Víctor Horta i la Casa Tassel: Icona del Modernisme

Arquitecte: Víctor Horta

Elements de suport i suportats

Les fines columnes de ferro combinen la funció de suport amb la decorativa, que en el cas dels capitells és plena d’imaginació i creativitat. Les bigues del sostre són de ferro i estan ben a la vista, com un element més del conjunt.

Espai exterior i interior

La façana és estreta i simple, i en sobresurt la part de vidre que li confereix una marcada sinuositat. Les finestres estan separades per columnes de pedra i columnes petites de metall amb una reixa insòlita.

En el tractament de les balconades se li dona molta importància al vidre. La planta és estreta i allargada, quasi rectangular. La distribució interior dels tres pisos va determinada per l’escala que neix al vestíbul.

L’element decoratiu, inspirat en motius vegetals, és de tal importància que es podria afirmar que no hi ha res que no tingui una funció ornamental.

Estil: El Modernisme i l'Art Nouveau

L’obra pertany al modernisme, el qual rebé diferents denominacions segons el país en què es desenvolupa:

• Art Nouveau a França i Bèlgica
• Jugendstil a Alemanya
• Sezession a Àustria
• Liberty a Itàlia
• Modernismo a Espanya
• Modernisme als Països Catalans

Es caracteritza per ser una reacció de caire estètic contra la civilització industrial. L’arquitecte belga fou el primer i el màxim representant de l’Art Nouveau.

Interpretació i funció de la Casa Tassel

La Casa Tassel és un edifici privat i de caràcter civil. Destaquen la sensualitat de la línia corba, anomenada coup de fouet, i els motius vegetals. Fou un encàrrec del Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brussel·les. La funció era ser del gust del propietari.

Context històric: Art Nouveau i Modernisme

A la darreria del segle XIX (1880-1890) va sorgir a Europa l’Art Nouveau o Modernisme. Aquest estil va néixer com una explosió de llibertat amb la voluntat de desvincular-se de tots els corrents històrics imperants. La seva estètica s’inspirava essencialment en la natura, de manera que en volia copiar les formes.

Per això, als edificis predominaven les formes corbes i una decoració exuberant i omnipresent, malgrat que subordinada i vinculada a la funció mateixa de l’edifici. La preocupació dels artistes modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballessin en totes les anomenades artesanies o oficis:

• La forja
• La vitralleria
• La ceràmica
• El disseny
• El mobiliari

Aquest moviment es va desenvolupar sobretot en tres ciutats: Barcelona, Brussel·les i Viena. A Barcelona hi van destacar obres de dos arquitectes: Antoni Gaudí (Casa Batlló, Casa Milà, Palau Güell) i Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música).