Viatges d'Orient a Occident i la ruta de Marco Polo

Van arribar viatgers d'Orient a Occident? Per què?

De cent missioners només en van aconseguir arribar dos, ja que tenien por de travessar l'Orient: va ser, per tant, un 98 % de fracàs. Tampoc van arribar gaire lluny perquè, un cop a Armènia, els frares que s'havien quedat amb ells se'n van anar. A més, aquests monjos eren persones cultes i savies, i sovint eren gent gran i poc aventurera.

Les mercaderies arribaven, però sovint a través d'intermediaris, i dels viatgers que venien de l'Orient cap a l'Occident n'hi havia molt pocs. En canvi, hi havia més moviment de viatgers sortint de l'Occident cap a l'Orient.

Una causa d'aquesta diferència era que l'Occident, en molts moments, disposava de més riquesa, mentre que alguns territoris orientals mostraven pobresa i, per això, no cridaven tant l'atenció. Els viatgers que han escrit sobre els seus viatges sovint han estat titllats de mentiders, perquè el que explicaven semblava llegenda o conte fantàstic; però avui dia se sap que moltes de les seves descripcions contenen fets reals.

Com va arrencar el viatge de Marco Polo? Descriu els indrets per on passa.

El viatge de Marco Polo va començar en una caravana amb mules i cavalls: avançaven pels camins pujant i baixant, travessant i rodejant muntanyes, dormint on podien i amb molta paciència. Marco Polo, el seu pare i l'oncle van emprendre el trajecte que sortia de les ribes del Mar Negre o del que avui és Turquia, i van travessar:

• les muntanyes de Pèrsia,
• els deserts,
• el centre d'Àsia,
• les muntanyes del Pamir,
• els oasi del desert del Taklamakan,
• i finalment van arribar al nord de la Xina i a la Mongòlia.

Tot plegat va durar diversos anys: van trigar aproximadament quatre anys fins a arribar a Pekín després de llarguíssimes peripècies.

Alexandre el Gran ja havia fet aquest viatge amb anterioritat?

Alexandre el Gran va recórrer una bona part d'aquestes rutes en la seva expansió: va arribar fins a l'Afganistan i l'Índia. D'altra banda, Jenofont (Jenofont de Grècia) va arribar fins al cor de l'imperi persa. En general, aquests recorreguts eren extrems i exigien molta paciència, també per part dels animals que transportaven la gent i les mercaderies.

Què van trobar pel camí? Els sorprèn?

Pel camí van topiar amb Pèrsia, que ja tenia contactes amb l'occident. Un dels episodis que va sorprendre Europa va ser la notícia que, segons algunes versions, la tomba dels Tres Reis es trobava en territoris orientals —fet que va causar escàndol quan les notícies van arribar a Europa, ja que l'esmentada relíquia es venerava a la catedral de Colònia.

Marco Polo, en el seu llibre, va descriure moltes coses que resultaven sorprenents per a la gent europea: algunes narracions semblaven gairebé llegendàries i, entre altres relats, parla de la llegenda de l'arbre sec. Moltes de les seves observacions van cridar l'atenció i van fer dubtar els lectors europeus de l'època.

Què és la llegenda de l'arbre sec?

La llegenda de l'arbre sec explica que hi ha un arbre enorme que, en cert sentit, marcava la fi del món. Aquest arbre estaria situat a les planures de Pèrsia, a la zona anomenada Hora Sand. Quan Marco Polo va passar per aquell indret, es va preguntar si realment trobaria l'arbre sec. Finalment se'l troba, però rera d'aquell arbre hi havia més territori i pobladors, de manera que ell mateix desmenteix la idea que l'arbre sec suposés la fi del món.

Es van plantejar fer un mapa, ell i els seus parents?

El llibre de Marco Polo no pretén ser un mapa ni res semblant; allò que en alguns moments queda molt evident és que volia ser una guia per a comerciants. La descripció de les riqueses que Marco Polo veu a la Xina és, sovint, estereotipada i orientada a interessos comercials.

En definitiva, el llibre funciona com una guia comercial medieval: parla de geografia, gastronomia i cultura de cada ciutat, i ofereix informació útil per als mercaders de l'època.