Victòria de Samotràcia: Anàlisi Art Hel·lenístic

Anàlisi de la Victòria de Samotràcia

Cronologia

190 aC

Context Històric

La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 aC va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes. La cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats com Pèrgam o Alexandria.

Estil Hel·lenístic

L’estil correspon al període hel·lenístic grec (segles III aC a I aC). Aquest estil trencava amb el cànon clàssic d’equilibri, presentant rostres amb gran expressivitat que mostraven sentiments (sofriment, passió) i explorant noves formes de moviment i tensió.

Característiques de l'Obra

És una Niké o Victòria, representada com una figura femenina amb ales que acaba de posar-se amb una empenta sobre la proa d’un vaixell. L’estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un khiton (vestit) molt fi, transparent, aparentment mullat, lligat amb un nus sota el pit, que pressiona la tela. El moviment impetuós de la Niké s’expressa en els draps que s’agiten i volen, i en les ales desplegades cap als costats i enrere.

Trets de l'Art Hel·lenístic Presents

L’obra presenta les característiques distintives de l'art hel·lenístic, l'últim període de l'escultura grega:

• Tècnica dels “draps mullats”: La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla.
• Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició.
• Embalum rodó.
• Unifacialitat: Presenta un únic punt de vista òptim, malgrat estar treballada en tot el seu volum.
• Complexitat compositiva.
• Il·lusionisme escenogràfic.
• Grandiositat i ruptura de la proporció clàssica.
• Idealització del cos femení.
• Trencament de l’equilibri clàssic.
• Gust pel moviment.
• Tensió dramàtica.
• Sensualitat i bellesa.
• Gran habilitat tècnica.

Tècnica i Material

Té una altura considerable (245 cm) i és de marbre de Paros. Procedeix del santuari dels Cabeirs de Samotràcia.

Significat

Representa de manera al·legòrica la victòria militar. Va ser una ofrena dels rodis al santuari de Samotràcia per commemorar la victòria naval que obtingueren a Side l’any 190 aC contra Antíoc III el Gran. Aquesta victòria els suposà el control d’àmplies comarques de la Cària i la Lícia i l’aliança amb nombroses ciutats i illes pròximes.

Funció

Commemorativa d'una victòria naval.

Context: Característiques de l’Ordre Dòric

(Nota: Informació contextual sobre un ordre arquitectònic grec, no directament relacionat amb l'anàlisi de l'escultura hel·lenística.)

• La columna no té base.
• El capitell és senzill.
• L’entaulament consta d’arquitrau, fris i cornisa.
• El fris està format per mètopes i tríglifs.
• A les mètopes es col·loca la decoració escultòrica; també la trobem al frontó.
• Un exemple de temple d’ordre dòric és el Partenó.

Comparativa (Victòria vs. Futurisme?)

(Nota: Comparació parcialment descrita al text original, possiblement amb l'escultura futurista "Formes úniques de continuïtat en l'espai" de Boccioni.)

• Victòria: Formes orgàniques / Altre: Formes úniques (fragmentades/dinàmiques?)
• Victòria: Marbre de Paros / Altre: Bronze
• Victòria: Idealització del cos femení / Altre: Esquematització
• Victòria: Perfils suaus / Altre: Perfils angulosos
• Victòria: Finalitat commemorativa / Altre: Finalitat programàtica, ideològica i artística del futurisme.
• Victòria: Unidireccionalitat (punt de vista preferent) / Altre: Línies de força contràries per potenciar el dinamisme.
• Victòria: Peça única / Altre: Peça reproduïble (múltiple).