Viatge per Itàlia: De Roma a Anxur i la Relació amb Mecenes

Viatge per Itàlia: De Roma a Anxur

Havia emprès el viatge des de Roma, imponent, i em rebé Arcia en una modesta casa d'hostes. M'acompanyava el rector Heliodor, el més docte dels grecs amb diferència. D'allí vaig passar al Forum d'Api, que és ple de barquers i d'hostalers espavilats. Vam fer, per comoditat, aquest viatge en dues jornades, que els més agosarats fan en una tirada. La Via Apia, si hom viatja sense pressa, no es fa tan feixuga.

Incomoditats Nocturnes i Arribada

Aquí, a causa de l'aigua, que era un fàstic, declaro la guerra al meu estómac, i de no gaire bon humor espero que els meus acompanyants acabin de sopar. Ja la nit es disposava a estendre les ombres sobre les terres i a escampar pel cel els seus senyals.

És el moment en el qual els esclaus i els barquers, els barquers i els esclaus, comencen a discutir:

• "Atraca aquí!"
• "Que ja n'has embarcat tres-cents! Prou ja, no n'hi caben més!"

Mentre es fixa el preu, mentre no han lligat la mula, ha passat ben bé una hora. Entre els mosquits i les granotes palustres del pantà ens treuen el son; un mariner empapat de molt vi dolent canta a la seva estimada absent juntament amb un viatger, competint entre ells. Finalment, cansat, el viatger comença a dormir i el mariner mandrós lliga la corda de la mula que havia deixat pasturar a una pedra i s'estira roncant boca amunt.

Ja havia arribat el dia quan sentim que la barca no avançava, fins que un de mal caràcter salta i colpeja amb un bastó de salze el cap i les espatlles del mariner i de la mula: amb prou feines a la quarta hora ens desembarquen. Rentem les nostres cares i mans a l'aigua de Ferònia. Després, després d'esmorzar, avancem tres milles i pugem a Anxur, situada àmpliament sobre roques blanques.

La Qüestió de l'Origen i l'Amistat amb Mecenes

1,6: El Fill d'un Llibert

Ara torno al meu cas, jo que sóc fill d'un llibert. I tothom em retreu que sóc fill d'un llibert precisament ara, Mecenes, que sóc rebut a casa teva, tot i que abans també ho feien, perquè com a tribú donava ordres a una legió romana. Ara bé, no és el mateix cas. Potser algú farà una crítica al meu càrrec, i potser serà justificada, però no ho serà de cap manera si la fan pel fet que tu siguis el meu amic, sobretot perquè, la teva amistat, tu t'esforces a concedir-la a persones que en són dignes i estan lliures d'intrigues i ambicions.

Jo no podria considerar-me afortunat si fos per atzar que m'hagués tocat ser amic teu. Però no va ser la sort la que em dona el present de la teva amistat. Fou, en primer lloc, l'excellent Virgili, i després Vari, els qui et van parlar de mi.

La Primera Trobada

Quan vaig venir a la teva presència, vaig deixar anar quatre paraules mal dites, perquè el pudor, que és mut, m'impedia estendre'm, i et vaig exposar, no que jo hagués nascut d'un pare il·lustre, ni que em passejava per les meves finques muntant un cavall saturei, sinó el que jo era. Em respons, com tens per costum, amb dues paraules. Jo marxo. Passats nou mesos, em tornes a convocar i em convides que formi part de la llista d'a...