La Vida a l'Antiga Roma: Infraestructures i Habitatges

Vies de Comunicació Terrestres

Les vies romanes no van ser concebudes per al transport de mercaderies, sinó com el sistema nerviós de l'Imperi Romà, permetent l'arribada ràpida de la informació.

Construïen les calçades excavant una rasa de l'amplada desitjada i d'un mínim d'un metre de profunditat. Quatre capes:

• Statumen: capa més profunda, a base de pedres mitjanes i gruixudes sense argamassa.
• Rudus: a sobre de l'anterior, amb pedretes i grava, sovint barrejades amb argamassa.
• Nucleus: a base de pedres de riu triturades.
• Pavimentum: a base de lloses grans i planes.

Mil·liaris

Era una senyal de pedra gravada que s'usava per indicar les distàncies recorregudes en una via.

Els Ponts

Els romans van construir grans ponts de pedra. Exemples: Martorell i el d'Alcántara.

Necròpolis

A Roma no estaven permesos els enterraments a l'interior de la ciutat, per aquest motiu les necròpolis es trobaven sempre extra muros.

Edificis d'Oci: Les Termes

Eren edificis de banys públics. La distribució d'uns banys públics era més o menys semblant arreu de l'imperi. Des del vestíbul es passava a l'apodyterium (sala per despullar-se i vestir-se, amb bancs arran de paret i amb uns fornícules per deixar-hi la roba). A continuació hi havia el tepidàrium (sala temperada amb bancs de marbre perquè els banyistes s'adaptessin a les diferències de temperatura), el frigidàrium (sala per a bany fred) i el caldàrium (sala amb una gran pica i banyeres per prendre banys calents). Després hi havia el lacònicum (sala amb una obertura al sostre tapada per un disc que s'havia de regular al gust de l'usuari) i per últim el sudatio (vapor).

Sistema de Calefacció

Les sales disposaven d'un espai subterrani (hipocaust), aixecat amb pilarets de maó, i conductes a les parets que rebien aire calent d'un forn (praefurnium) alimentat amb fusta.

L'Habitatge

A la ciutat: Domus (rics), Insula (pobres).

Al camp: Vil·la urbana (rics), Vil·la rústica (pobres).

La Domus

Era l'habitatge d'una família molt rica a la ciutat. La casa estava articulada al voltant de dos patis diferents: l'àtrium i el peristylum. Prop del primer es trobaven les habitacions més públiques i prop del segon, les més privades.

Les habitacions exteriors eren botigues que el propietari llogava a comerciants. Per aquesta raó les cases romanes només tenien un accés al carrer a través del vestibulum; una estança que salvava la distància entre el carrer i l'atri.

El peristil és un pati envoltat de columnes.

Estances de la Casa

• Cuina i rebost: hi havia els esclaus. Les cuines estaven sense pintar i no hi havia finestres.
• Tablinum: despatx.
• Triclinum: era on els romans sopaven estirats en una mena de llits.
• Cubiculum: habitació normal sense mobiliari.

El Mobiliari

En general la casa romana no tenia gaire mobiliari. El moble que més feien servir els romans era el llit (lectus), ja que en tenien per dormir, per llegir i per escriure. Les taules eren petites, de fusta i de tres o quatre potes. Per seure, a part dels bancs, també feien servir tamborets. Utilitzaven armaris (armaria) i cofres (arcae) per desar la roba.

Decoració

Els romans solien cobrir amb materials ornamentals les parets i els terres de les estances més nobles de la casa.

Insulae

La major part dels ciutadans vivien en pisos de lloguer, construïts els uns damunt dels altres en blocs. Els habitatges estaven fets de fusta. Solien tenir tres o quatre pisos dividits en petits apartaments. Les parets estaven fetes amb una carcassa de fusta reblida. La planta baixa l'ocupaven els botiguers i tallers, que a la part de darrere tenien una rebotiga i una escala que portava fins a un entresòl, on vivien el botiguer amb la seva família.

Un apartament constava d'estances molt petites. L'habitació més gran disposava d'un finestral o d'un balcó. Tenien cuina però no aigua corrent.

Les insulae solien pertànyer a un sol amo, el qual llogava els apartaments. Aquests blocs es construïen de manera negligent, per això no era estrany que s'enfonsessin o fossin pastura de les flames.

Les Vil·les

Van anomenar les cases de camp d'aquest tipus villae. Estaven construïdes dins d'una finca dedicada normalment al conreu de cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters. Eren alhora granges agrícoles i residències de camp.

Vil·la Rústica

Es construïa en funció de les necessitats concretes de l'explotació, hi havia una part destinada als treballadors. La primera constava d'una cuina i un menjador amplis, d'habitacions distribuïdes en dues plantes, un bany i una comuna. I la segona, de corrals per l'aviram, estables per als bous i els cavalls.

Vil·la Urbana

Per construir-les, els romans buscaven un bon emplaçament. Procuraven que el lloc escollit tingués bones vistes i que estigués ben airejat a l'estiu i ben assolellat a l'hivern. Estaven dissenyades per al descans i per al luxe. Eren construccions àmplies i decorades magníficament. Tenien mosaics al terra, pintures a les parets i als sostres. Aquestes construccions arribaven a formar diversos edificis separats per jardins però connectats per galeries cobertes (cryporticus).