La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi Completa i Context Històric

Cronologia i Context Històric de La Vicaria

Cronologia: Segona meitat del segle XIX.

Context històric: Exili de la reina Isabel II a França. És l'època del Sexenni Revolucionari. Com que no hi havia cap successor a la corona, es va fer venir Amadeu de Savoia des d'Itàlia, que va regnar durant uns dos anys. Es va caracteritzar per ser una època de canvis. Es va unificar el sistema monetari i d'impostos. La població va créixer notablement i es dedicava al sector agrari i de la indústria. A Catalunya es van crear les Juntes Revolucionàries.

Estil de Marià Fortuny: Mestre del Segle XIX

Marià Fortuny és un artista català, el més important del segle XIX i l'únic que obtingué un reconeixement internacional. Va tenir una formació a l'Escola de Belles Arts de Barcelona en ple Romanticisme. Es trasllada a Roma i entrarà en contacte amb la pintura barroca de l'Escola de Roma, desenvolupant un realisme influenciat per aquesta escola. Tindrà una sèrie d'estades al Marroc com a pintor de testimoni de les Batalles del Nord d'Àfrica, on realitzarà apunts i obres de gran format. Al Marroc rebrà la influència de la llum. Més tard viatjarà a París, on entrarà en contacte amb pintors contemporanis que el portaran cap al camí del realisme. Farà llargues estades a Madrid, concretament al Prado, on rebrà influències de Goya, que al seu torn les va rebre de Velázquez, i aquest de Ticià (pintura veneciana). La seva clientela serà la burgesia i l'aristocràcia. Va morir jove, fet que va impedir que un estil que començava a iniciar-se, l'impressionisme, hagués continuat per aquesta via. Va tenir influència en altres pintors i va crear un corrent anomenat fortunisme o pintura de "casaques", pròpies del segle XVIII. Al cap de poc temps, va quedar a l'oblit per l'impressionisme.

Anàlisi de l'Estil de l'Obra: Realisme Preciosista

Estil de l'obra: Realisme, però amb el segell de Fortuny (realisme preciosista, de l'Escola de Roma, burgès o costumista).

Tècnica i Suport de La Vicaria

Tècnica: Oli de llinassa (tècnica utilitzada des del segle XV fins al segle XX).

Suport: Taula.

Anàlisi Formal de La Vicaria de Fortuny

• Perspectiva: Sí.
• Línia o dibuix: Dibuix (pincellada).
• Colors: El color és desbordant en vitalitat i riquesa, i predominen les tonalitats càlides per damunt de les fredes.
• Llum i ombra: La llum es reparteix homogèniament per tota la superfície del quadre.
• Composició: Asimètrica (Fortuny intenta equilibrar), oberta. Les línies verticals (barrots, persones) predominen per damunt de l'horitzontalitat de la taula.

Iconografia i Gènere de l'Obra

• Religiosa: No, és civil.
• Procedència: Tema inspirat en la societat del segle XVIII.
• Interpretació: Realista.
• Elements: Societat burgesa.

Gènere: Pintura costumista o de gènere. Representa una escena que podria passar, però no és real.

Significat i Recepció de La Vicaria

• Tema: Representa la signatura d'un contracte matrimonial en dependències eclesiàstiques. L'artista presta una gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient, tot fent una distinció de classes.
• Recepció: En aquest moment, parlem d'un artista que té la necessitat de crear i la seva obra va dirigida a la societat de l'època.

Funció i Ubicació Actual de l'Obra

Funció de l'obra: Estètica.

Relació: Avui en dia, la funció continua sent estètica i ens ajuda a entendre l'art de l'època. Està situada al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).