Vicent Andrés Estellés: Llibre de Meravelles i la Postguerra

Context històric i cultural de *Llibre de Meravelles*

Situació de l'obra en la trajectòria d'Estellés

Llibre de Meravelles fou escrit majoritàriament entre 1958 i 1959, reorganitzat i completat a l'entorn de 1968 i publicat el mateix any. Per això, es considera que pertany a la **literatura de postguerra**. Durant la postguerra, el règim franquista havia imposat una censura i unes condicions de repressió cultural que van condicionar la creació dels escriptors catalans, de manera que la vida literària va anar disminuint. A partir dels anys seixanta es crearan editorials modernes, aparegueren revistes culturals i s'elimina la censura prèvia, fets que permeten que la literatura catalana guanyi un major espai públic de manera progressista, tot i que la repressió es mantindrà fins al final del franquisme.

Podem dividir la trajectòria d'Estellés en tres etapes:

• Una etapa de formació i aprenentatge amb una poesia en llengua castellana.
• Una època d'intensa producció poètica en català, en la qual l'autor assoleix la plenitud i es consolida com el poeta de la postguerra valenciana.
• De difusió: reconeixement del poeta, quan publica l'obra que majoritàriament havia quedat inèdita en l'etapa anterior.

Llibre de Meravelles va ser escrit en la segona etapa i va suposar un punt d'inflexió en l'evolució artística del poeta.

Característiques de la poesia en el context de l'obra

Llibre de Meravelles, obra de **Vicent Andrés Estellés**, es considera una obra de postguerra. A causa de la dictadura franquista, època de recessió cultural, es publiquen títols com *Nobi* o *Elegies de Bierville*. També, a l'exili, es va produir un augment de la producció literària. Fins al 1945, predomina el silenci i la clandestinitat. La poesia es converteix en el gènere literari dominant per la brevetat dels textos. El 1942 van començar tertúlies i reunions. El 1946, el règim començarà a permetre publicacions regularment, així es va produir una evolució notable del gènere a causa de l'increment de plataformes i l'augment de producció poètica.

Anàlisi dels poemes de *Llibre de Meravelles*

"Un entre tants com esperen i callen"

• Referents: No n'hi ha.
• Marc espaciotemporal: No definit.
• Àmbit temàtic: Poesia compromesa i nacional perquè "un entre tants" identifica el jo poètic amb la col·lectivitat. "Esperar"/"callar", "ofegar-se"/"gemegar" fan al·lusió a la repressió i misèria de la postguerra.
• Versos: 21, decasíl·labs i tetrasíl·labs.
• Rima: Consonant.
• Figures retòriques: Repeticions.

"No escric èglogues"

• Referents: València, Serra, Gandia, Paterna, l'Albereda, Francisco de la Torre, Ausiàs March, riu Túria, la guerra (Guerra Civil).
• Marc espaciotemporal: València en la postguerra.
• Temàtica: Amorosa: record de la felicitat d'un amor ideal del passat contrastat amb la pena/misèria del present.
• Versos: 45, alexandrins, sense rima.
• Leitmotiv: Les cames de l'estimada.
• Figures retòriques: Preguntes retòriques, comparacions, sinestèsis ("dolçament les recorde"), metàfores ("teranyina de llàgrimes"), enumeracions.

"Demà serà una cançó"

• Marc espacial: València, del nom de la ciutat i Albereda.
• Marc temporal: Les falles, nit de Sant Josep, postguerra.
• Temàtica: Amorosa: felicitat viscuda amb l'estimada al passat. Escriptura poètica i les seves funcions.
• Versos: 20, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Metàfora que designa el desdoblament del jo poètic ("animal de records, lent i trist animal"), hi funciona com a leitmotiv mitjançant la repetició. Adjectivació (lent/trist).

"Els amants"

• Marc espacial: València.
• Poetes referents: Josep M. López-Picó, Petrarca, Carles Riba, Bécquer.
• Temàtica: Amorosa, amor passional viscut al passat i recuperat al present.
• Versos: 25, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Hipèrbole, ironia, comparació, metonímia (quan fa referència a la poesia de Petrarca).

"L'estampeta"

• Marc espaciotemporal: València i Bétera, com a referències a la guerra i a la postguerra.
• Poetes referents: Garcilaso.
• Altres referents: Cinemes valencians de l'època (Coli, Metropol, Goya, Tys). Poemari *Elegies de Bierville* de Carles Riba.
• Temàtica: Se centra en la quotidianitat en l'època de la postguerra.
• Versos: 37, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Metàfores, metonímies ("pares de Garcilaso"), repeticions, repeticions anafòriques ("aquelles cames").

"Cant de Vicent"

• Marc espacial: València (noms de carrers: Pelayo, Gil i Morte o Sant Vicent; monuments: Torres de Serrans), Burjassot (on va néixer), Alboraia/Benimaclet (paisatge que observa des de la finestra).
• Marc temporal: Postguerra ("el poal ple de sang").
• Tema: Quotidianitat de la realitat valenciana de la postguerra.
• Versos: 53, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Metonímies, comparacions.

"Temps"

• Marc espaciotemporal: Paterna, Godella, l'Alqueria del Pi, Benifaraig.
• Marc espacial: Aljub, figuera, murta, canyars.
• Marc temporal: La guerra (camions, pistoles, banderes).
• Poeta referent: Jaume Bru i Vidal.
• Tema: Designa noms propis que són els morts de la guerra. La guerra (l'epígraf d'Ausiàs ja assenyala el desordre).
• Figures retòriques: Metàfora, metonímia ("el foc dels sacrilegis"), repeticions (tradueixen la sensació de desordre de la situació).

"Ací"

• Referents de la realitat: Relacionats amb la figura d'Ausiàs March. València, Gandia, Beniarjó, la catedral de València.
• Altres referents: *Tirant lo Blanc*, el quadre de Jacomart.
• Marc espacial: València, Horta, Gandia, Beniarjó, i la seva casa.
• Marc temporal: No definit.
• Tema: Ausiàs March.
• Versos: 38, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Repeticions i repeticions anafòriques, reiteració, comparacions.

"Per exemple"

• Marc temporal: La guerra i la postguerra.
• Marc espacial: No definit (parla de València).
• Tema: La quotidianitat de la postguerra (por, misèria, repressió).
• Versos: 32, alexandrins, sense rima.
• Figures retòriques: Sinestèsia ("postguerra sorda i amarga"), personificació (de la postguerra: "no demana còleres, demanava comtesses"), metàfores ("s'apagaren els riures estrellats en els llavis"), camp semàntic de la postguerra (por, dolor, sexe, pèrdua de la innocència).

"Assumiràs la veu d'un poble"

• Marc espaciotemporal: No hi ha de manera directa, poble valencià i el seu territori. Verbs en futur, evoquen la postguerra d'una manera llunyana.
• Temàtica: El compromís nacional del poeta amb el poble.
• Versos: 43, octosíl·labs, sense rima.
• Figures retòriques: Polisíndeton (en els primers versos, intensifica el procés que aguarda el poeta com a veu del poble). Retòrica senzilla.