Vicent andres estelles poemes curts

CARLES RIBA (1893-1959) SÚNION! T'EVOCARÉ DE LLUNY AMB UN CRIT D'ALEGRIA

• Forma part de les Elegies de Bierville, publicat a Barcelona el 1943 en un tiratge molt reduït a causa de la dictadura franquista.

• Amb aquest llibre Carles Riba aconsegueix de representar l'experiència personal i col·lectiva dels que es van haver d'exiliar per sempre o dels que (com ell) van tornar i van viure un exili interior.

• “Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria” és la segona elegia, la destinada a representar la importància de la tradició grega (literària i cultural) en un moment històric, el 1939, que podia esdevenir el final de la llengua i de la cultura catalanes. El record del temple de Súnion, a Delfos, reconforta el poeta alegria, confiança transmesa a través del to greu.

• En la primera part es descriu el temple a partir del record real, en la segona, iniciada amb l'apel·latiu “Tu vetlles”, es capgira la posició dels interlocutors: ara és el temple, personificat, qui s'adreça al poeta (mariner, embriac del teu nom i exiliat) per donar-li la seva força, per salvar-lo.

• Adaptació del ritme quantitatiu de l'antiga elegia grega al sistema sil·làbic i accentual del català. La rima és lliure.

MÀRIUS TORRES (1910-1942) LA CIUTAT LLUNYANA

• Des de 1935 i fins a la mort, Màrius Torres va estar ingressat a un sanatori, on va morir de tuberculosi. Aïllat i solitari, viurà una amistat amorosa amb una dona, a qui anomena Mahalta, i a qui dedicarà una sèrie de cançons.

• Arrels simbolistes franceses en la seva poesia.

• “La ciutat llunyana” expressa el dolor per la destrucció del somni projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament cultural en un àmbit de llibertat.

• En aquest poema la influència que s'hi detecta es d'un classicisme italianitzat, molt del gust noucentista.

• Motiu dels pelegrins símbol d'una humanitat condemnada a l'exili en el poema de Dante.

• La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora, “la ciutat dels ideals”, el model platònic d'arrel noucentista que, a pesar de tot, resta amb expectatives de futur en el món de les idees, és a dir, el que Torres anomena la ciutat llunyana.

• Sonet de versos alexandrins (6+6). Quartets de rimes encadenades i creuades en els tercets.

PERE QUART (1899-1986) CORRANDES D'EXILI /

• Autor teatral, periodista, traductor, Joan Oliver utilitzava el pseudònim de Pere Quart per a la poesia.

• Irònic, escèptic i pessimista; inconformista i radical defensor de la justícia i de la llibertat.

• Es decantava per una poesia filósòfica, de l'experiència i irònica.

• Tendeix al vers lliure i al to col·loquial.

• En els seus inicis de poeta la seva crítica està més propera a l'avantguarda actitud molt provocativa de caràcter antiburgès.

• Un cop superada la situació moral de tristesa i melangia que es manifesta als llibres de l'exili i del retorn (Saló de tardor (1947) i Terra de naufragis del 1955) hi domina un to elegíac.

• No abandona mai el seu interès pel moment des d'una perspectiva individual i civil.

• “Corrandes d'exili”, incloses dins de Saló de tardor.

• La corranda és una cançó popular curta, generalment composta per 4 versos heptasíl·labs amb rima creuada.

- Amb Vacances pagades (1960) la seva poesia experimenta un canvi tornarà a fer ús del seu Racionalisme escèptic i de l'humor irònic.

- L'escriptura del poema, en versos lliures, ha estat molt estudiada. S'articula en una sèrie de reiteracions a l'entorn del concepte “d'anar-se'n i tornar” i en uns elements puntuals de caire religiós: amén, amén, Job d'escaleta, cel, tenebra encesa, Déu.

SALVADOR ESPRIU (1913-1985) ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE /CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT

• Els dos poemes formen part d'El caminant i el mur (1954).

• En el poema “Assaig de càntic en el temple” assistima la contradicció interna del subjecte líric davant la situació del seu país sotmès a l'esclavitud que suposa la dictadura.

• Es tracta del tema de l'exili interior.

• El segon poema toca un dels aspectes més importants de la poesia espriuana: el culte als morts, que enllaça directament amb el misteri de la mort i l'origen de la vida, per projectar-se cap al misteri de la divinitat.

• L'interès d'Espriu és el de la salvació. Si el poeta se salva per la seva obra, amb ell se salva també la seva llengua, que representa el concepte de país, de nació. I abm la memòria del poeta se salva la memòria dels seus morts referències als seus pares, germans i amics, així com al món de Sinera (Arenys).

• Va escriure El caminant i el mur entre 1951 i 1953. En una Europa occidental en què havia guanyat la democràcia, la situació d'Espanya seguia essent la mateixa de l'any 39. Aquest era un país oblidat, reclòs en la seva misèria cultural i econòmica.

• A “Assaig de càntic en el temple”, es queixa amargament de la seva vella terra que qualifica de covarda i salvatge perquè està molt lluny de l'ideal de civilització que els joves de la generació del 36, els de la República, havien somniat.

• El poema és escrit en versos lliures.

• El segon poema, “Cançó del matí encalmat”, forma part de les dotze “Cançons de la roda del temps”, segona part del llibre.

• Acceptació de tot el que li ha tocat de viure.

• És una cançó de versos hextasíl·labs, excepte el 6 que és un trisíl·lab. Els versos es distribueixen en estrofes de 6/6/8/6.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993) ELS AMANTS

• Els temes de l'obra del poeta valencíà més important des d'Ausiàs March tenen l'elementalitat de la vida de cada dia, la fam, el sexe, la mort, però també són un testimoni de la realitat dels anys més durs de la València del franquisme.

• Passió concreta pel món dels sentits.

• Molts poemes de Vicent Andrés Estellés contemplen aspectes polítics i cívics. De l'observació apassionada dels elements més vulgars del món quotidià passa al diàleg literari amb els seus mestres i els poetes catalans del Segle XX.

• Amb paraules col·loquials, ha catalogat la realitat valenciana.

• L'exaltació de les relacions eròtiques com a motivació bàsica de la vida és l'única manera justificada d'enfrontar-se a la mort.

• Llibre de meravelles (1971).

• Versos alexandrins blancs.

MIQUEL MartÍ I POL (1929-2003) L'ELIONOR

• A partir de 1957, resolta la crisi religiosa fruit d'una educació convencional pròpia de la postguerra, Miquel Martí

• i Pol surt de l'isolament en què ha viscut i escriu els seus primers poemes, i s'obre a la realitat del seu entorn: el poble on viu i la fàbrica on treballa.

• Realisme històric.

• El compromís amb el poble i la classe treballadora, a la qual pertany, esdevé un dels objectius principals de la seva poesia.

• En el poema “L'Elionor”, de La fàbrica, ens fa veure el treball constant i humil que es va transmetent amb les generacions; el silenci adolorit d'una dona, símbol de totes les dones, sense rebel·lia perquè tot ja està estipulat pel costum i la tradició.

• Versos lliures, amb una constant d'hexasíl·labs, octosíl·labs i decasíl·labs, amb algun puntual alexandrí i eneasíl·lab