Vicent Andrés Estellés: Aportacions al Gènere Poètic Valencià

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés estudià periodisme a Madrid, començà a escriure poesia a la postguerra de forma clandestina amb l'editorial La Torre i treballà al diari Las Provincias. L'èxit de Llibre de Meravelles el 1971 fou tan gran que provocà la publicació immediata de la seva obra anterior. Cal situar-lo en el “Grup poètic de postguerra”. És un poeta original tant pel tractament dels seus temes com per l'estil, caracteritzat per un experimentalisme formal i lingüístic.

Formació i Estil Lingüístic

El seu llenguatge literari es forja sobre:

• La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV, especialment Ausiàs March.
• La literatura catalana/valenciana contemporània, sobretot la dels poetes del segle XX.
• El valencià col·loquial de l'Horta de València que aprengué de menut i mantingué durant tota la vida.

Probablement per la seva formació periodística, manté una actitud de cronista apassionat, de poeta que narra la vida de la postguerra espanyola amb descripcions realistes. Fa un inventari dels personatges i dels esdeveniments quotidians, creant una poesia molt personal que, potser, és l'essència de València i la seva gent. De forma clara i senzilla, afronta veritats atemporals i apàtrides, encara que paradoxalment la seva obra s'arrela fortament a la seva terra i al seu temps.

El Tractament de la Llengua i la Retòrica

Al costat de l'ús sorprenent de paraules del registre col·loquial o del tractament directe de la sexualitat, la poesia d'Estellés evidencia una particular elaboració estilística i retòrica, en l'adjectivació, les metàfores, en el filtre culte, així com en l'ús de metres regulars i del vers lliure; i en els topònims que per a ell són paraules carregades de simbolisme.

Temes Centrals de la Poesia Estellesiana

Estellés ha tractat de manera molt personal temes com l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat i el camp i la dona, sempre des d'una perspectiva quotidiana.

L'Amor i l'Erotisme

Té una atracció obsessiva per l'amor, que esdevé l'espina dorsal de tota la seva lírica, en una gamma de sensacions que van del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Aquesta forma crua de tractar l'experiència del sexe és insòlita en la poesia catalana o valenciana anterior a ell, i poc freqüent en la posterior. Com Ausiàs March, Estellés és original en mostrar els grans dubtes i les lluites interiors entre el cos i l'ànima, embolcallats amb un erotisme popular.

La Mort com a Contrapart

L'amor, la vida, és la negació de la mort, per això amor i mort solen anar junts en Estellés. La mort és un tema clau; el poeta distingeix entre la Mort (amb majúscula), personificada, amb la qual el poeta fins i tot dialoga, i les morts (amb minúscula), doloroses totes, especialment les familiars.