Vicent Andrés Estellés i Joan Fuster: Pilars de la Literatura Catalana Contemporània

Les Aportacions de Vicent Andrés Estellés a la Poesia

Estellés és un dels màxims renovadors de la nostra poesia contemporània, un dels principals conreadors del corrent realista de la dècada dels 60. La seua aportació es fa visible a través de l’anàlisi dels trets de la seua obra.

Eixos Temàtics de l'Obra d'Estellés

• La quotidianitat

  El món que envolta Estellés és el tema central de la seua poesia, al qual se supedita la resta de temàtiques. Es tracta d’un poeta de realitats pròpies i col·lectives, de les quals fa inventari, com a bon periodista que fou: la gent, els llocs, les situacions històriques o del dia a dia, les coses senzilles de la vida.

• La mort

  El fet que la seua vida estigués marcada de manera directa per la mort, feu que aquest tema esdevingués permanent. La mort és tractada d’una manera pròxima i personal, coneguda i acceptada.

• L’amor

  Es tracta d’un amor personal, eròtic, quotidià i explícit; aplicat a la seua experiència personal. Aquest tractament enllaça amb la literatura medieval del segle XV.

• El sentiment cívic

  La pàtria per a ell és el drama col·lectiu d'un idioma, d'una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim dictatorial. L’amor a la terra, a la llengua, a la història, la voluntat de catalogar de manera detallada el que som com a poble fan d’aquest un tema cabdal.

Estil i Llengua en la Poesia d'Estellés

Fidel a les seues arrels, Estellés forjà el seu llenguatge literari sobre la llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, la llengua de les obres contemporànies de la literatura catalana, sobretot la dels poetes del segle XX, i la llengua col·loquial que aprengué a l'Horta durant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida¹. Construeix els seus poemes amb un llenguatge directe i un to col·loquial que conviuen amb una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en la seua adjectivació, en les imatges metafòriques, en l’ús de metres regulars i del vers lliure, en l’ús dels topònims...

La Repercussió de l'Assaig de Joan Fuster

La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època és molt important. Fuster comença la seua activitat assagística durant la dècada dels 50, en la qual el règim era la dictadura franquista.

En aquest context sorgia la figura de Joan Fuster, qui en un principi estudia dret, però decideix més tard dedicar-se al gènere periodístic i assagístic, en el qual cultivarà tres línies temàtiques:

• L’assaig humanístic: centrat en l’ésser humà com a individu i com a part d’una col·lectivitat.
• L’assaig sobre història cultural: en el qual aborda l’estudi dels autors clàssics i contemporanis de la nostra literatura.
• L’assaig sociopolític: en què analitza la societat, les causes de la situació actual i les conseqüències d’aquesta.

Joan Fuster esdevingué un símbol al qual seguirien les següents generacions d’escriptors i que obrí el camí de l’assaig. I aquesta ja es pot considerar una repercussió important.

Ara bé, allò que més rellevància social ha tingut es troba en els escrits sociopolítics, especialment en dos: El País Valenciano i Nosaltres, els valencians.

Amb Nosaltres, els valencians, Fuster feu una renovació de l'ideari del valencianisme cap a una catalanitat que ens englobaria, amb la idea dels Països Catalans. Aquesta idea tingué profundes conseqüències:

• Positives: fou seguida per una bona part de la joventut universitària, que inicià el redreçament cultural.
• Negatives: fou rebutjada pel valencianisme més conservador.

És per tot això que podem dir que l’assaig de Fuster tingué repercussions en el context de l’època, ja que amb la seua reflexió aconseguí propulsar moviments socials i ideològics i donar un impuls definitiu a l’assaig en llengua catalana, fet que fa que se’l considere un dels intel·lectuals europeus més rellevants.