Víctor Català i Àngel Guimerà: Figures Clau de la Literatura Catalana

Víctor Català: Vida i Obra d'una Escriptora Modernista

Biografia i Formació de Caterina Albert

Víctor Català és el pseudònim masculinitzat de Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), nascuda en una família de terratinents. Va tenir una bona formació, sense estudis acadèmics, però amb un gran bagatge de lectures: des de Verdaguer i Guimerà fins als realistes russos i francesos. Tot i que va viatjar bastant per Europa, es va mostrar sovint solitària, poc assequible i ocupada en l'administració de les finques a partir d'una certa edat. Va mantenir afinitat literària amb Joan Maragall i Narcís Oller, i en canvi, es va mostrar contrària al Noucentisme i als seus plantejaments.

El Pseudònim i l'Obra Cabdal: Solitud

Víctor Català fou una escriptora catalana que va participar en el moviment del Modernisme i en fou autora d'una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la Solitud, publicada el 1905. El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva capacitat literària. No va trigar gaire temps a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, nom del protagonista d'una novel·la seva inacabada.

Estil Literari i Llegat de Víctor Català

Malgrat l'entusiasme que va manifestar pel món del teatre i els seus inicis poètics, el gènere que va dominar millor va ser el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra. Ja de gran, va rebre l'homenatge dels escriptors catalans. Va morir al seu poble natal l'any 1966 i està enterrada al Cementiri Vell de l'Escala.

Àngel Guimerà: Dramaturg Clau de la Renaixença

Orígens i Trajectòria de Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou un destacat dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Amb set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Va ser una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària.

Reconeixement Internacional i Obres Destacades

Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària va estar dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional; per exemple, Mar i Cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes. La seva època més brillant fou l'última dècada del segle XIX, on es va apropar més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial.

Evolució i Diversificació de la seva Producció

Destaquen en el seu currículum obres com:

• Maria Rosa (1894)
• Terra Baixa (1896)
• La filla del mar (1900)

Al final de la seva vida, va diversificar més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.