El viatge de Fèlix: Resum del Llibre de les meravelles

El viatge de Fèlix i el coneixement del món

Reprenent el seu trajecte, Fèlix es troba a l'església d'un ermità que li confirma l'existència dels àngels i les seves qualitats durant el llibre segon. Un pastor, amb el qual s'ha arrecerat a causa d'una forta tempesta, explica a Fèlix els secrets del cel al llibre tercer. Aquest pastor acompanya Fèlix a la cort d'un rei que ha decidit educar separadament els seus fills: un com a cavaller i l'altre com a filòsof.

La natura i els quatre elements

En les lliçons que el savi que s'encarrega de la formació del segon fill fa al palau, Fèlix és adoctrinat sobre la natura i la composició dels quatre elements:

• Terra
• Foc
• Aigua
• Aire

En acabat, Fèlix reprèn la seva marxa sol, fins que es troba un escuder que es plany perquè el seu senyor s'ha retirat a una ermita per conèixer les plantes i poder contemplar Déu. Aquest antic cavaller, que ha esdevingut filòsof, il·lustra Fèlix sobre la natura de les plantes i dels metalls durant els llibres cinquè i sisè.

El Llibre de les bèsties

Més endavant, Fèlix es troba amb dos monjos que l'assabenten dels fets que es donen entre els animals al bosc. Durant el llibre setè o Llibre de les bèsties, el jove és testimoni de les maquinacions i de les intrigues de la guineu protagonista del relat, anomenada Na Renard, per fer-se amb el poder i controlar el consell del lleó, el rei dels animals.

La condició humana i el final del camí

Alliçonat per aquesta valuosa experiència, Fèlix prossegueix el seu trajecte fins que es topa successivament amb un mal pastor i dos homes, Diria-hom i Poc-me-preu, que s'enfronten. Aleshores Fèlix sent la necessitat de conèixer la natura dels homes, que li satisfà un ermità al llibre vuitè (el més extens de la novel·la) i que completa el mateix ermità amb l'explicació de la vida futura al paradís o a l'infern als llibres novè i desè, amb els quals es clou el procés formatiu de Fèlix.

Epíleg i llegat de Fèlix

Finalment, a l'epíleg de la novel·la, Fèlix és acollit en una agradable abadia, amb els membres de la qual comparteix els seus coneixements i les seves experiències, fins que decideix reiniciar el seu pelegrinatge. Abans de partir, però, se sent indisposat i mor. En homenatge, els membres de l'abadia decideixen que hi hagi sempre un monjo en aquella congregació que s'anomeni Fèlix i que continuï la seva tasca.