La vida quotidiana a l'Antiga Roma: àpats, vestits i pentinats

Els àpats i els aliments dels romans

L’esmorzar: ientaculum

El dinar: prandium

El sopar: cena

El Triclinium: la sala dels àpats

Antigament, la cena tenia lloc asseguts, però quan els romans van introduir el costum dels grecs (de sopar recolzats), els romans van dedicar una cambra especial per a fer els àpats, el triclinium.

Dins d’aquesta sala hi havia 3 llits. Disposició dels triclinis:

• Els 3 llits s’anomenaven (de dreta a esquerra): lectus summus, lectus medius, lectus imus. Els triclinis estaven coberts d’uns petits matalassos i diverses robes, i els convidats recolzaven el colze esquerre en un coixí.

Enmig dels 3 llits hi havia una taula, rodona, on es posava el pa i el vi. Els plats amb menjar es col·locaven en un moble especial: repositorium.

Menjaven amb els dits; era un senyal d’elegància menjar amb la punta dels dits, sense embrutar-se les mans i la cara. No usaven ganivets, ja que un esclau feia el menjar a petits trossets. La cullera era molt utilitzada i podia tenir diverses formes.

El menjar i el vi eren servits pels esclaus. Al principi estaven molt poc valorats, però amb el pas del temps el cuiner passà a ser un personatge important. Els cuiners van ser molt ben considerats i ben pagats; si fracassaven, eren castigats.

L'àpat principal: la Cena

Solia tenir 3 fases:

1. Gustus o gustatio: entremesos lleugers, a base de plats freds.
2. Cena: la part principal de l’àpat, diversos plats com ara carn i peix, sovint presentats de forma artística.
3. Secundae mensae: eren les postres. Normalment menjaven fruites seques, formatges i llaminadures. En grans banquets hi havia una altra fase: comissatio (el sobretaula), on menjaven coses picants per agafar set i poder beure.

Per als romans era una manera de reunir-se amb els amics. És evident que no es passaven totes les hores menjant i bevent; a més de parlar, s’entretenien amb la recitació de poemes, audicions musicals, danses, jocs d’atzar, etc.

Els productes romans eren semblants als mediterranis. Els agradava barrejar sabors forts amb dolços, per això en un mateix plat podien incloure vinagre, menta, mel i fruites.

La principal característica de la cuina romana era l’ús d’algunes salses de peix, preparades amb molta cura. La més important era el garum, que s'obtenia de la barreja d'entranyes de peix amb trossets d'altres peixos menuts, mesclats amb sal. Es deixava al sol i es remenava; finalment, s'aprofitava el líquid resultant.

Durant els àpats, els agradava beure vi, però les dones no en podien beure; de vegades bevien vi de panses. Solien barrejar el vi amb aigua calenta o freda i amb mel: mulsum.

Els vestits romans

Túnica: feta amb dues peces de roba cosides. Arribava fins a sota dels genolls i s’ajustava al cos amb un cinturó.

El vestit masculí

En ambients familiars o al camp, els romans vestien únicament la túnica, però per sortir al carrer o per a qualsevol acte social o públic, a sobre de la túnica es posaven la toga, que era el vestit tradicional romà, per no confondre's amb els esclaus.

La toga era blanca, de llana, i de forma el·líptica. Posar-se-la era força complicat i requeria l’ajuda d’un esclau.

• Toga pura: toga sense ornaments.
• Toga praetexta: toga amb ornament, vestit per infants i adolescents.
• Toga picta: per a desfilades i festes de triomf.

Com a roba interior portaven una mena de calçotets: subligaculum.

El vestit femení

Per subjectar el pit: fascia pectoralis o strophium.

Els calçats i complements romans

• Calcetus patricius: lligats amb 4 tires de cuir de color.
• Calceus senatorius: lligats amb 4 tires de cuir negres.
• Socci: esclops.
• Soleae: sandàlies.

Entre els romans no hi havia el costum de portar barrets, només se’l posaven quan havien de fer un viatge o si havien d’estar molta estona al sol: d’ala ampla (petasus). Les noies joves sempre anaven amb el cap descobert, però les matrones podien tapar-se'l amb una punta del mantell.

Complements habituals:

• Anell al dit anular de la mà esquerra: anulus.
• Agulles: acus.
• Agulles de pit: fibulae.

Els pentinats romans

Barber: tonsor.

Seguien la moda del moment. Els filòsofs sempre portaven una barba espessa i molt llarga, seguint un costum grec.

El pentinat femení

No hi havia mai la moda dels cabells curts. Peluqueres: ornatrix.

Six crines: sis trenes, pentinat llatí típic de casament.