La Victòria de Samotràcia: Anàlisi i Significat

La Victòria de Samotràcia

Autor: atribuït a Pitòcrit de Rodes (pithokristos)

Època: 190 aC.

Mida: 245cm

Material: Marbre

Estil: Escola de Rodes. Grec hel·lenístic

Ubicació original: Santuari dels Cabirs a l'illa de Samotràcia

Ubicació actual: Museu del Louvre

Context històric

Després de la mort d'Alexandre el Gran els seus generals es van repartir l'Imperi, aquest fet va donar lloc a vint anys de lluites per obtenir el poder. L'enorme imperi es va repartir a la seva mort així:

• Àsia per Antígon Monòftalmes
• Egipte per a Ptolomeu
• Tràcia i Àsia Menor per a Lisímac
• Babilònia i Síria per a Seleuc
• Grècia i Macedònia per a Casandre

Els ptolemeus governen Egipte entre el 323 aC i el 30 aC. El primer rei fou Ptolomeu I Soter, que era un general d'Alexandre el Gran que va rebre el govern d'Egipte a la mort d'Alexandre el 323 aC i va assolir el títol reial el 305 aC. Fou el sobirà que va introduir l'hel·lenisme a Egipte.

L'Imperi Selèucida (Àsia) fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran. Va ser fundat per Seleuc I Nicàtor. L'imperi fou establert a l'any 305 aC, en plena edat hel·lenística.

Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC. El 204 aC adoptà el títol de Megas Basileos (gran rei) propi dels perses i per això se'l coneix com 'el gran'.

Anàlisi formal

La Victòria de Samotràcia és una escultura de marbre que representa la deessa Atena Nike (Atena portant la victòria), pertanyent a l'escola de Rodes del període hel·lenístic. Actualment l'original es troba al Museu del Louvre. Té una alçada de 245 cm i es va elaborar en marbre cap a l'any 190 a.n.e. Amb la tècnica del biudatge o talla. La figura femenina de la Victòria amb ales es posa sobre la proa d'un navili, què actua de pedestal de la figura femenina, el cos de la qual presenta una lleu i graciosa torsió.

Les robes agitades pel vent li confereixen un dramatisme característic de l'escola escultòrica rodia. Composició molt característica de les figures femenines de la mateixa època. Abundància de plecs a la part inferior de l’escultura organitzats en diferents direccions, donen la impresió de que la Victòria s’enfronta a un veritable remolí que vol atrapar-la. La vestimenta es projecta amb rotunditat cap enrrera al costat dret del personatge. La longitud de les ales i la seva disposició de les plomes, sotmeses al ritme i la direcció del vent. Tot plegat la figura transmet una delicada sensació de moviment i inestabilitat.

Estil

Tot i no conèixer amb certesa l’autor de l’obra, sembla no haver-hi dubtes sobre la seva pertinença a l’Escola de Rodes. L’autor representà el moment en que la Victòria alada es posa sobre la proa d’un vaixell fent front al propi moviment del mateix i a la força del vent. S’aconsegueix un dels moments àlgids de la escultura no solament hel·lenística, sinó de tota la cultura grega antiga, per no dir de totes les èpoques. Accentuació de les formes, que ens porta a un “barroquisme” i que es manifesta en els sentiments, major moviment i gran varietat d’actituds.

Grec hel·lenístic (323 aC – 31 aC)

• Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.
• Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)
• Més moviment i dinamisme
• Importància al grups escultòrics
• Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.
• Temas anecdòtics (Nen de l’espina)
• Busquen provocar sensacions immediates
• Els artistes es recreen en el seu art i busquen resoldre problemes tècnics.

Interpretació – significat - temàtica

La figura femenina representa a la deessa Niké (Victòria). Capaç de córrer i volar a gran velocitat. Era considerada portadora de bona sort. Acostumava a anar associada a algú altre deu com Zeus i Atenea. Desprès de la batalla de Salamina 480 a.n.e. és associada i identificada amb la mateixa Atenea filla de Zeus. Destaca el seu temple a l’acropolis d’Atenes. La representació més coneguda és la mateixa Victòria de Samotràcia. Va ser descoberta al 1863 a l'illa de Samotràcia, pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg aficionat.

Funció

Quan es va descobrir, es va pensar que la va fer Dimitri Poliorcetes per commemorar la victòria naval en Salamina sobre la flota de Ptolemeu Sòter, cap al 306 a.C, ja que en les monedes emeses entre el 244 i el 288 a.C apareixia l’imatge de l'escultura. Encara que més tard van veure que pertanyia a principis del segle II a.C, ja que era més lògic que van elaborar l'escultura per celebrar les victòries sobre Antíoc III el Gran. Els comitents de l’obra no solament commemoraren un triomf bèl·lic; també van fer un cant, una al·legoria a les forces de la naturalesa, al vent i al mar. Sempre, però, sota antropocentrisme que va caracteritzar la cultura grega van deixar constància de que aquestes forces naturals podien ser dominades per la figura d’una Victòria. Amb forma humana, encara que tingués ales.