Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu: Poesia Catalana de Postguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,8 KB

Vicent Andrés Estellés: El Gran Poeta del País Valencià

És considerat el poeta més important del País Valencià des del segle XV. La seva obra reflecteix constantment les vivències de la Guerra Civil i la Postguerra. Va treballar com a periodista al diari Las Provincias, d'on va ser acomiadat. Va ser col·laborador actiu dels moviments literaris i polítics d'esquerra i nacionalistes. La seva obra esdevingué un símbol de la recuperació cultural al País Valencià durant els anys 70, període del seu gran auge. A causa de la censura, moltes de les seves obres van ser publicades molt més tard de ser escrites.

Obres Destacades de Vicent Andrés Estellés

Entre les seves obres més destacades trobem: Ofici permanent a la memòria de J. B. Peset, Lletra al pintor Josep Renau i el seu gran poema de postguerra, El llibre de meravelles (1971), un autèntic best-seller. A partir dels anys 70, va començar a publicar els seus 10 volums de l'obra completa, que inclouen títols com Recomane tenebres i Les pedres de l’àmfora. Després de la mort de Franco, va iniciar El mural del País Valencià (1996), una obra inacabada i publicada pòstumament.

Àmbits Temàtics de la Poesia d'Estellés

  • Poesia amorosa: Aborda l'idil·li, la fidelitat, el sentiment, la sensualitat, l'erotisme i el sexe, sempre des de vivències personals i col·lectives.
  • Poesia cívica: Estellés es mostra compromès amb la realitat del seu país i la seva gent.
  • Poesia quotidiana: La seva poesia plasma les coses primàries de la vida: la fam, el dolor, la misèria, la solitud, la pena, la mort, entre d'altres.

Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Lírica

El seu llenguatge literari és directe, senzill i narratiu, basat en el registre col·loquial i forjat sobre diverses influències:

  • La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment Ausiàs March.
  • La llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana i valenciana, sobretot dels poetes del segle XX.
  • La llengua col·loquial que va aprendre a l'Horta durant la infantesa i que va mantenir viva durant tota la vida.
  • La incorporació de la realitat quotidiana personal i compartida de la postguerra com a referent poètic, amb una visió testimonial i crítica.
  • La recerca del contrast o trencament amb la tradició més immediata, que intenta suplir per la tradició clàssica. Així, apareixen intertextualitats d'autors medievals (Ausiàs March, Jaume Roig...) i vinculació amb poetes llatins (Horaci i Ovidi).
  • La seva faceta de cronista de les vivències quotidianes o imaginades en temps de postguerra.
  • La barreja d'estils, registres, tradicions i estètiques.
  • La presència de la paròdia, la ironia i la sàtira en la seva poesia.
  • La combinació del lirisme més exquisit amb la narrativa més quotidiana; l'idealisme amb el realisme; i la llengua culta amb la col·loquial.
  • L'ús de comparacions i adjectius qualificatius que aporten un ritme lent; repeticions i, sobretot, el polisíndeton.
  • La diversitat de composicions mètriques: èglogues, sonets i versos lliures.
  • L'ús del poema diàleg i el poema confessió (jo/tu).

Salvador Espriu: Veu de la Consciència Catalana

Salvador Espriu (1913-1985) va néixer a Santa Coloma de Farners i va morir a Barcelona. Va ser un dels escriptors més importants de la postguerra i un dels poetes més destacats de la literatura catalana. Cal recordar que la llengua i la cultura catalanes van patir una forta repressió i censura després de la Guerra Civil, durant el llarg període de postguerra. Per això, la majoria d'autors, com Espriu, van haver de publicar les seves obres a l'exili o en la clandestinitat.

La Poesia Realista i Cívica d'Espriu

Espriu representa el naixement de la poesia realista i cívica dels anys 60 amb la seva obra cabdal La pell de brau, que manifesta una actitud de rebel·lia i d'inconformisme davant la negativa situació social i política del país. Aquesta obra evoca el món destruït per la Guerra Civil i la imperiosa necessitat de reconciliació. La poesia es va convertir, així, en el nou símbol de la pàtria. D'altra banda, les seves obres poètiques també reflexionen sobre la vida, la mort i un univers mític i personal, explorant un món més íntim. En la seva obra Cementiri de Sinera, per exemple, hi és present la mitologia clàssica mediterrània.

Altres Obres de Salvador Espriu

Altres obres destacades són: Les hores i Mrs. Death.

Entradas relacionadas: