El Viatge Interior de Sebastião Salgado: Ànima, Comunicació i Filosofia

Simone Weil i la Malaltia de l'Ànima de Salgado

Arran d’això, introduïm Simone Weil. En un dels moments del viatge, Sebastião Salgado assegura que està malalt, i no d’una malaltia infecciosa, sinó que tenia l'ànima malalta. Aquesta ànima està conformada per diversos factors com la llibertat, l'obediència, la responsabilitat i l'honor. La seva ànima i les seves necessitats van evolucionant durant el seu viatge.

En primer lloc, té la llibertat d’elecció de triar dedicar-se a la fotografia i recórrer el món descobrint veritats que desconeix. En segon lloc, l'obediència, és a dir, el consentiment —en aquest cas necessari— de la seva dona per dur a terme aquest projecte de vida. També la responsabilitat, és a dir, troba el seu sentit a la vida, és útil. Per tant, ell va marxar amb allò indispensable per a l’ànima. Fins que es va trobar en situacions i desgràcies que superaven la força humana. La inseguretat paralitza l’ànima; la por i el temor poden arribar a ser mortals. Aquest temor es percep en diferents declaracions de Sebastião, per exemple: quan parla de la generalització de la violència, la percepció que l’odi és contagiós, quan havia de parar a plorar mentre feia fotografies, etc. Però, per sobre de tot això, ell és una persona que estima la veritat, i ho demostra.

Els Axiomes de Watzlawick i la Comunicació en l'Obra de Salgado

Retornant al tema de la comunicació, cal destacar tres axiomes de la teoria de Watzlawick:

• En primer lloc, «és impossible no comunicar-se», així ho assegura Sebastião quan fa retrats. Ja que els ulls de les persones diuen molt de l’expressió de la cara. A més a més, amb un retrat i una sola fracció de segon podem comprendre una mica de la vida de qui fotografiem.
• Durant el seu viatge recull contingut i té relacions comunicatives amb l’objectiu de traslladar tota aquesta informació al món.
• I per últim, ho aconsegueix a través d’una interacció simètrica, és a dir, una posició igualitària. En una de les tribus que va visitar, li van fer passar unes nits en una habitació tancada i freda per confirmar que realment volia estar amb ells durant un temps i relacionar-se.

L'Evolució de Sebastião segons els Modes Intel·lectuals de Donaldson

Durant el projecte veiem una evolució del protagonista. Al començament del projecte, es situa respecte als Modes Intel·lectuals de Margaret Donaldson, en el mode constructiu intel·lectual, on el pensament va per sobre de l’emoció. Li interessa saber la veritat de les coses. Però hi ha moments en què es troba en el mode constructiu sensible a valors, on predomina l’emoció per sobre del pensament. En el moment en què està fent la seva feina, de forma racional per compartir-ho amb la resta, necessita moments per plorar i deixar el que està fent. Ja que se sent part de tot el que està passant.

Metzger i la Superació dels Prejudicis Familiars de Salgado

Per parlar de Metzger i els prejudicis, ens fixarem en la situació personal que viu Sebastião, la seva dona i el seu primer fill. Primer de tot, els prejudicis són el resultat d’una imatge aparent sumada a una actitud desfavorable. En aquest cas, anaven a tenir un altre fill a qui li diagnostiquen síndrome de Down. El prejudici es percep en allò que diu el seu futur germà gran, que llastimava el seu germà perquè seria un ésser aïllat incapaç de tenir una vida com la seva i que no la podrien compartir. Amb el temps, aquest prejudici es desvaneix, ja que asseguren que gràcies a l’amor que li van donar van ser capaços de crear un propi llenguatge amb el qual es podien entendre entre tots ells.

Introspecció i Consciència Moral amb Hannah Arendt

Per acabar, durant aquests viatges el protagonista ha dut a terme un procés d’introspecció. Ja que, a més de conèixer la veritat d’altres entorns, li ha servit per entendre més sobre les persones i reflexionar. Aquest projecte, per tant, és també resultat d’un diàleg constant entre el «jo gran» i el «jo fenomènic» del qual ens parla Hannah Arendt. Aquest diàleg només es pot dur a terme en moments de solitud i permet afrontar la seva pròpia consciència moral. A més de trencar prejudicis i crear judicis propis.