Victòria de Samotràcia i Discòbol de Miró: Anàlisi i Comparació

Victòria de Samotràcia

Informació General

• Nom: Victòria de Samotràcia
• Autor: S'atribueix a Pithokritos, de l'escola de Rodes
• Cronologia: 190 a.C.
• Estil: Grec hel·lenístic
• Material: Marbre
• Sistema constructiu: Escultura exempta
• Localització original: Santuari dels Cabirs de Samotràcia
• Localització actual: Museu del Louvre
• Dimensions: 2,45 m

Context històric, social i cultural

El naixement de la cultura i l'art grec va tenir lloc entre els segles IX i VIII a.C., després de la crisi per l'enfonsament de la civilització cretomicènica i la invasió dels doris. Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l'extrem occidental del Mediterrani. Al segle VII, el contacte amb les cultures egípcies i mesopotàmiques va provocar la formació de l'arquitectura i l'escultura gregues, que van assentar les bases de l'art hel·lenístic. Segles més tard, la victòria contra els perses va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística que es va centrar en l'hegemonia de l'Atenes de Pèricles. Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres polis o ciutats estat, fet que va ser la causa de la decadència econòmica de les ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV pels macedonis que, sota el lideratge de Filip II i el seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lenístic de conquerir els dominis de l'Imperi Persa.

Anàlisi formal

Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat. Està representada com una dona amb ales que acaba de posar-se amb una empenta sobre la proa d'un vaixell. Encara manté les ales desplegades i les seves robes s'arremolinen per causa del vent mariner. L'estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un khiton molt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit que pressiona la tela. Des del punt de vista frontal, la figura es recargola i s'obre en les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s'observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. L'obra presenta les característiques de l'art hel·lenístic, últim període de l'escultura grega: complicació compositiva, il·lusionisme escenogràfic, grandiositat i ruptura de la proporció classicista, realisme, trencament de l'equilibri, gust pel moviment tens, dramàtica sensualitat i bellesa, i habilitat tècnica.

Interpretació

Contingut, significat i funció

Representa de manera al·legòrica la victòria militar. Va ser donada pels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que obtingueren a Síria enfront d'Antíoc III de Síria l'any 190 a.C., i que els suposà el control d'àmplies comarques de la Cària i la Lícia, i l'aliança amb nombroses ciutats i illes pròximes.

Models i influències

La sensació de moviment, de velocitat, la tornarem a trobar en la proposta dels pintors i escultors futuristes, malgrat que el futurisme renega de les fórmules heretades del passat i, sobretot, del pes cultural de l'antiga Grècia. L'escultura Formes úniques de continuïtat en l'espai d'Umberto Boccioni té una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia; totes dues intenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.

Discòbol de Miró

Informació General

• Nom: Discòbol
• Autor: Miró
• Cronologia: 460 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Tècnica: Fosa
• Material: Bronze (còpia romana en marbre)
• Formes: Escultura exempta
• Tipologia: Dempeus
• Cromatisme: Monocroma
• Dimensions: 1,53 m (alt)
• Localització actual: Museo Nazionale Romano delle Terme

Tema

Un atleta és esculpit en el mateix moment de llançar el disc. Tots els músculs estan en tensió en aquesta extraordinària expressió de moviment pur.

Composició

La fita de Miró no era apropar-se a la realitat; de fet, la postura de l'atleta respon més a la impressió del moviment que volia transmetre que no pas a la posició real que adopten els llançadors de disc. En el Discòbol i a les seves altres escultures, Miró va fer un gran esforç per distanciar-se del hieratisme dels primers temps i aconseguí convertir-se en l'artista del moviment. L'instant en què posa el disc cap enrere amb la finalitat d'agafar impuls per llançar-lo, el moviment següent és fer un pas cap endavant i deixar anar el disc amb tota la força. L'encert de Miró es complementa amb l'estudiada tensió entre les diverses formes geomètriques que componen el cos. Al Discòbol no s'hi poden establir els eixos de simetria tan importants en el cas de Policlet, però és possible identificar-hi una composició feta a partir de triangles i línies corbes. Per exemple, el cap, els malucs i els peus formen una mitja circumferència que s'hi oposa, en un equilibri precari, responsable en gran part de la sensació de moviment, a l'altra mitja circumferència que formen els braços estesos (el dret cap enrere per agafar impuls i l'esquerre recolzat sobre els genolls). En segon lloc, es destaca una línia de ziga-zaga que trenca qualsevol harmonia estàtica i que va del disc fins a l'espatlla dreta, d'aquesta al maluc, del maluc al genoll i del genoll al peu aixecat. En definitiva, és l'expressió perfecta del moviment. Va representar els trets més característics del cos d'un individu a la manera dels antics egipcis; així, com passa a les pintures egípcies, s'observa el tors frontalment mentre que les cames i els braços són de perfil. La intel·ligència de l'artista està en el fet de triar un model humà en una actitud que feia creïble i natural la postura forçada. Aquesta escultura va ser feta per crear la il·lusió de moviment i no pas per mostrar la tècnica dels llançadors de l'època. Així doncs, tot i l'aparent llibertat del gest, es tracta d'una composició plana que només té sentit si es mira de cara o d'esquena; qualsevol altre angle de visió té com a resultat una confusió gens harmònica.

Estil

A la segona meitat del segle V a.C., la ciutat d'Atenes aconseguí l'hegemonia del món grec i influí profundament en l'art, de manera que es va produir una unificació en els criteris creatius d'arquitectes, escultors, pintors... Era l'inici del període clàssic i de la recerca de la perfecció. El Discòbol s'inscriu dins del classicisme i, per això, encara mostra alguns trets del període arcaic. S'hi revela una forta influència de l'anatomia de la primera època pel que fa a la concepció del cos, tot i que la figura respecti el cànon matemàtic de Policlet. El Discòbol era de bronze, ja que Miró preferia treballar amb aquest material. El bronze també li permetia que la figura es mantingués sola; de fet, a la còpia de marbre es va haver d'afegir un tronc per tal de suportar el pes d'aquesta escultura.

Contingut i significació

El Discòbol representa el jove en la seva màxima plenitud física; il·lustra l'ideal atlètic de l'època. Miró va ser deixeble d'Agelades, com els altres dos escultors decisius de l'època. Els escriptors antics el reconeixen com un dels iniciadors del realisme, encara que li retreien que no expressava les emocions. La prova més evident del realisme de l'artista és que la seva estàtua més famosa va ser una vaca situada a l'Acròpolis que es podia confondre amb una de real.

Funció

El Discòbol, com totes les obres gregues d'aquest període, era destinat a ser exposat en públic en un punt estratègic de la ciutat perquè el poble, que entenia perfectament el tema que tractava i el missatge que es volia comunicar.