Viatges, Llegendes i Anècdotes: Un Recull de Relats Personals

El senyor Enric i els seus comportaments erràtics

Sovint veia el senyor Enric. I és per això que aquell dia em preguntava per què volia tota aquella roba estranya. Vaig voler preguntar-li, però no ho tenia gens clar. Finalment, em vaig decidir. I em va contar que estava fart que la canalla li digués llardós per la roba que habitualment duia. Es coneix que no li arribava prou sang al cervell o que començava a repapiejava. No em va sorprendre gens, perquè des de feia un temps tenia comportaments una mica erràtics. A partir d'aquell moment, res no em va sorprendre, i en va fer moltes calamitats.

Esperances a Damasc: l'estiu del 1100

Després de tantes desfetes successives, tantes humiliacions, les tres notícies inesperades que van arribar a Damasc aquell estiu del 1100 havien de suscitar moltes esperances. No solament entre els militants religiosos que envolten el Cadí, sinó també en els mercats, sota les arcades del carrer Dret, on els mercaders de seda groga, de brocats de tela adomassada o de mobles damasquinats, asseguts a l'ombra de les parres, interpel·len d'una parada a l'altra per damunt dels caps dels vianants amb la veu dels dies de glòria.

Les meves vacances inoblidables a Barcelona

Aquestes Pasqües, la meva nòvia i jo vam anar de vacances a Barcelona. Vam estar allotjats en un hotel cèntric de la capital, des de dijous fins dilluns, que va ser el dia que vam tornar a casa. Era el mes de març, per tant, feia dies de pluja i fred.

Durant aquests dies a Barcelona, passejàvem amunt i avall amb el cotxe, recorrent tota la ciutat i gaudint de tots els llocs que aquesta ens oferia. També vam agafar el tren i el metro, ja que hi havia llocs als quals no podíem accedir amb cotxe. Vam visitar molts llocs, entre altres, el Camp Nou, el Parc Güell, el Passeig de Gràcia, Montjuïc, les Rambles, la Plaça d'Espanya... En definitiva, els llocs més emblemàtics d'aquesta meravellosa ciutat. Però en aquest viatge no sols vam visitar molts llocs, també vam fer amistats, gent amb qui avui en dia encara mantinc el contacte. A poc a poc, aquella gran ciutat, plena de gratacels i trànsit, es va anar convertint en un lloc màgic per a nosaltres dos. Aquell viatge em va permetre desconnectar de la rutina i l’estrès i viure experiències inoblidables.

En conclusió, puc dir que vam passar uns dies increïbles que, segurament, ni ella ni jo oblidarem.

Una anècdota memorable: la collita d'albercocs

Com qualsevol dia de juny, la meva mare i jo havíem d’anar al bancal a collir albercocs. Era un dia calorós i feia molta humitat.

El meu pare em va dir que havíem de recollir tot el bancal en tan sols un matí. Així doncs, la meva mare i jo ens vam alçar quan encara era de nit i en un parell d’hores havíem acabat la feina. Després, vam carregar la fruita en el petit camió i ens vam dirigir cap a la cooperativa. De camí, es va punxar una roda. Aquest entrebanc ens va fer arribar tard a l’entrega i, com a conseqüència, ens van multar pel retard. Semblava que ja no ens podien passar més coses, però sí... Quan tornàvem a casa vam ser multats per superar un límit de velocitat i, una mica més tard, la roda es va punxar per segona vegada. Com ja no teníem una altra roda de recanvi, vam cridar a la grua perquè ens remolqués fins al taller més proper. Una mica després vam arribar a casa.

A la nit, quan el meu pare va arribar a casa de treballar, ens va preguntar com havia anat el matí. La meva mare li ho va contar tot, i, des d’aquell dia, no ens ha tornat a deixar anar sols.

La llegenda de l'Home del Sac: por i educació

L'Home del Sac és un personatge popular conegut per segrestar nens i nenes que no tenen una conducta adequada. La gent diu que és un home gran que vaga pels carrers amb un sac penjat a l’esquena.

Durant molt temps, s'ha espantat els nens amb la figura de l'horripilant Home del Sac. Aquest fet provocava que quan els nens veien un home carregat d’un sac, els seus pitjors temors els envaïen.

«Porta’t bé, o vindrà l'Home del Sac i se t’emportarà». Aquesta era la frase pronunciada per molts pares als nens que es comportaven malament, tornaven tard a casa o no volien anar-se'n aviat al llit. Era una forma més de mantenir els seus fills a ratlla. Fins i tot es va arribar al punt de poder convocar l'Home del Sac, amenaçant els més petits amb què aquell home vindria a endur-se’ls si no es portaven bé.

En conclusió, la finalitat d’aquestes històries de por era dissuadir i convèncer els nens d’alguna cosa, un mètode hàbil que les nostres àvies i mares dominaven a la perfecció. I encara que sembli mentida, solia donar resultat.