educació dels seus fills i interessats per les jovenetes. El llenguatge utilitzat era popular.

Estructura del Teatre

Tenia tres parts principals: la graderia (cavea), l'orchestra i les construccions de l'escenari (scaena). Els teatres es construïen sobre la falda d'una muntanya o amb la graderia sobre arcs. Eren a l'aire lliure. La cavea solia estar dividida en tres sectors segons el públic: les classes altes a les grades més pròximes a l'escenari i la resta per a les classes baixes. A Roma, el teatre més important va ser el de Pompeu.