Vicent Andrés Estellés: Biografia, Obra Poètica i Estil Literari
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,5 KB
Vicent Andrés Estellés: Vida, Obra i Estil
Biografia de Vicent Andrés Estellés
Nascut en una família de forners, Vicent Andrés Estellés va estudiar Periodisme a Madrid durant la postguerra i va exercir de periodista al diari Las Provincias. Ell escriu des de València, fet que es relaciona amb l’incipient catalanisme valencià, amb figures com J. Fuster, amb qui va coincidir en la tertúlia de l’editorial Torre. Els seus orígens se situen en el Grup poètic de postguerra. Va ser expulsat del seu treball per la pressió dels poders anticatalanistes del País Valencià.
Obra Poètica de Vicent Andrés Estellés
La seua prolífica obra s’emmarca en els pressupòsits del realisme social.
El Llibre de les Meravelles
El Llibre de les meravelles és la seua obra de més èxit. El poemari segueix un itinerari pels carrers i barris de València. Estellés es declara lligat al destí del seu poble i es compromet a testimoniar la misèria i la repressió que viu, així com la que han hagut de patir en el passat. Reflecteix els problemes, els defectes... No idealitza res: és realista.
Horacianes: Vida Valenciana i Roma Imperial
En Horacianes es retrata la vida valenciana dels anys 60 i es barreja amb la Roma imperial. El guia, identificat amb el jo poètic, dialoga amb diversos amics. S’aconsegueix així:
- Un efecte objectivador.
- Universalització d’una experiència local.
L'Actitud de l'Artista: Compromís i Expressió
Biopoesia: La Veu de l'Intel·lectual
La biopoesia és l’expressió solitària de l’intel·lectual que es nega a sotmetre’s al silenci, perquè el silenci l’acosta a la inexistència. És la necessitat de transcendir a través de l’art.
Comunicació Exacta i Enginyosa
El poeta vol arribar als lectors: quan ubica temps i lloc en èpoques clàssiques, no hi ha paradoxa: confon la realitat del passat amb la d’ara, i salva la censura amb enginy.
El Poeta-Profeta: Símbol del Poble Valencià
Estellés és un poeta popular que es converteix en un símbol del País Valencià. Canalitza un sentiment cívic col·lectiu: és intèrpret de les paraules de la tribu i de les reivindicacions del seu poble. El poeta és la veu del poble que marxa, que viu el drama de la postguerra.
Temàtica en l'Obra d'Estellés
Un erotisme directe, explícit, provocador, però a vegades distanciador. És un amor concret i quotidià. La poesia d’Estellés és una crònica de la vida quotidiana que s’acosta al lector amb emocions i passions que l’identifiquen. Se centra en:
Amor i Sexe: Passió i Quotidiana
L’amor és la columna vertebral de la seua poesia. Aquest amor és desesperat i apassionat: un amor de racons furtius. L’atracció pot ser de diferents maneres:
- Sexe directament.
- Sofisticació del desig.
- Sentiments espiritualitzats.
La Mort: Presència Constant i Metafòrica
La mort és un tema permanent, amb dues presències:
- La mort coneguda, íntima i profunda. Amb transcendència i acceptada.
- El recurs metafòric de la mort com a destí d’humiliacions contínues.
Poesia Cívica i Patriòtica: Compromís amb la Terra
La temàtica és la quotidianitat. Adopta una postura compromesa: es considera un entre tants i es rebel·la contra l’opressió que pateix el poble i contra la usurpació de la pàtria. Aquesta no és una paraula grandiloqüent: és l’amor a la terra.
Estilística de Vicent Andrés Estellés
El llenguatge és accessible sense conceptes dificultosos ni construccions enrevessades.
Ús de la Varietat Valenciana de l'Horta
Ús de la varietat catalana que es parla a l’Horta valenciana, la qual aconsegueix gran eficàcia poètica.
Barreja de Registres i Recursos Literaris
Barreja de registres:
Dignificació del Registre Col·loquial
Aconsegueix dignificar i elevar el registre col·loquial i dialectal valencià al nivell de llengua literària: expressions populars i lèxic senzill, amb un filtre culturalista.
Filtre Culturalista del Món Llatí
Filtre culturalista del món llatí: ús, per imitació, de temes i formes del món clàssic.
Classicisme i Homenatge al Segle XV
El seu classicisme: continu homenatge als autors del segle XV amb citacions que encapçalen poemes i contingut.
Comparacions Ausiàsmarquianes
Comparacions, d’influència ausiasmarquiana, que relacionen una idea abstracta amb algun objecte quotidià i banal.
Inclusió de Paraules Antipoètiques
Inclusió de paraules inusuals en la literatura culta, antipoètiques:
- Llenguatge vulgar i obscè.
- Fusió amb un altre llenguatge líric i emotiu. El resultat és expressiu i contundent.
- Funció denunciadora de la hipocresia verbal establerta.
Humorisme i Contrast Irònic
L’humorisme ocasional i l’inaudit: efectes de ruptures de to o d’intel·ligent contrast irònic.
Paròdia de Tòpics Renaixentistes
Paròdia a les èglogues i als tòpics del Renaixement del segle XVI.
Elements Dramàtics i Teatrals
Elements dramàtics, teatrals i finals anticlimàtics de vegades.
Referències a la Cultura Popular
Referències circumstancials a la cultura popular: cinema, música...
Connotacions de Tristesa i Tendresa
Connotacions de tristesa, enyorança i desemparament, que produeixen tendresa.
Adjectivació Geminada
Adjectivació geminada, anteposada i postposada al substantiu, que alenteixen el ritme.
Projecció del Jo Líric
Projecció del jo líric:
El Poema Confessió
Poema confessió: Ús de la primera persona. A partir d’ací, assumeix la veu del seu poble. Amb confessió íntima de caràcter universal.
El Poema Diàleg
Poema diàleg: El jo es desdobla en un jo i en un tu. Un tu que és el desdoblament del poeta, que es projecta al lector (l’amic, l’amant, la mort) i que vol fer l’experiència pròpia del poeta.