Vicent Martín i Soler: Vida i Obra del Compositor Valencià
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
VICENT MARTÍ I SOLER. 1754-1806
Va conèixer Mozart en els anys 80 del s. XVIII a Viena (l'òpera italiana estava en un moment d'esplendor gràcies al seu governant), quan tots dos estaven en el seu moment de màxim apogeu.
Va nàixer a València el 1754 durant els últims anys de regnat de Ferran VI. Son pare era tenor en la capella de la catedral de València, ell va ser qui va introduir al seu fill als 6 anys com a cantor. L'ensenyava a tocar el clave a casa seua.
Comença la seua carrera com a compositor a Madrid, de fet, va ser professor de música de Carles IV. Allí estrena “I due avari”, “La madrileña” (1778), obres d'estil italià.
El 1778 viatja a Itàlia i treballa a la Cort de Nàpols. Compón una òpera anomenada “Ifigenia in Aulide” de caràcter italià.
El 13 de maig de 1785 va a Viena. La situació està marcada per intrigues, enveges, competències... La qual cosa atrau als millors compositors d'Europa. A Viena està el lloc de major punt de desenvolupament de l'òpera italiana. Quan arriba Vicent Martí Soler corre el rumor que sols composa obres de ballet.
La primera òpera que li encarreguen és “El barbero del buon cuore” amb llibret de Da Ponte.
La segona és “Una cosa rara, ossia bellezza de honesta”, també amb llibret de Da Ponte.
Va ser molt important l'ajuda d'Isabel Parreño, dona de l'ambaixador espanyol a Viena. Sembla que ella mateixa havia triat el tema de l'obra de Da Ponte (aquest fa un llibret basat en una història espanyola).
-Tema de l'obra:
La peça que Da Ponte va elegir és de Luis Vélez de Guevara, ambientada en l'època dels Reis Catòlics. Els personatges principals del llibre són Isabel la Catòlica i l'Infant Joan (el fill) que va morir el 1497 amb 20 anys.
En 2 mesos l'obra estava escrita. El 17 de novembre de 1786 l'obra ja estava conclosa i va ser estrenada. Va ser tant el seu èxit, que prop de 344 persones van haver de tornar a casa per la completació de l'aforament.
El vestuari es va manar fer a estil espanyol, i Isabel Parreño va cedir gran quantitat de vestuari propi. Es diu d'ella que era com una protectora de Vicent Martí Soler.
La música d'Una cosa rara sonava com a música popular espanyola, a causa de la inserció de jotes i seguidilles.
(A més de guanyar una considerable suma de diners, aquest portava una divertidíssima vida.)
L'emperador, Josep II, li encarrega una segona òpera anomenada L'arbore di Diana (1787).
1789 va a Sant Petersburg.
1794 viatja a Londres: allí estrenen “La scuola di maritati”, estrenada al gener de 1795. L'altra òpera que fan és “La capricciosa corretta o l'Isola del piacere”, basada en una història de William Shakespeare i estrenada al maig del mateix any.