Viatges i comerç a l'Imperi Romà: naus, vies i mites

Narratio

Narratio

Tots els comerciants havien de viatjar perquè en diversos llocs compraven i venien mercaderies. A l’antic Imperi Romà els viatges eren difícils i llargs. Els romans feien viatges per terra o per mar. La navegació no sempre era fàcil: els mariners havien d'esperar el mar tranquil i un vent favorable.

Els grecs eren millors navegants que els romans. Hi havia dos tipus de naus: les primeres eren les naus llargues, que eren naus de guerra, i les de transport, les quals transportaven mercaderies. Totes les naus tenien la proa a la part del davant i la popa a la part de darrere. Unes navegaven amb rems i altres amb veles. Els homes que volen navegar van al port, on les naus romanen lligades o subjectes amb àncores.

Els viatges per terra eren molt llargs. Totes les ciutats de l’Imperi Romà estaven unides per camins. Molts camins tenien l’inici a la ciutat romana.

Els soldats romans feien les vies i col·locaven els miliaris que indicaven la distància entre ciutats; també aixecaven ponts, perquè hi havia rius i valls que separaven els diferents llocs.

Els romans tenien molts vehicles amb els quals viatjaven; en els viatges llargs convé tenir cavalls, però els homes pobres caminaven perquè no tenien diners. Els patricis també tenien esclaus que portaven lliteres amb l’amo en els viatges curts.

Responde latine

Cur pater Claudiae navigat?

Pater Claudiae navigat quia mercator est.

Cur in Imperio Romano itinera difficilia erant?

Itinera difficilia erant quia per terram aut per mare itinera faciebant.

Quid faciebant naves onerariae?

Naves onerariae merces transportabant.

Quid habebant omnes naves?

Omnes naves habebant proram et puppem.

Quomodo itinera terra erant?

Itinera terrestria erant longissima.

Quis in Imperio Romano vias faciebat et miliaria collocabat?

Milites Romani vias faciebant.

Quid faciebant homines pauperes in itineribus?

Homines pauperes ambulabant.

Dèdal i Ícar — el mític inventor

Dèdal i Ícar

El mític inventor

Coneixem aquesta història gràcies als autors clàssics com Ovidi i Apollodor. Dèdal era un important arquitecte d'Atenes; a la vegada era inventor, escultor i constructor. A l'illa de Creta va fer diversos treballs per al rei Minos i va tenir un fill anomenat Ícar.

Dèdal va construir una vaca de fusta buida per dins, per ordre de Pasífae, esposa del rei; aquesta construcció va permetre que Pasífae tingués relacions amb un bell toro, pare del Minotaure. Després va dissenyar el laberint per tancar el monstre antropòfag, meitat home i meitat toro.

El rei Minos va castigar Dèdal per ajudar Pasífae i el va tancar amb el seu fill Ícar al laberint. Però l'inventor va idear un camí per escapar: va construir unes ales amb plomes d'au unides amb cera.

Dèdal va advertir Ícar que no havia de volar ni massa alt ni massa baix, car amb la humitat del mar les ales perdien efectivitat i amb la calor del sol la cera es fondria. Però Ícar es va fascinar amb la llibertat de volar i va pujar tan amunt que la calor va fondre la cera, fent que Ícar caigués al mar.

Dèdal es va salvar i va enterrar el seu fill en una illa que van anomenar Icària. Ell va viure a Sicília fins que va morir. Allà va construir el temple d'Apol·lo i hi va dedicar les seves ofrenes com a ofrena.

L'Imperi

L'Imperi va del s. I aC al s. V dC.

Després de la mort de Cèsar es forma un segon triumvirat, format per:

• Octavi: nebot i fill adoptiu de Cèsar.
• Marc Antoni: lloctinent de Cèsar.
• Lèpid: polític.

Entre els tres es van repartir l'Imperi Romà per controlar-lo. Al cap de poc temps va esclatar la guerra entre ells, però al final va resultar vencedor Octavi.

La derrota de Marc Antoni i Cleopatra es va consumar a la batalla naval d'Àccium. Marc Antoni va morir i Cleopatra es va suïcidar per no ser capturada; segons la tradició es va deixar picar per una serp verinosa.

L'any 27 aC, Octavi va passar a ser conegut com August (venerable). Va passar a tenir tot el poder a les seves mans, però va intentar evitar semblar-se a un rei i va mantenir les institucions republicanes. També se li va atorgar el títol de princeps civium et senatus.

L'emperador Octavi es va envoltar d'una escolta personal anomenada guàrdia pretoriana.

August va organitzar l'Imperi Romà, que tenia 44 províncies, i les va dividir en dos grups:

Províncies senatorials

• Territoris relativament pacífics amb pocs conflictes.
• Governades per un governador nomenat pel Senat.
• No tenien soldats permanents a càrrec directe del governador.

Províncies imperials

• Territoris amb més inseguretat i possibles revoltes.
• Allà es desplegaven tropes permanents (legions).
• L'emperador nomenava directament el governador per comandar les legions.

August també va impulsar una reforma moral a Roma (per exemple, limitacions sobre divorcis i determinades pràctiques socials). Una d'aquestes mesures va portar a l'exili del poeta Ovidi. Hi ha hagut teories sobre un enverinament d'August, però la versió més acceptada és que va morir de vellesa.