Vida Quotidiana a l'Antiga Roma: Educació, Costums i Calendari

La Vida Quotidiana a l'Antiga Roma

L'Educació Romana: Etapes i Rutines

Els nens i nenes anaven a l'escola d'hora al matí. Depenent de l'edat, cursaven una de les tres etapes de l'educació romana. Les nenes solien fer només la primera etapa, ja que després es quedaven a casa amb la mare aprenent les tasques que haurien de fer quan es casessin.

Les tres etapes de l'educació romana eren:

• Etapa primària (7-12 anys): aprenien a llegir, escriure i a comptar.
• Etapa secundària (12-16 o 17 anys): aprenien gramàtica i comprensió de tot tipus de textos literaris.
• Etapa superior (a partir dels 17 anys): aprenien a expressar-se bé i a fer bons discursos.

El Dinar: El Prandium Romà

Al migdia acabava la jornada laboral per a molts ciutadans, però no per als esclaus. Era l'hora de dinar el prandium, una mena de refrigeri molt lleuger que consistia en menjar fred, fruita i vi. Després, a dos quarts de dues de la tarda, feien la migdiada. Els nens tenien una estona al migdia per tornar a casa, menjar, reposar i tornar a l'escola.

La Tarda: Banys i Termes Públiques

Cada vuit dies es banyaven. Els més rics ho feien a casa, on tenien una sala especial i podien convidar els amics. Els més humils anaven a les termes, edificis amb diverses sales on es banyaven els romans, on tenien cura del seu cos i es trobaven amb amics. Les dones també tenien accés a les termes, però en hores diferents dels homes. Si les termes eren molt grans, hi havia espais separats per a homes i dones.

El Sopar: La Cena Romana i els Banquets

Al vespre, el que per a nosaltres és la tarda, ells sopaven la cena. Consistia en tres parts:

• Uns entrants (amanides, verdures...).
• Un plat fort (peix, carn).
• Les postres (fruita, formatge, dolços).

Els ciutadans més humils s'anaven a dormir després d'això. Els rics gaudien d'una sobretaula, escoltant música, veient ballarines i discutint. Durant l'Imperi, les dones participaven activament dels banquets amb els marits i discutien amb ells sobre diversos temes. El garum era una salsa molt important a Roma, i servia per condimentar els plats.

El Calendari Romà: Origen i Evolució

La paraula calendari prové de calendarium, un llibret de comptes on els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien.

Els Mesos Romans: De Deu a Dotze

Inicialment, el calendari romà tenia deu mesos:

• Martius (dedicat a Mart)
• Aprilis (del verb aprire, obrir)
• Maius (dedicat a Maia)
• Iunius (dedicat a Juno)
• Iulius (dedicat a Juli Cèsar)
• Augustus (dedicat a Octavi August)
• September
• October
• November
• December

Aquesta divisió lunar comportava problemes, així que es van afegir dos mesos més:

• Ianuarius (dedicat a Janus)
• Februarius (del verb februare, purificar)

Juli Cèsar va modificar el calendari i va veure la necessitat d'afegir un dia cada quatre anys. Aquest dia s'afegeix al final del mes de febrer perquè era el darrer en el calendari. Aquest any que té 366 dies es diu any de traspàs o bixest. Més endavant, els dos últims mesos van encapçalar l'any i així va quedar consolidat el calendari romà fins als nostres dies. Cada període de cinc anys es deia lustre, perquè es feien sacrificis l'any després de la revisió del cens, que era cada cinc anys.

Les Setmanes: Una Introducció Tardana

Els romans no van conèixer la setmana fins al segle II d.C., quan van dividir el mes en setmanes i van anomenar cada un dels set dies amb el nom d'una divinitat:

• Lunae (dilluns)
• Martis (dimarts)
• Mercurii (dimecres)
• Iovis (dijous)
• Veneris (divendres)
• Saturni (dissabte)
• Solis (diumenge)

A partir del segle IV, quan el cristianisme es va implantar de manera oficial a l'Imperi, els dos últims dies es van substituir per Sabbatum i Domencius. El diumenge era el dia de descans i culte.

El Dia i l'Hora: Mesura del Temps

Pels romans, els dies de festa eren nefasts. La resta eren fasti o hàbils. Els romans repartien el temps de llum (el dia) en dotze hores, per tant, la durada de les hores era diferent a l'hivern que a l'estiu. Mesuraven les hores amb rellotges de sol. Les hores s'expressaven amb els numerals ordinals. La nit es dividia en quatre parts que també tenien una durada diferent segons l'època de l'any. Aquesta distribució de la nit tenia relació amb els torns de vigilància als campaments romans. El mot matí prové de matutinus, tarda de tardus i vespre de vesper.

Expressions Llatines Comunes

A posteriori

Després dels fets.

A priori

Abans dels fets.

Ad kalendas graecas

Per les calendes gregues. Amb això es referien a un moment que mai arribaria.

Sine die

Sense data.

Suo tempore

Al seu temps.

Carpe diem

Aprofita el moment.

Ubi sunt?

On són?