Vicent Andrés Estellés i Mercè Rodoreda: Estils, Obres i Conceptes Lingüístics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,69 KB

Vicent Andrés Estellés: Poesia Contemporània Valenciana

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924) és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià.

Característiques de l'Estil Estellesià

  • Llenguatge poètic: Elaborat i artísticament vàlid, però arrelat en la parla quotidiana del poble, concretament del valencià de l'Horta.
  • Registre: De vegades, aquesta expressió recull un registre col·loquial i fins i tot vulgar.
  • Lèxic i influències: El seu lèxic revela la influència dels clàssics valencians. Trobem comparacions amb clar sabor arcaïtzant i influència ausiasmarquiana.
  • Adjectivació: L'adjectivació de la seva poesia també és peculiar.
  • Tipologia de poemes: Destaquen els anomenats poemes confessió i els poemes diàleg.

Temes i Obra Destacada

Particularment innovador i insòlit és el tractament de l’amor. El cos de la dona és font de metàfores. Aquí V.A.E. es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble. Entre la seva extensa obra, podem destacar el Llibre de meravelles.

El Fenomen Social de les Sectes

Les sectes són un fenomen social present al llarg de la història i encara vigent avui dia. Aquests grups solen atraure persones vulnerables amb promeses de felicitat o sentit vital. Un cop dins, és habitual que manipulin el pensament i controlin les accions dels membres. Amb líders autoritaris i normes estrictes, poden ser molt perilloses. Per això, cal fomentar el pensament crític i el suport social per evitar que la gent en formi part.

Mercè Rodoreda: Narrativa Psicològica i Subjectivisme

L’obra de Mercè Rodoreda està influïda per la narrativa psicològica del segle XIX (F. Dostoievski, M. Proust, James Joyce i Virginia Woolf).

Anàlisi i Visió del Món Rodoredià

  • Anàlisi psicològica: Fa una profunda anàlisi dels sentiments de dones, els quals s’expressen amb el monòleg interior.
  • Visió pessimista: La visió que Mercè Rodoreda mostra del món és pessimista i trista, influïda per les seves experiències personals (la guerra, l’exili, les penúries econòmiques…).
  • Subjectivisme narratiu: Desapareix el narrador omniscient.
  • Tractament del temps: Nou tractament del temps, que no segueix una cronologia lineal. El lector descobreix l’evolució psicològica del personatge.
  • Elements lírics: Presència d’elements lírics i simbòlics.

Períodes de l'Obra de Rodoreda

La seva obra es divideix en tres períodes principals:

  1. Aloma: La relació íntima i desgraciada d’una jove adolescent.
  2. La plaça del Diamant: Visió i comprensió dels grans esdeveniments.
  3. Mirall trencat: Història tràgica d’una família que aborda tres temes existencials: la infantesa, la soledat i la mort.

Repetició del Text sobre Sectes (Contingut Original)

Les sectes són un fenomen social present al llarg de la història i encara vigent avui dia. Aquests grups solen atraure persones vulnerables amb promeses de felicitat o sentit vital. Un cop dins, és habitual que manipulin el pensament i controlin les accions dels membres. Amb líders autoritaris i normes estrictes, poden ser molt perilloses. Per això, cal fomentar el pensament crític i el suport social per evitar que la gent en formi part.

Conceptes Lingüístics i Retòrics Fonamentals

Tipologies Textuals

Estructura Segons la Tipologia

  • Narratiu: Plantejament, nus, desenllaç. (Personatges, passat)
  • Argumentatiu: Introducció, cos, conclusió. (Opinió)
  • Expositiu: Introducció, desenvolupament, conclusió. (Explica)

Característiques de les Tipologies

  • Descriptiu: Adjectivació, comparacions.
  • Narratiu: Personatges, passat.
  • Expositiu: Present d’indicatiu, vocabulari específic.
  • Retòrica: Lèxic literari.
  • Predictiva: Futur, expressions de seguretat.
  • Conversacional: Mots poc formals, estructures simples.

Fonètica i Ortografia

Vocalisme: E i O Obertes (Notes)

  • E oberta: Quan hi ha i, u/ davant de l, ll, rr, r, esdrúixoles, eu, ndr, ecte, epte, nom.
  • O oberta: Quan hi ha i, u/ esdrúixoles, òs, oc, ofa, oig, ol, olt, oldre, pondre, ort, ossa, ost, ot.

Ús de l'Article

L'article el/la s'apostrofa (l') davant vocal o h (davant a, e, o, i, u + h).

Modalització i Figures Retòriques

Recursos de Modalització

  • Recursos tipogràfics (cursiva, negreta, punts suspensius).
  • Elements lèxics valoratius (noms, adjectius, verbs).
  • Recursos literaris (ironia, metàfora).
  • Prefixos i sufixos, canvis de llengua.

Figures Retòriques

  • Al·literació: Repetició d'una mateixa lletra o so.
  • Anàfora: Repetició d'una paraula o grup de paraules.
  • Antítesi: Contraposició de conceptes contraris.
  • Apòstrofe: Invocació o crida (ex: Oh rei...).
  • Asíndeton: Omissió de conjuncions.
  • Comparació: Relació de semblança (ús de *com*, *sembla*).
  • Enumeració: Successió d'elements.
  • Epítet: Adjectiu que expressa una qualitat inherent.
  • Hipèrbole: Exageració.
  • Interrogació retòrica: Pregunta que no espera resposta.
  • Ironia: Expressió que dóna a entendre el contrari.
  • Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
  • Personificació: Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats.
  • Polisíndeton: Ús repetit de conjuncions (ex: i, o).

Connectors i Castellanismes

Connectors Textuals

  • Introducció: Pel que fa a.
  • Concessió: Encara que, tot i que.
  • Addició: A més, també, així mateix.
  • Causa-Conseqüència: Aleshores, per tant, per això, doncs.
  • Contrast: Però, en canvi, ara bé.
  • Enumeració: Per començar.
  • Espaciotemporals: Més tard, abans, a continuació.
  • Reformulació: O sigui, és a dir, això és.

Traducció de Castellanismes amb "LO"

  • A lo grande: En gran
  • A lo largo: De cap a cap / Al llarg
  • A lo lejos: A la llunyania
  • A lo loco: Arreu / A la babalà
  • A lo mejor: Potser
  • A lo sumo: A tot estirar
  • Ahora viene lo bueno: Ara ve la bona / Ara ve el bo

Morfologia Verbal (Indicatiu i Subjuntiu)

Patrons de conjugació (primera persona singular i desinències):

  • Indicatiu:
    • 1a conjugació (-ar): e/o, es, a, em, eu, en
    • 2a conjugació (-er): o/c, s, -, em, eu, en
    • 3a conjugació (-ir): o/isc, s/ixes, -, im, iu, en
  • Subjuntiu:
    • 1a conjugació (-ar): e, es, e, em, eu, en
    • 2a conjugació (-er): a, es, a, em, eu, en
    • 3a conjugació (-ir): a, es, a, im, iu, en

Entradas relacionadas: