La Vicaria de Fortuny: Anàlisi Detallada i Context Històric

Classificació de l'obra de Marià Fortuny

Títol

La Vicaria

Autor

Marià Fortuny

Cronologia

1867-1870

Escola o país

Catalunya

Estil

Realisme / Anecdotisme

Descripció detallada de l'obra

Suport i tècnica pictòrica

L'obra és un oli sobre tela amb unes dimensions de 60 cm x 94 cm. Aquest procediment consisteix en barrejar els pigments amb oli de lli.

Anàlisi formal i compositiva

La pinzellada es caracteritza per ser lliure i preciosista. El color destaca per la vitalitat i la riquesa, amb una predominança de les tonalitats càlides per damunt de les fredes. La llum es reparteix homogèniament. Les figures estan disposades de manera asimètrica, amb una marcada concentració de personatges a la dreta. L'acció principal és la signatura del nuvi al registre eclesiàstic, que està lleugerament desplaçada cap a l'esquerra del centre del quadre. Els convidats parlen sense prestar gran atenció a l'esdeveniment principal. El fet que no es vegi la paret esquerra de la vicaria fa que l'espectador no es faci una idea real de les seves dimensions. La verticalitat en el conjunt predomina per damunt de l'horitzontalitat. A la dreta de la taula hi ha un conjunt de personatges més humils que semblen esperar el seu torn. La catifa groga contrasta amb el marró del terra i serveix d'element distintiu entre ambdós grups, tot i la presència d'una de les dames al racó, que simbolitza la condescendència amb els menys afortunats.

Antecedents i influències artístiques

L'obra de Fortuny tingué gran èxit durant la dècada dels 70 del segle XIX, sobretot a França. Fou admirador de l'obra de Renoir en la seva joventut. Igual que Delacroix, va viatjar a l'Àfrica per fer un encàrrec de la Diputació de Barcelona, i allà va quedar impressionat per la llum, els colors i els temes. Durant la seva estada al Prado, va estudiar els venecians, el Greco, Velázquez, Ribera i, especialment, Goya. Va tenir gran acceptació per part del públic i gran quantitat d'artistes es van inspirar en la seva manera de concebre la pintura. Són els anomenats «fortunyistes». Entre ells destaquen, a Espanya, Tomás Moragas i Eduardo Zamacois; a França, Henry Regnault; o a Itàlia, Eduardo Dalbono. A Roma, durant la vida de l'artista, hi va haver moltes falsificacions de les seves obres.

Relació amb altres obres de Fortuny

A la majoria de les seves obres, Fortuny tendeix a fer servir el clarobscur i a fer les obres molt realistes. Hi ha obres paisatgístiques com La Batalla de Tetuan, que és també un document històric, o altres exòtiques, com L'Odalisca.

Diferències amb l'Impressionisme coetani

Tot i ser contemporani dels impressionistes, Fortuny no arriba a la modernitat d'aquests pintors com Manet. És més clàssic en els temes i en les maneres de representar els personatges o en la intenció moralitzadora de l'obra, i fa servir el clarobscur, mentre que els impressionistes utilitzen la tècnica dels colors complementaris.

Funció original de 'La Vicaria'

La funció d'aquesta obra era decorar la llar d'algun personatge adinerat que desitgés adornar alguna estança amb una obra de tema amable com aquesta.

Interpretació: Iconografia i significat

Aspectes iconogràfics de l'obra

La Vicaria és un quadre costumista inspirat en els tràmits burocràtics que Fortuny va haver de fer per casar-se amb Cecilia Madrazo. En ell hi veiem un interior en què destaquen una gran reixa de ferro forjat al fons, un braser a l'esquerra i una catifa a la dreta. Els personatges són eclesiàstics i dos grups de classe social diferenciada: al centre, un grup ricament vestit i, a la dreta, un grup popular en què destaca un torero.

Significat i context artístic

La pintura del seu temps tenia poca predisposició per la grandiloqüència neoclàssica o pels grans formats. El màxim representant d'aquesta tendència fou Meissonier, que imposà i posà de moda els tableautins, pintures de gabinet de dimensions petites. Un altre motiu del canvi de rumb de l'art pictòric fou l'aparició de la burgesia com a nou client dels artistes. El marxant de Fortuny exposà La Vicaria a París. La fama que adquirí el pintor tingué abast europeu.

Context històric i cultural

París era el punt de mira de tota Europa, tot i que cadascú investigava segons els seus propis gustos. L'impressionisme i la seva recerca de veritat tanquen un procés que s'havia iniciat segles abans, durant el Renaixement. Paral·lelament, comença a sorgir un sentiment de final d'època que porta a una reflexió espiritual i al simbolisme. Aquests dos moviments es desenvolupen a Europa alhora mentre aquesta s'està industrialitzant. A Catalunya, la industrialització és especialment important. Les arts s'ajunten amb un objectiu concret: servir la nació. Fortuny és un pintor català una mica més gran que la generació dels impressionistes. Morí jove i la crítica s'ha plantejat la possibilitat que hagués evolucionat cap a l'impressionisme. Va tenir molt d'èxit en la seva època.