Vida de Jesús i context històric del cristianisme

Cristianisme: vida de Jesús

CRISTIANISME

La vida de Jesús.

Context històric i geogràfic

Se situa al s. I (aproximadament 100 anys). Zona d’Europa i el Pròxim Orient. Dominada per l’Imperi Romà. L’Imperi controlava la moneda (el comerç), els camins, l’exèrcit, els impostos, la navegació…

Jesús de Natzaret i la seva figura

Jesús de Natzaret era un rabí itinerant, que mor crucificat però innocent. Allò de què l’acusen no era digne de morir en creu. El seguia molta gent. «Rabí» vol dir que era mestre de la llei i tenia seguidors. Precisament per això el maten: el que deia no agradava al poder.

Jesús comença a sentir-se incòmode amb la societat del seu temps. Quan es fa adult és més conscient de la injustícia del seu país. Arriba un moment que esdevé un revolucionari: es rebela contra l’ordre establert i també contra les creences imposades pels savis d’aquell temps.

Poder polític i religiós

La concentració de poder econòmic es troba a la ciutat de Jerusalem; hi ha la població més rica. Tot el poder polític i religiós es troba al Temple de Jerusalem: poder polític i religiós jueu. Però també hi ha un procurador romà (com el governador d’Espanya a Catalunya), un poder de control. En temps de Jesús el procurador era Ponç Pilat.

Estructura social: riquesa i pobresa

Dins la riquesa i la pobresa, la societat està dividida en estaments i grups socials.

1. Saduceus: els més rics. 71 famílies. Formen part del Sanedrí, òrgan polític, executiu, legislatiu i judicial. Són els qui fan les lleis, procuren que es compleixin i jutgen quan no s’han complert. Tots homes, per la societat patriarcal. Un representant de cada família. A un d’aquests homes l’escullen com el gran sacerdot, que és com el president. Poder polític i religiós. Econòmicament tenen gran estabilitat. Càrrec vitalici, des que el nomenen fins que mor. Aquest consell tenia gent que treballava per ells: els escribes (en aquella època només alguns sabien escriure i llegir). Prenien les actes i escrivien les lleis.

2. Escribes: treballaven per als saduceus. Pertanyien al Sanedrí. Interpretaven les lleis.

3. Sacerdots: eren rics. Una o dues vegades l’any anaven al Temple a ajudar als sacrificis de l’altar de l’holocaust. El sacerdoci no era exclusiu; vestien de blanc.

4. El gran sacerdot: es vestia de blau-violeta i es posava un barret blau per sobre d’una casulla blanca. També portava un pectoral amb joies. El blau-violeta provenia d’un colorant obtingut d’uns mol·luscs del Mar Roig, d’un to blau-lilà; el color indicava riquesa i prestigi. Depenia de la quantitat de mol·lusc que s’hagués aixafat per fer la tintura.

5. Fariseus: el grup estava dividit en dos; alguns eren molt rics i formaven part de la classe alta, d’altres eren de classe baixa. No vol dir que ser fariseu impliqui ser ric: la paraula «fariseu» vol dir «els separats». Es deien així perquè es consideraven millors que la resta de jueus (pobres, marginats, escribes, sacerdots…). Eren els que complien la llei al peu de la lletra, tal com posava a la Torà. Sovint eren obsessius en alguns aspectes. Podríem dir que eren els ultraortodoxes.

El poble normal. Els que són la gran majoria. Cobren amb sal (salari) o del que havien recollit. Gent que vivia el dia a dia. La major part de la població ho passava malament i vivia amb molt poc.

1. Zelotes: es revoltaven contra els impostos abusius de l’Imperi. Alguns homes, quan els soldats romans arribaven al poble i demanaven els impostos, els feien emboscades i els tornaven al poble. Per la població eren molt ben vistos. Si el soldat romà agafava un zelota, era un delicte molt greu i morien a la creu. Gent del poble que, en determinats moments, feia això.

1. Marginats: eren sobretot els malalts. Determinades malalties, sobretot les que afecten els cinc sentits: mut, cec, malalties de la pell, problemes psicològics... Es considerava que era un càstig diví: alguna cosa malament hauries fet. Podia ser congènit o aparèixer al llarg de la vida. Si algú tenia lepra, s’expulsava de la família i del poble i havia de viure als boscos i portava una campana. El que feien era portar menjar al bosc, sense tocar-los.

   A) Malaltia. B) Pobresa. C) Publicans: els que cobren impostos, jueus que ajuden els romans a recaptar. Malvistos perquè estan a favor de l’enemic, l’Imperi Romà. Alguns cobraven més impostos dels què demanava l’Imperi, perquè així s’apropiaven del que demanaven de més. Se sabia que eren abusadors. Econòmicament estaven bé però socialment no eren ben vistos. Corruptes.

   D) Samaritans: viuen a la regió de Samaria o hi havien viscut. Tenien una Torà diferent, un temple diferent, la qual cosa els feia estar mal vistos i molt marginats.

Dones

Dones: mai eren considerades persones adultes amb plena autonomia. Sempre depenien durant tota la vida d’un home. El pare decidia amb qui s’havia de casar a canvi de diners; la família del marit pagava la família de la nena. L’home tenia la dona com a propietat; per tant, es podia vendre, repudiar, pegar, violar... Ella mai podia tenir propietats. Quan el marit moria, s’havia de casar amb un altre home que la comprés. També podia ser un germà, un veí... Si no hi havia homes, un fill gran cuidaria de la seva mare. Les dones no podien treballar; sense marit es quedaven sense feina i depenien econòmicament d’un home sempre. Si no tenien cap home, es dedicaven a la prostitució; existia i tothom ho sabia, però estava condemnada. Si es descobria, s’acusava la dona d’adulteri i la lapidaven.

Crisi personal i experiència al desert

Jesús és un home que va en contra de tot el que passava. Veu aquestes situacions injustes durant molts anys. Arriba un moment en què li pesa tant aquesta situació d’injustícia que marxa del seu poble; necessita temps per marxar i reflexionar. A la Bíblia es diu que va estar 40 dies al desert: un temps molt dur, de crisi personal (el símbol del desert). Es troba en contra de tota la societat però no sap què fer. Després d’aquest temps esdevé rabí itinerant.

Tot això que diu sobre Déu parteix d’una experiència diferent amb l’espiritualitat: Déu és amor, estimació. El misteri ha de ser molt més pacífic, misericordiós i compassiu. Jesús considera que això s’ha de transmetre.

El més important del desert és que ell canvia la seva interpretació o concepció de Déu: Déu és un pare, el nostre pare. Déu és misericordiós, compassiu i bondadós; sempre perdona. Li deien com a «papi» ( Abba ). Amb aquesta paraula Jesús comença a treure la negativitat que tenia en contra del seu poble. Si jo he tingut aquesta experiència sobre Déu, la vull predicar a la resta de la gent. Té una altra revelació: Déu té una preferència pels més pobres i marginats. Perdona tothom, però especialment els més marginats, criticats i vulnerables, perquè són els que més ho necessiten.

Acció pública i predicació

Té aquesta experiència reveladora; la paraula «desert» també significa crisi. Quan acaba la crisi, s’hi reafirma en la concepció de Déu. El que farà és tornar a la seva població, esdevindre rabí (mestre de la llei) i va de poble en poble explicant la seva manera d’interpretar la Torà. Itinerant perquè recorre pobles per tota Palestina.

Els últims tres anys de la seva vida els passa amb els més pobres: perseguits, prostitutes, leprosos, dones... Forma un petit grup d’amics que són homes i dones i va amb ells. La veu de les dones també la té present. Els miracles i les paràboles també es donen durant aquests anys. (A la carpeta de missatge de Jesús hi ha penjades paràboles importants i una acció sobre la dona adúltera, un PPT amb els evangelis com ens formen i un escrit de la formació dels evangelis.)

Missatge, miracles i paràboles

Missatge i miracle: els apòstols no tenen menjar per tothom. Un nen diu que té peixos i pans. Els reparteixen i tothom menja. L’explicació que en donen els teòlegs és que es tracta d’entendre el cor de tothom. No es tracta tant de repartir el menjar com de transformar el cor de les persones. Si tothom comparteix i reparteix, tothom podrà menjar.

Acció: dona adúltera. Jesús critica els fariseus (que li tenen tirria). Aquests l’intenten posar a prova moltes vegades. Porten una jove que ha comès adulteri. Segons la llei de Moisès s’hauria de lapidar. Ell està en contra: tots som fills de Déu. Jesús es posa a escriure a terra, reflexiona com pot sortir de la situació i salvar la dona. Diu: «Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.» Van marxar tots començant pels més vells; com més temps ha passat, més errors has comès. Com pots dir que ets millor que aquell si tothom ha comès errors?

Paràbola: són petits contes que inventava Jesús, narracions per transmetre un missatge. S’inventa un relat i transmet un missatge. Els personatges, tot i que semblen ficticis, representen persones reals i situacions quotidianes.

Exemple: el servent sense compassió. Persona que deu molts diners al seu amo. L’amo entén la situació complicada i li rebaixa la quantitat. L’altre marxa content. Al sortir, troba algú que li deu diners i li exigeix el pagament íntegre. No pot ser que qui perdona sigui compassiu i tu no siguis capaç de fer el mateix. Sempre s’ha de perdonar.

Utopia: com seria la vida si tothom fos com Déu? El Regne del cel: si les relacions humanes fossin diferents, cal canviar el cor de la persona.

Jesús és un home que va contra moltes dinàmiques injustes i va intentar transmetre una manera nova d’entendre Déu i la relació entre les persones, amb preferència pels més pobres i marginats.