Vicent Andrés Estellés: Llibre de Meravelles i Context

Context Històric i Cultural de "Llibre de Meravelles"

Llibre de Meravelles va ser escrit entre els anys 1956 i 1958, durant la postguerra, però no va ser publicat fins al 1971 a causa de la censura. La Guerra Civil i la dictadura posterior van empitjorar tots els esforços de les generacions anteriors per recuperar la literatura. L'aparició, a partir dels anys 60, de noves editorials, de premis i la lenta però progressiva normalització de la nostra cultura faran possible la recuperació per a la nostra cultura i les nostres lletres d'aquest gran autor. Estellés és considerat per molts "el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV, des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella".

Trajectòria de Vicent Andrés Estellés

Podem estructurar la poesia d'Estellés en tres etapes cronològiques:

• Anys quaranta: Etapa de formació i aprenentatge, amb una poesia en llengua castellana.
• Anys cinquanta i seixanta: Època d'intensa producció poètica en català, en la qual l'autor aconsegueix la plenitud i es consolida com el poeta de la postguerra valenciana.
• Dels anys setanta fins a la seua mort: Etapa de difusió i reconeixement del poeta, quan publica Llibre de Meravelles. És una etapa de maduresa creativa, en la qual Estellés es converteix en el poeta nacional dels valencians.

Podem dir que la publicació de la seua obra l'any 1971 és un punt central en la trajectòria d'Estellés i de la nostra cultura literària en general, ja que va suposar el punt de sortida del Realisme social.

Característiques del Gènere Poètic en el Context

Durant els anys 60, la tendència estètica dominant en la poesia fou el Realisme social. Una poesia que vol exposar la realitat amb tota la cruesa per denunciar les injustícies causades per la dictadura.

Estellés és considerat el principal renovador de la poesia valenciana en aquests anys; la seua obra representa l'evolució cap al realisme dels anys seixanta.

El moviment poètic del Realisme social es va caracteritzar per:

• Una actitud profètica del poeta, que assumeix el destí del poble oprimit i poetitza les seues aspiracions històriques i socials.
• Els poemes solen descriure les realitats més amargues de la guerra i la postguerra.
• El destinatari del poema és la societat; aquests poetes usen un llenguatge directe i comunicatiu.
• Sovint, la poesia esdevé narrativa: ús del vers lliure.

Els temes freqüents són la denúncia de les injustícies, la demanda de llibertat, la sensació d'exili interior, la reflexió sobre la funció del poeta i de la poesia, la temàtica cívica, la reflexió moral i política, la quotidianitat (la vida quotidiana, el treball, la mort, la fam, el sexe...), etc.

L'autor és un testimoni, un home entre els homes ("un entre tants", diu Estellés), que pren una actitud de compromís social. Dins de la poesia realista podem distingir tres tipus: poesia testimonial, poesia social.