Vicente Risco i Otero Pedrayo: el Grup Galeguista i la seva obra

Francés4,21 KB

Vicente Risco: ideòleg, impulsor i teòric del Grup

Exemple de l'intel·lectual complex i contradictori. En la seva obra es distingeixen tres etapes:

a) Etapa pregalleguista o de formació

Exposada en l'article assaigístic Nós, os inadaptados, caracteritzada per l'individualisme i l'elitisme intel·lectual, conseqüència del seu rebuig a les masses i a la vulgaritat mediocre.

b) Etapa galleguista

És l'etapa més prolífica: hi publica la major part de la seva obra narrativa i assaigística. Destaquen:

  • Teoría do nacionalismo galego: l'assaig pretén exaltar l'ésser de Galícia a través de la llengua, conformadora de l'ésser de la gent, de la terra, la mare sagrada i de la raça, l'origen ètnic comú.
  • Les novel·les curtes O lobo da Xente, A trabe de ouro i A trabe de alquitrán, on recrea mites populars.
  • Do caso que lle aconteceu ao doutor Alveiros: narració que reflecteix la seva preocupació per l'esoterisme i l'espiritualisme.
  • O porco de pé: novel·la llarga paròdica i satírica, una de les seves obres més innovadores, que narra l'ascensió de D. Celidonio, de mosso d'una botiga a alcalde. D. Celidonio es converteix en el símbol animalitzat —el porc— de la degradació a què porta la societat burgesa, que substitueix la intel·ligència de l'esperit pel poder material dels diners.

c) Etapa de crisi ideològica i posterior distanciament del galleguisme

Són anys d'una visió angoixada del món, pessimista i sovint apocalíptica, en què es refugia en un catolicisme agressiu i integrista, i assumeix posicions polítiques cada vegada més conservadores. S'allunya del Partit Galleguista quan aquest s'alia amb el Front Popular per aconseguir l'Estatut d'Autonomia, i es posiciona a favor de l'alçament franquista del 36. Destaca en aquesta etapa l'assaig Mitteleuropa, que recull les cròniques del seu viatge a Centreeuropa.

Otero Pedrayo: escriptor i intel·lectual

És l'escriptor més prolífic i plural d'aquesta època. Va desenvolupar, a més, una important tasca intel·lectual i política: membre de les Irmandades, va defensar, juntament amb Risco, l'orientació culturalista davant de l'activitat política. Va col·laborar en la fundació de la revista Nós i va ser fundador del Seminario de Estudos Galegos. Catedràtic de Geografia i Història a la facultat de Compostel·la fins al 1958. En la recuperació cultural de la postguerra va ser fundador de l'Editorial Galaxia el 1950.

La seva obra narrativa

Es classifica en:

  • a) Novel·les històric-realistes que conformen el cicle de la fidalguia i les transformacions de la Galícia rural de finals del segle XIX. Temes comuns:
    • La fidalguia: decadència de les grans famílies fidalgues de l'Antic Règim. La seva posició depenia de la possessió de la terra. Amb la crisi de l'agro a començaments del segle XX i les lluites camperoles (agrarisme), foren incapaces de convertir-se en una burgesia agrària i d'adaptar-se als canvis que s'estaven produint. La seva deserció de la aldea i el seu èxode a les ciutats determinaran la seva decadència.
    • La tradició: Otero associa la identitat del poble gallec al passat. Considera l'Antic Règim una mena d'Edat d'Or en la qual hi havia harmonia entre els estaments socials de l'agro —camperolat, clergat i fidalguia—. Manté, igual que Risco, una posició anticapitalista, ja que, segons ells, el capitalisme destruí el mode de ser tradicional i introduí la burgesia mercantil forana. Aquest tradicionalisme s'associa igualment a la seva concepció catòlica.
    • El paisatge: dotat de vida, governa la vida de l'home i configura així la seva psicologia. Es converteix en protagonista de capítols sencers amb prolixes descripcions impressionistes que registren els canvis d'estació, les llums del dia, etc. (prosa fluvial oteriana).

Destaquen dins d'aquest cicle les novel·les Os camiños da vida, O mesón dos ermos, O señorito da Reboraina, etc.

Descargar

PDF Word HTML