Vicent Andrés Estellés: Biografia, Obra i Llegat Poètic Valencià

Vicent Andrés Estellés: Biografia i Llegat Poètic

Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 — València, 27 de març de 1993

Vida i Trajectòria Professional

De família humil, Vicent Andrés Estellés fou aprenent de forner i d’orfebre, i també mecanògraf. Gràcies a una beca, va estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949, va treballar al diari Las Provincias de València, on va arribar a ser redactor en cap.

Obra Poètica: Prolificitat i Renovació

Estellés fou un poeta extraordinàriament prolífic i amb una edició marcadament dispersa. Corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava “els manuscrits de Burjassot”, de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració. Altres sèries en què va aplegar alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim Mural del País Valencià, del qual va publicar fragments a partir del 1978 i que va aparèixer pòstumament el 1996.

Primers Llibres i Reconeixement

Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que va publicar foren:

• Ciutat a cau d’orella (1953)
• La nit (1956), volum suscitat per la mort d’una filla
• Donzell amarg (1958), premi Cantonigròs 1957
• L’amant de tota la vida (1966)

Al començament dels anys setanta, l’aparició de noves obres va marcar l’inici del seu reconeixement i popularitat:

• Lletres de canvi (1970)
• Primera audició (1971)
• L’inventari clement (1971), premi Ausiàs Marc 1966
• La clau que obri tots els panys (1971), premi Diputació de València 1958

L'Obra Completa i la Popularitat

A la seva popularitat va contribuir, així mateix, l’edició de l’anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d’Or; Les pedres de l’àmfora (1974), Lletra d’Or i premi Crítica Serra d’Or; Manual de conformitats (1977); Balanç de mar (1978), premi Crítica Serra d’Or; Cant temporal (1980); Les Homilies d’Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi Montllor; Versos per a Jackeley (1983); Vaixell de vidre (1984); La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel (1990)—, que recull, segons el criteri de l’autor, part de la seva obra, ja publicada o, sobretot, inèdita.

Temes Recurrents i Estil Poètic

La seva expressió poètica presenta dues constants: la mort i el sexe. Al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua vulgar.

Obra en Prosa, Teatre i Memòries

Estellés també va conrear altres gèneres. Té algunes composicions en prosa, algunes novel·les com El coixinet (1988), obres teatrals com els poemes escènics de l'Oratori del nostre temps (1978), guions de cinema inèdits i unes memòries de les quals han aparegut tres volums:

• Tractat de les maduixes (1985)
• Quadern de Bonaire (1985)
• La parra boja (1988)

Reconeixements i Premis Honorífics

La seva trajectòria va ser àmpliament reconeguda amb nombrosos guardons:

• Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978)
• Creu de Sant Jordi (1982)
• Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990)
• Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura (a títol pòstum)

Llegat i Premi de Poesia

Des del 1973, dins la Nit dels Octubre de València, es convoca un premi de poesia amb el seu nom, perpetuant així el seu llegat en la literatura catalana i valenciana.